Fèlix Zapatero President de la Federació de la Gent Gran

Ja se sap que tots els càrrecs polítics, com tot en aquesta vida, són finits. Estem de pas. També ser ministre. Avui sí i demà ja no. Però en alguns casos no et fas a la idea i no veus que tots som persones. 
Aquests quasi tres anys que la Junta de la Federació ha compartit amb el Joan han sigut de tot, s’ha de dir.  Tot i constatar certa lentitud en aconseguir determinades peticions, al nostre entendre assumibles per Govern (de caràcter sobretot sanitàries), la relació amb el ministre de Salut ha estat eminentment positiva. Cal destacar la proximitat entre el ministeri i la Federació en intentar, per la nostra part, trametre al nostre col·lectiu la serenor i la necessitat durant aquest període difícil. Hem divulgat les instruccions provinents de les autoritats sanitàries (com a experts en el tema), perquè les persones en tinguessin coneixement i les seguissin.  
Durant aquests darrers tres anys, cal lloar la gestió que s’ha fet de la crisi sanitària, que s’explica sens dubte per la professió del ministre de metge especialista en pneumologia. El Joan podia comptar amb els seus contactes amb organitzacions internacionals i amb especialistes d’arreu. Evidentment, a Andorra no estava sol i tenia un comitè que seguia l’evolució i les dades epidemiològiques i proposava alternatives.  Vull subratllar també el control de sí mateix i de la situació, en moments crítics, com quan anàvem curts de respiradors a l’UCI, quan el nombre diari de defuncions creixia, quan es va obrir la planta covid al Cedre, amb l’arribada de l’equip cubà, etc. En fi, és digne d’admirar el tarannà del Joan durant aquest període, que ha sabut lidar amb tot el que va suposar una pandemia nova, sense coneixements de la mateixa i sense eines (inicialment) per lluitar-hi. 
I qui podrá oblidar la política de comunicació del ministre, les seves rodes de premsa, en molts moments amb un punt d’ironia, i amb aquesta voluntat de ser pedagògic, senzill, entenedor i pròxim. 
Els que ja el coneixíem de molt abans, sabíem d’ell i coneixíem el seu tarannà dialogant. 
Nosaltres, des de la Junta de la Federació de la Gent Gran, en les freqüents reunions periòdiques mantingudes amb el Joan, i, primer amb el Víctor Filloy, com a ministre d’Afers Socials, i ara amb la Judith Pallarès, hem vist ganes, voluntat, interés, i acceptació d’algunes de les nostres propostes. Però, durant aquest episodi, està clar, la prioritat ha estat dedicar temps i esforços a la lluita contra la covid. 
Al Joan encara li queda un mes per plegar. Sabem que no és una persona de deixar temes al calaix. 
Igualment, i malgrat la crisi de la covid-19, ha donat una empenta a la reforma sanitària, a la història clínica compartida, al metge de referència, a l’aplicació AndorraSalut, ha dut ha terme millores al servei d’urgències de l’hospital, ha impulsat l’hospitalització domiciliària, etc.  
El nostre col·lectiu voldria, primer, que en el mes que falta pugui tancar (no falta gaire per tancar) el gran tema de la cartera dels serveis sanitaris, on pensem que entraran i es resoldran, bona part de les nostres peticions. 
En segon lloc, esperem que aquest període de treball iniciat amb el Joan, de diàleg i de bona entesa entre el Ministeri de Salut i la Federació de la Gent Gran, no sigui flor d’un dia. Sabem, sempre ho hem dit, que les necessitats públiques d’un país són enormes i és dificil prioritzar quines van abans de les altres. Però som un col·lectiu important, quantitativament i qualitativa, i esperem poder seguir col·laborant amb el ministeri.  
Joan, ens seguirem veient, ja ho saps, i ha estat tot un plaer treballar amb tu. Bona jubilació!