Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la resposta de la Consulta del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0230-2021, del 23 de desembre, en relació amb les plusvàlues latents derivades de la tinença d’accions o participacions en societats que formen part del resultat per aplicació de la normativa comptable.
La societat consultant té com objecte social la tinença i gestió d’accions o participacions en societats estrangeres per compte propi, excloent les activitats pròpies del sistema financer.
D’acord amb aquest objecte social, la societat gestiona una cartera d’actius financers, entre els quals, d’acord amb la normativa comptable, alguns es poden qualificar com a actius financers de negociació.
En efecte el Pla General de Comptabilitat (Capítol primer, Secció 1a. IV., actius financers), estableix que:
«Es considera que un actiu financer (préstec o crèdit comercial o no, valor representatiu de deute, instrument de patrimoni o derivat) es posseeix per negociar quan:
- S’origina o s’adquireix amb el propòsit de vendre’l en el curt termini (per exemple: valors representatius de deute, sigui quin sigui el seu termini de venciment, o instruments de patrimoni, cotitzats, que s’adquireixin per vendre’ls en el curt termini).
(...)»
Quant a la valoració comptable d’aquests actius, el mateix pla segueix així:
«Valoració inicial: els actius financers de negociació es valoren inicialment pel cost, que equival al valor raonable de la contraprestació lliurada. Els costos de transacció que els siguin directament atribuïbles es reconeixen en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici. Si es tracta d’instruments de patrimoni ha de formar part de la valoració inicial l’import dels drets preferents de subscripció i similars que, si escau, s’hagin adquirit.
Valoració posterior: els actius financers de negociació es valoren pel seu valor raonable, sense deduir els costos de transacció en què es pugui incórrer en la seva alienació. Els canvis que es produeixin en el valor raonable s’han d’imputar en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici».
Per tant, la classificació comptable dels actius financers en la secció «de negociació», condueix a imputar comptablement al compte de pèrdues i guanys de l’exercici, la plusvàlua o menys vàlua latent que s’observa entre el valor de mercat (valor raonable) i el preu d’adquisició, a la data de les operacions del tancament comptable.
Ara bé, fiscalment, la llei de l’Impost sobre Societats disposa:
«Article 15. Regles de valoració:
Els elements patrimonials es valoren segons el preu d’adquisició o el cost de producció, determinat d’acord amb les regles que estableix el Pla General de Comptabilitat.
Es valoren pel seu valor normal de mercat els elements patrimonials següents:
a) Els transmesos o adquirits a títol lucratiu.
b) Els aportats a entitats i els valors rebuts en contraprestació.
c) Els transmesos als socis per causa de dissolució, separació d’aquests socis, reducció del capital amb devolució d’aportacions, repartiment de la prima d’emissió i distribució de beneficis.
d) Els transmesos en virtut de fusió, absorció i escissió total o parcial.
e) Els adquirits per permuta.
f) Els adquirits per canvi o conversió.
S’entén per ‘valor normal del mercat’ el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars».
En aquest sentit, interessa la consultant que l’administració tributària evacuï criteri en referència a la pregunta següent:
- Si els actius financers de negociació s’han de valorar fiscalment, tant inicialment com posteriorment, segons el preu d’adquisició, d’acord amb l’article 15.1 de la llei de l’IS.
- Si en conseqüència, en cas afirmatiu, cal corregir el resultat comptable de l’impacte que hagin pogut tenir les imputacions comptables corresponents a les valoracions d’actius realitzades segons el preu de mercat (d’acord amb les prescripcions del pla general de comptabilitat), per tal d’arribar al resultat fiscal.
Amb referència a la vostra qüestió relacionada amb les plusvàlues latents derivades de la tinença d’accions o participacions en societats que formen part del resultat de l’entitat per aplicació de la normativa comptable, el DTF estableix que el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, a l’article 9.3, sobre la determinació de la base de tributació de l’impost, preveu el següent:
«Article 9. Concepte i determinació de la base de tributació
3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26».
Conclou el DTF que d’acord amb aquest precepte i tenint en compte que la Llei de l’impost no preveu una disposició específica sobre la valoració dels actius financers, aquesta valoració s’efectuarà segons estableixi la normativa comptable. Així mateix, els guanys que es puguin derivar de la valoració raonable dels actius classificats com a valors negociables s’integraran en la base de tributació de l’impost, sens perjudici que pugui ser aplicable l’exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats, prevista a l’article 20 del Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats.