Judith Santos Astrofísica

L’univers és fascinant. Resulta gairebé increïble que tan sols en coneguem la seva part visible, constituïda per la matèria ordinària, cobrint aproximadament un 5% de la seva totalitat. El 95% restant actualment roman fosc i invisible, ocult i misteriós per a nosaltres. És en aquest darrer percentatge on regnen la matèria i l’energia fosca.  

Si parem atenció a la porció visible del cosmos, veurem que presenta una amplia xarxa de galàxies de diferents tipus en contrast amb el negre escenari. Les galàxies són les llars de milions i milions d’estrelles. Viuen agrupades orbitant al voltant d’un centre comú denominat el centre galàctic. Segons la seva morfologia, les galàxies poden ser el·líptiques, lenticulars, espirals o irregulars i dins de cada tipus hi ha diversos subtipus amb diferents particularitats. 

La nostra galàxia és la Via Làctia i està classificada com a espiral barrada per la seva característica forma de remolí; els cinc braços que la constitueixen surten dels extrems d’una barra que travessa el nucli. Presenta una estructura central on hi ha una gran densitat d’estrelles, caracteritzada per una protuberància, coneguda com el bulb galàctic. La segona part diferenciada és el disc, la regió que conté més gas i on neixen noves estrelles contínuament. El disc galàctic, que és on hi trobem els braços espirals, alhora, es diferencia en dues parts, el disc prim i el gruixut. Finalment, l’halo galàctic, amb forma esferoidal, envoltant tota la galàxia és on hi ha menys densitat d’estels. 

El Sistema Solar, presidit pel nostre Sol, es troba a la nostra Galàxia, la Via Làctia, concretament a l’exterior d’un dels braços espirals, el braç d’Orió. Aquest fet justifica que des de la Terra observem la Via Làctia com un camí que travessa el cel nocturn. Veritablement veiem la galàxia de perfil, sense poder distingir la seva característica forma arremolinada. 

Avui dia ja som capaços de tenir una visió clara i precisa de l’estructura de la galàxia. El revolucionari avenç ha estat possible gràcies a la missió Gaia, successora de la missió Hipparcos que finalitzà el 1993. Després d’anys de preparació, el 19 de desembre de 2013 l’observatori espacial Gaia va ser llançat des del port espacial europeu a la Guaiana Francesa a l’espai per l’Agència Espacial Europea (ESA). 

Gaia, també coneguda com a Gea en la mitologia grega, era la deessa primordial mare, la personificació de la fertilitat de la Terra. A partir d’ella van sorgir la resta de races divines. Lligat amb el seu nom mitològic, la sonda espacial Gaia té l’objectiu d’estudiar la Via Làctia, la mare creadora del Sistema Solar, per a revelar la composició, formació i evolució de la galàxia fins a esdevenir com la coneixem avui dia. 

La principal aspiració del telescopi espacial és crear un mapa tridimensional de la galàxia d’una exactitud, abast i integritat extraordinàries i sense precedents. Es tracta d’un dels reptes més difícils, però alhora més imprescindibles i fonamentals de l’astronomia moderna. Gaia escaneja el cel constantment i permet accedir a la informació necessària per a determinar la cinètica i posició d’uns mil milions i mig d’estrelles (l’equivalent a l’1% de les estrelles de la  Galàxia) que habiten a la nostra galàxia i més enllà. El massiu cens estel·lar contingut a l’arxiu de dades compta amb la determinació de posicions, distàncies i moviments propis de moltes estrelles, així com també facilita la detecció de sistemes planetaris extra solars, quàsars i cossos del Sistema Solar, entre altres. 

Inicialment, Gaia era una missió prevista per operar durant cinc anys. Tanmateix, a causa de la disponibilitat de combustible i el bon rendiment, la missió s’ha ampliat diverses vegades, actualment fins al desembre de 2025. Avui dia, s’han publicat els resultats dels tres primers catàlegs de dades (Data Releases, en anglès: DR1, DR2 i Early DR3), cadascun d’ells més complet i millorat respecte l’anterior. El proper catàleg, el Gaia DR3, està previst publicar-se durant els propers mesos d’Abril-Juny de 2022. A més a més, s’espera la futura publicació d’un parell de catàlegs més, el DR4 i el DR5, degut a l’extensió de la vida de la missió. 

En l’actualitat, Gaia ha estat revolucionària en el camp de l’astronomia galàctica en el rang del visible però en un futur s’estima que es pugui perfeccionar el mètode i arribar a d’altres bandes de l’espectre com és el rang infraroig, arribant així a detectar nous membres que integren la nostra galàxia i que aporten una informació clau per a poder vetllar per al progrés de l’astrofísica. 
Cada dia som un pas més a prop de conèixer i entendre l’origen i la formació de la nostra galàxia i, paral·lelament, de l’univers i de tot el que encara roman a l’espera de ser conegut.