Aprenentatges del Consell dels Joves
Una de les expressions més freqüents quan finalitza una nova edició del Consell General dels Joves d’Andorra (i ja n’hem fet 20) és que l’aprenentatge i l’enriquiment és bidireccional. És a dir, s’aprèn per les dues bandes. Els joves participants s’endinsen en el coneixement del món de la política i de les institucions; mentre que els consellers generals que assistim tant a les comissions com a la sessió per votar les proposicions de llei aprenem una manera diferent de fer, així com punts de vista positivament sorprenents per part de les noves generacions. Al mateix temps, agafem el desafiament de formar-los i explicar-los de la manera més entenedora possible la tasca legislativa.
És ben cert que aquest aprenentatge arriba des de les dues parts. Pel que fa a l’aprenentatge dels joves consellers, a més, aquest s’assoleix des de diferents perspectives. En primer lloc, el Consell dels Joves els permet formar-se en tècniques de redacció escrita, durant la primera fase en la qual han d’elaborar la proposició de llei, traslladant en paraules les idees i propostes que tenen al cap per millorar el país. En segon lloc, es formen en argumentació i capacitat de debat, durant la segona fase a la qual es treballa en comissió per donar la forma final a la llei, fruit de les opinions de tots els consellers participants. En tercer lloc i final, també practiquen l’expressió oral, quan han d’explicar davant del ple, dels seus companys, dels consellers i conselleres generals, de la ministra d’Educació, del cap de Govern i de les persones que segueixen la sessió en directe, com ha quedat finalment el text legislatiu i, amb arguments sòlids, si hi estan a favor o en contra.
Per tant, ser consellers generals durant unes setmanes els aporta uns coneixements i desafiaments molt importants per la seva formació i que, possiblement, van més enllà del que aprenen a l’escola.
Centrant-me ja en la 20a edició del Consell de Joves, que vam concloure aquest dijous amb les votacions de les sis proposicions de llei, ha deixat clarament demostrat que tenim uns joves preocupats pel futur i pel seu país. Els temes que van voler sotmetre al Consell General, sumat a la manera com els van defensar perquè es convertissin en llei, així ho corrobora.
Per posar un exemple, a la comissió a la qual vaig participar es va debatre, en el primer grup, la problemàtica de la salut mental de la població, que ha empitjorat especialment després de l’esclat de la pandèmia, i sobre com millorar la situació de les persones que pateixen trastorns mentals i fer que tinguin accés als professionals adients. Al segon grup, vam treballar en comissió una llei per reduir la jornada laboral, per poder millorar la conciliació familiar, el dia a dia dels treballadors, el gaudi del seu temps lliure i del temps de desconnexió.
A les altres comissions es van tractar temes com el creixement urbanístic, el transport públic o les noves tecnologies al món de l’educació. Són temes que els preocupen i sobre els quals van voler aportar la seva experiència i visió per fer propostes de millora.
Així, i lluny del que alguns poden pensar, podem dir que tenim joves actius, dinàmics, madurs i implicats, amb ganes de canviar les coses que els preocupen. Un fet que ens enorgulleix perquè ells són el futur i els que, d’alguna manera o altra en les diferents esferes de la vida, ens acabaran agafant el relleu.