L’obesitat infantil
Tot i que hi ha nens i nenes amb més predisposició a patir aquesta malaltia que d’altres i infants més actius físicament que d’altres, els hàbits alimentaris juguen sempre un paper clau en la prevenció de l’obesitat. No és només un excés de greix corporal. És una malaltia que influeix en l’estat de salut, en la mobilitat i en l’autoestima i de retruc en les relacions socials i també en el rendiment escolar. A Andorra la prevalença d’aquesta malaltia està augmentant sobretot en la franja d’edat dels 11-13 anys, un col·lectiu especialment influenciable per la publicitat, els amics i l’entorn social, un entorn on habitualment es premia amb dolços, es queda amb els amics als fastfoods, els ídols infantils publiciten snacks i begudes energètiques i als restaurants s’ofereixen menús infantils a base de pastes, fregits i gelats, mentre a casa sovint es disposa de poc temps i poques ganes o idees per cuinar i s’opta per la pasta, els precuinats i els dolços en comptes de la fruita, la verdura, els llegums, les verdures i els cereals integrals.
A més, la creença-excusa que ho cremen tot, que de grans ja es cuidaran i que a l’escola ja els hi fan àpats equilibrats disculpa molts pares d’haver d’intervenir en l’educació alimentària. La intenció dels pares és fer feliços els fills, el problema és que avui en dia aquesta felicitat passa sovint per tenir tecnologia d’última generació, vestir roba de marca i menjar o beure aliments «de moda» que solen ser ultraprocessats. Per tant, si es vol prevenir o tractar l’obesitat infantil cal treballar els hàbits alimentaris i promoure la pràctica d’exercici físic de manera conjunta, didàctica i constructiva des de casa, l’escola, a través dels mitjans de comunicació i amb el suport d’entitats públiques i privades de manera sistemàtica i constant. Més esport i aliments nutritius i menys sedentarisme i ultraprocessats.