Recorregut per Toledo (I)
Aquest cap de setmana passat aprofitant que ens podíem quedar un dia més de viatge, ja que dilluns va ser el Dia de la Constitució, vam anar a veure Toledo, la ciutat de les tres cultures: la cristiana, la jueva i la musulmana, ja que tres aquestes cultures van conviure en aquesta ciutat durant segles.
El primer que vam visitar va ser Cromàtica. El museu de la música pintada. En aquest bell lloc, únic al món, a més de veure instruments pintats per diferents artistes, et pots beure un còctel preparat pel millor barman d’Espanya i dins de la petita sala de música on també es troba la cocteleria, gaudir de les diferents exposicions de pintura i d’un petit concert de guitarra o piano, segons el dia i l’horari. Nosaltres van sentir la guitarra. Per descomptat, jo vaig optar per prendre un còctel d’autor i no pas un dels tradicionals, ja que sempre m’agrada provar coses noves. De manera que em vaig demanar un Rucio, si com ho sentiu, té el nom del ruc de Sancho Panza. Tenia una mica de tot, llima, llimona, farigola, vodka, però el que més em va agradar va ser el toc de gingebre i canyella que li atorgava un sabor picantet i refrescant, com a mi m’agrada.
L’instrument que veritablement em va fascinar va ser un piano en què s’havia retratat tot el centre històric de Toledo, una veritable meravella. Però hi havia també una sala amb saxòfons que col·locats estratègicament entre vidres feien la impressió de ser inacabables.
A les guitarres i guitarrons, es dibuixaven diversos personatges, tant reals com ficticis, però tots molt coneguts. Hi havia Cervantes i els seus dos personatges, Don Quixot i Sancho Panza, Elvis Presley, Frida Kahlo, Charlot, etc. Les pintures van canviant amb el temps, ja que tots els instruments exposats són a la venda.
Però no tot són figures i adorns, la naturalesa també es reflectia en una d’aquestes guitarres situada d’una manera molt estudiada. L’instrument estava col·locat al bell mig de roques i fulles verdes i semblava formar una part integrant més d’aquest entorn verd que l’envoltava.Com a tema social, em va agradar una guitarra que reflectia com gairebé tots seguim les mateixes tendències dins del món globalitzat en què vivim i que, per tant, anem caient pel forat, mentre que només uns quants sobreviuen a aquesta temptació i aconseguien escapar d’aquestes tendències comunes i fer les coses al seu gust sense que ningú no els marqui les pautes que han de seguir per viure la seva vida. Una bella al·legoria de la societat actual. De manera que si aneu a Toledo recordar-vos d’anar a aquest petit lloc tot ple d’encant i gaudir d’una estoneta màgica per descansar i recuperar-vos de tantes visites a monuments en mig de l’enrenou que crea tanta gent amuntegada.