He seguit amb interès el rebombori produït per l'anunci del Govern de Madrid de nacionalitzar les caixes d'estalvi que no es puguin sanejar correctament segons els dictats de la senyora Merkel. Per tant, totes les caixes que no tinguin els actius suficients passaran a convertir-se en banques privades. Realment el que es proposa amb aquesta privatització és posar ara diners públics per sanejar aquestes entitats per després vendre-les a preu de saldo a fons privats o especuladors estrangers. A més a més la privatització de les caixes representa la pèrdua de la seva funció social. Si les caixes es converteixen en banques la seva obra social se n'anirà en orris i centenars de milions d'euros es perdran per a la solidaritat. A la banca sempre han estat delerosos de cruspir-se les caixes d'estalvi i ara el Govern de l'Estat els hi ho serveix amb safata de plata. A Catalunya les caixes formen part del nostre legat històric i seria una pena que desapareguessin. Les caixes nascudes a Anglaterra i aFrança al segle XIX foren creades per a la protecció social dels obrers. Aquí amb l'embranzida de la nostra burgesia serà aquesta classe social qui pren la iniciativa i la primera caixa és del 1844 amb el nom de Caixa de Barcelona. Ja al Segle XX , el 1905, apareix la Caixa de Pensions per a la Vellesa d'Estalvis, actual Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. Aquestes i tantes d'altres entitats han estat totalment vinculades al desenvolupament del nostres pobles, i no solament econòmic sinó també social i cultural. Els que tenim una edat, i sense anar més lluny recordem que quan anàvem a l'Institut, a la Seu hi havia la Biblioteca de la Caixa on podíem anar a consultar enciclopèdies o a llegir llibres. Fa poc temps que ja hi va haver un reajustament de diverses entitats per assolir un nivell més competitiu. Ara el govern Zapatero, amb l'excusa de l'austeritat, torna a reclamar més sacrificis a les caixes, sacrificis que afecten a la nostra societat. Les caixes d'estalvi administren més de la meitat dels recursos del nostre sector financer i han estat un agent important del nostre Estat del benestar ja que formen part del que s'anomena economia social perquè amb els excedents es fa una important aportació de recursos per obres socials i culturals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.