Francesc Guillaumet Periodista

Sembla mentida però no ho és. I dic que sembla mentida perquè em pensava que això de les mascaretes anava per llarg però després de dos anys i un mes les autoritats sanitàries de l’altre costat de la frontera (les andorranes ja ho van fer a finals de març) han dictaminat que la mascareta deixi de ser obligatòria als interiors a partir del 19 d’abril. L’experiència no deu ser pas negativa si Andorra ja ho ha fet. Fins i tot al Principat ja es va implementar la mesura a les aules fa unes setmanes amb alguns condicionants que són de sentit comú, com ho són també els que regeixen per continuar portant-la: estar dins d’un centre sanitari, en una residència o en els centres de treball que determini el departament de riscos laborals.

Els que ens hem acostumat a la mascareta ens costarà deixar-la de portar. Personalment la continuaré portant a la feina (a l’interior, és clar) i esperaré un temps prudencial a deixar-me-la al calaix. Ara bé. Reconec que el seu ús a les aules ja no té massa sentit. I més quan hi ha experiències com la d’Andorra que demostren que la cosa funciona igual de bé. Tenint en compte que la canalla va ser la primera en patir les restriccions de la covid. El curs escolar es va acabar de manera abrupta la segona setmana de març i després ha funcionat amb mascaretes, grups bombolla i altres condicionants des de llavors, era de sentit comú que fossin els alumnes els primers en deixar-la de portar. I més quan s’ha demostrat que la covid, tret de casos excepcionals, acostuma a ser bastant benèvola entre la gent jove. Per tant, benvinguda sigui aquesta mesura i ara caldrà estar atents a l’evolució d’un virus que encara no ha marxat i que encara pot donar moltes sorpreses.

A nivell personal (i ara parlo de sensacions perquè no tinc cap prova que ho avali) tinc la sensació que la gent ha començat a perdre el respecte al covid. En certa manera és normal per tot el que ha suposat durant aquests dos anys i escaig: confinaments, mascaretes, tancaments de l’oci i la restauració, Nadals truncats sense que els famílies es poguessin reunir i por. Molta por davant d’un virus que a molta gent li feia pessigolles però que a molts d’altres els matava. Deia, però, que ara caldrà estar atents. El doctor Oriol Mitjà, que d’això en sap un munt, deia dijous passat al Canal 3/24 de Televisió de Catalunya que en el món científic ja no es qüestiona si vindrà una altra onada. Més aviat, pel que vaig entendre, el que sí que es deu debatre és com serà aquesta altra onada de la covid. És d’esperar que ja no sigui tant nociva com les que hem conegut fins ara i si és el cas que sigui tant o més contagiosa com l’òmicron, que el Nadal de l’any passat va infectar milers de persones a velocitats insospitades, cal confiar en què serà molt més benèvola. Si és així no cal patir gaire perquè en aquests dos anys i mig d’aprenentatge ja sabem el que s’ha de fer per intentar no contagiar-se. Per tant, des d’aquest punt de vista, no estaria malament que les mascaretes les anéssim deixant a l’armari sense voluntat de desterrar-les per sempre perquè segurament tard o d’hora ens les haurem de tornar a posar. Ni que sigui momentàniament o en algunes circumstàncies molt determinades.

El que sí que sembla un fet és que la pandèmia, tot i que encara no s’ha acabat ni de bon tros, sembla que comença a perdre força. De fet, en tota la història de la humanitat n’hi ha hagut de pandèmies. Hi va haver la pesta negra i la grip de 1918. Segurament moltes d’altres. I totes han acabat remetent tard o d’hora. El que caldria, però, és començar a preparar-se per no cometre els errors que s’han fet amb l’arribada del covid-19. Mentre era a la Xina ningú en feia cas. Tothom en parlava com la SARS o la pneumònia atípica que havia fet estralls a l’Àsia fa uns anys enrere. Les imatges de la gent amb mascareta, tant habituals a les ciutats xineses, més aviat ens feien riure a tothom. Algun eminent epidemiòleg (no és el cas de l’Oriol Mitjà, que la va encertar de ple) que a l’Estat espanyol tot just n’arribaria uns quants casos. Tots plegats ens vam cobrir de glòria i ningú li va fer massa cas a la covid fins que vam veure que la Llombardia ja estava confinada i que el virus començava a arribar a casa nostra. L’experiència no ha estat pas satisfactòria, tot i que amb el sistema del prova-error s’han anat corregint les estratègies i ens hem anat enfrontant com hem pogut al virus. 

Cal esperar que els governs i la ciutadania en general s’hagin adonat que això és seriós i que el fet que una malaltia passi d’un animal a un home és quelcom prou greu perquè saltin totes les alarmes. Ja hem vist el que ha estat capaç de fer aquest virus. S’ha emportat milions de vides a tot el món i ha paralitzat l’economia global. I ara que li comencem a veure el final cal que tothom sigui més conscient que mai del que ha significat al pandèmia. No repetim errors doncs, encara que tots plegats puguem començar a somriure (ara ja sense mascaretes).