Diumenge de Rams
Per fi, la pandèmia ens està permetent tornar a la normalitat, i això s’està notant molt aquesta Setmana Santa. Per començar, aquest Diumenge de Rams novament vam poder celebrar-ho a la plaça del Poble amb la benedicció dels palmells i els rams pel mossèn de la parròquia d’Andorra la Vella, i en acabar, vam seguir fins a l’església de Sant Esteve acompanyats pel repic de les campanes per celebrar la Santa Missa.
Diumenge de Rams es commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem mentre la multitud ho aclamava a crits i constitueix l’inici de la Setmana Santa. Però abans d’anar a Jerusalem, Jesús s’havia aturat a Betània i Betfagé. Segons l’evangeli de Sant Joan, Jesús va sopar amb Llàtzer i les seves germanes, Maria i Marta. Allà, es narra que Jesús va enviar dos dels seus deixebles a un llogaret proper, amb ordres de recuperar un burret que havia lligat allà, però que mai havia estat muntat, i els va afegir: «Si us pregunten, digueu que el Senyor necessita el burret, i que els serà tornat després». Per tant, es tracta d’una festa cristiana que no té una data estable al calendari, ja que cau el diumenge que precedeix al de Pasqua, és a dir, el sisè diumenge de Quaresma.
A l’antiguitat, les branques de palmera simbolitzaven la bondat i la victòria. Sovint, eren representades a les monedes i als edificis més importants. El mateix rei Salomó va fer tallar branques de palma a les parets i portes del temple. Per aquest motiu, el Diumenge de Rams se celebra amb la benedicció dels palmells o de les branques d’altres arbres (olivera, llorer, etc.) que representen les branques de palmell que la multitud va escampar davant de Crist mentre ell entrava assegut en un ruc a Jerusalem.
Els cristians acostumem a emportar-nos aquests palmells beneïts a casa nostra, on els guardem o pengem. Jo la penjo al balcó o, si són petitons –que hi ha miniatures que són veritables obres d’art–, les guardem dins de la nostra Bíblia. En alguns llocs, en el període que precedeix la Quaresma de l’any següent, conegut com a carnestolendes, les esglésies solen col·locar una cistella al seu nàrtex per recollir totes aquestes palmes que s’han guardat, per després cremar-les ritualment dimarts de Carnaval amb la finalitat d’aconseguir les sagrades cendres que s’utilitzaran l’endemà, Dimecres de Cendra, que és el primer dia de Quaresma, per fer la imposició de la cendra als fidels que assisteixen a missa. Dimecres de Cendra, igual que Divendres Sant, és dia de prec, dejuni i abstinència.
Aquesta entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, coneguda com la Ciutat Santa, expressa la manifestació de Jesucrist com a Rei i com a Messies portador de la pau, però d’una pau que triomfa no amb armes ni violència, sinó amb humilitat i mansuetud. Només em queda afegir que espero que tots puguem continuar gaudint d’aquestes festes, cadascun segons les nostres pròpies creences.