Visitant la zona més màgica de Toledo
El diumenge, la nostra visita va discórrer per la Mesquita del Crist de la Llum, dos dels màgics coberts de Toledo, el de Santo Domingo el Real i el de Santa Clara i el convent de Santo Domingo, l’Antic.
La Mesquita del Crist de la Llum va constituir la nostra visita a la cultura hispanomusulmana i mudèjar en aquesta ciutat. Aquesta petita joia arquitectònica és un exemple únic de la pervivència de l’art d’al-Àndalus a Espanya. Es tracta d’una petita mesquita o oratori d’època califal, la qual dos segles després va ser transformada en església cristiana afegint-li un absis seguint l’estil de l’edifici primitiu, donant lloc a una combinació perfecta i simbiosi entre les dues cultures.
A Toledo, trobem els cobertizos (una mena de coberts). Es tracta de velles construccions realitzades a certa alçada que comuniquen dos edificis pertanyents a una mateixa propietat, per evitar que els seus propietaris hagin de sortir al carrer. També era habitual que s’unissin les possessions d’un convent, les quals creixien pels donatius fets per poderosos nobles de cases contigües a manera de dot o donatiu, per exemple perquè les seves filles ingressessin al convent. Aquests cobertizos van ser prohibits en temps de Juana I de Castella, desapareixent molts d’ells.
Puc assegurar-vos que visitar aquestes construccions de nit et transporta en el temps fins al segle XV o XVI. Resulta màgic veure com una tènue llum il·lumina un elevat passadís que comunica dos edificis, sobre l’estret carrer.
El cobertizo de Santo Domingo el Real pertany al convent de Santa Clara, però el carrer es coneix com a pertanyent a Santo Domingo el Real, que és el convent fundat el 1364 amb llicència de Pedro I el Cruel. És el cobertizo de major longitud dels que queden i de nit és una autèntica experiència passejar, en solitud, per aquests carrers.
Quant al cobertizo de Santa Clara, va pertànyer al palau dels Rivera, senyors de Valdepusa i Malpica. No pertanyia com es pensa al convent de Santa Clara. És aquí on es pot observar el rebaix a què es va veure sotmès el carrer, picant la pedra en obra probablement realitzada cap al 1568, per facilitar el pas sota el cobert i per derivar les aigües de pluja.
Finalment, van visitar el convent de Santo Domingo, l’Antic, ara convertit en museu. Allí es troba la tomba del Greco, així com les seves primeres pintures. A més d’un curiós i petit combregat on les monges de clausura combreguen sense ser vistes per les persones que visiten el museu.