La infidelitat digital està de moda
La progressiva instal·lació de la digitalització en l’ADN quotidià ha provocat un fenomen cada vegada més comú, que és l’engany digital, una traïció minimitzada per la societat i que té conseqüències afectives molt importants en la nostra manera de relacionar-nos. Llavors, la pregunta que em plantejo és: són les xarxes socials i les aplicacions virtuals canals que fomenten la infidelitat?
No hi ha dubte que internet ha permès que la gent tingui més oportunitats que mai per descarrilar-se i sucumbir a les temptacions, que desfilen a tota hora en les diferents plataformes en línia. És evident que les possibilitats s’han multiplicat exponencialment i estan a un sol match, per tant, és innegable l’impacte que ha tingut en l’amor i en les relacions de parella. Ens agrada fantasiejar amb la idea que en qualsevol moment des de la comoditat de casa o des de la feina podríem estar iniciant contactes afectius o sexuals, inclús amb un cert anonimat.
Són molts els que consideren inofensiu encetar una conversa per lligar amb altres, i ho veuen com un joc estimulant que no entranya cap mena de perill; no obstant això, els fets que succeeixen moltes vegades a continuació desmenteixen aquesta perspectiva, ja que la percepció de falta de risc, l’accessibilitat que es converteix en una trampa que actua mitjançant una falsa sensació de seguretat i la il·lusió de pensar que no és quelcom real, sinó una ficció que es viu a través de la pantalla, fan que en moltes ocasions el que va sorgir com un simple coqueteig acabi convertint-se en un parany en el qual caiem de manera estrepitosa passant a engrossir l’estadística d’infidels en el millor dels casos i de ruptures sentimentals en el pitjor dels escenaris.
Tot comença amb un like, i la dopamina puja, de manera que ens sentim bé i necessitem més; es desperta la nostra curiositat i iniciem petits xats innocents i superficials, que van guanyant intensitat, complicitat o intimitat, arribant a tenir-nos plenament enganxats, i de sobte és com una droga que no pots deixar de consumir. A mi que vinc del món de la publicitat i el màrqueting m’entusiasma analitzar com ha emergit una nova cultura relacional que no obeeix els cànons tradicionals i que està desenvolupant noves formes de vincular-se emocionalment, físicament o sexualment, i que compleix amb tot el procés de venda d’un producte, que consisteix en cridar l’atenció del que desperta el nostre interès, generant desig i convertint aquest en acció de compra. La qüestió és que ara nosaltres som el producte i ens exposem en l’aparador dels internautes per vendre’ns a canvi d’alimentar la nostra vanitat, ego, apetències carnals o instints més baixos, tot per una mica d’aquest subidón que ens faci evadir-nos de les nostres circumstàncies i de la monotonia en la qual estem instal·lats.
Mentre que abans les persones es conformaven en fer una bauxa o portar una doble vida en situacions de crisi conjugal amb alguna amant durant un cert temps, en l’època actual això no sembla suficient, en la qual hem dit adeu al vell adulteri i la tecnologia es fica al llit amb una facilitat i una immediatesa espectacular; que ha convertit el ciberespai en Sodoma i Gomorra comptant a més amb tots els ingredients de clandestinitat, secretisme i traïció, que fan molt més vibrant l’experiència, i que augmenten la morbositat o reforcen la dita que diu que «ulls que no veuen, cor que no sent».
Es podria dir que actualment el que es practica és el que en biologia s’anomena monogàmia imperfecta o poligínia moderada, que no deixa de ser sorprenent perquè la majoria d’estudis realitzats sobre aquesta matèria revelen que en general els éssers humans anhelem l’exclusivitat en la parella i sentir-nos emocionalment acompanyats. Però tots coneixem les nostres contradiccions i lluites internes entre el que volem i el que fem, així que fins aquí res de nou sota el sol.
El ventall que ofereix la finestra virtual és tan ampli que va des del sexting (xats calents o pujats de to), el cibersexe, les aplicacions de cites (entre elles, inclús existeix una que es diu www.infielisimos.es), i fins i tot ens atrevim a parlar del sextech, que és la nova modalitat de sexe que practicarem en el futur, en la qual podrem gaudir de robots idèntics a la nostra celebrity preferida o a alguna exparella a la qual vulguem recordar, així com dispositius que ens facin sentir les carícies d’una manera 100% remota. La línia entre el que és real i virtual sembla estar condemnada a desaparèixer i a fusionar-se creant un panorama absolutament diferent al qual hem viscut fins ara. En un horitzó no molt llunyà potser arribarem a veure relacions entre humans i androides, que encara resultarà més depriment perquè que et posin les banyes amb un cíborg serà el súmmum de les infidelitats.
Haurem d’esperar a veure què passa, però mentrestant el que sí és una realitat és que la infidelitat digital està de moda i és cada vegada més una tendència a la qual es recorre amb més freqüència per fugir del desgast en la parella, la falta de comunicació o de lleialtat entre els seus membres, així com el poc compromís que existeix actualment en les unions, on es perd la voluntat per cuidar i mantenir una relació sana i confortable i ens abandonem a la sort de la luxúria i la disbauxa. Abraçats al concepte del carpe diem (aprofita el moment), ens hem llançat de cap a cremar-nos en la foguera dels pecats, per tal d’obtenir petits instants d’estimació supèrflua que són tot un miratge, és a dir, una imatge il·lusòria del que hauria de ser una relació de veritat i de valor.
Estem abocats a ser infidels? Ho som per naturalesa? Hem d’acceptar-ho i no donar-li tanta importància? La supervivència del matrimoni està en les relacions obertes? Segur que cadascun de nosaltres té la seva opinió respecte aquests interrogants i que a tots ens encantaria que la nostra parella només tingues ulls per a nosaltres, però els fets són tossuts i les coses són com són, i no com ens agradaria que fossin. Per tant, per mi la clau està en pactar, en negociar amb la persona amb la qual comparteixes la teva convivència i sentiments i arribar a acords que satisfacin totes les parts i en els quals hi hagi confiança, perquè això de pensar que la nostra ànima bessona o la nostra aventura més excitant està a un sol clic és un negoci cibernètic molt lucratiu, però a mi no m’acaba de convèncer. I a vosaltres?