Semiconductors: la llum al final del túnel
Som al 2022 i els consumidors seguim amb una sensació d’escassetat molt tangible a l’hora de comprar dispositius molt dependents dels semiconductors, com ara ordinadors, consoles de videojocs o, fins i tot, els cotxes, entre molts altres productes. Si el lector ha intentat aquest Nadal, per exemple, comprar una Play Station 5 per al seu fill, haurà notat com o bé no ha estat capaç, o bé li haurà tocat pagar un sobrepreu considerable. L'impacte que està tenint el dèficit de xips tant en alguns sectors industrials com a la butxaca dels consumidors és considerable, contribuint a l'increment en les xifres d'inflació que estan tan d'actualitat avui dia.
Els consumidors es pregunten fins quan durarà aquesta situació, que ja arriba pràcticament als dos anys, i que va començar en el moment que tots ens vam confinar pel coronavirus. Malauradament, la resposta a curt termini no és positiva. La crisi dels semiconductors és el resultat d’un desequilibri molt profund entre oferta i demanda, i això són males noticies per a tots nosaltres, que veurem com la crisi es prolongarà durant tot el 2022, encara que el panorama començarà a millorar lleugerament el 2023.
L'arrel del problema és que la demanda ha crescut tant i en tan poc temps que els fabricants de semiconductors no estan sent capaços d'incrementar els ritmes de producció a la velocitat suficient. No hi ha una solució màgica. La fi definitiva a aquesta crisi passa per posar a punt noves fàbriques que permetin a aquesta indústria respondre a la demanda. Els productors hi són, però els primers símptomes de recuperació no arribaran fins a l'any que ve, quan es posaran per fi en marxa noves manufactures. Les fàbriques actuals fa molts mesos que produeixen al límit de la seva capacitat, per la qual cosa no és possible sotmetre-les a més estrès. Alhora, la dotació en nous equips fotolitogràfics és un procés complex i lent. Explica Ignacio Mártil de la Plaza, catedràtic d'Electrònica a la Universitat Complutense de Madrid i expert en semiconductors i energia solar fotovoltaica, com «una fàbrica de xips d'avantguarda triga no menys de quatre anys a estar plenament operativa».
El 2021, la indústria global dels semiconductors va facturar 555.900 milions de dòlars. Aquest mercat va créixer un 26,2 % si ho comparem amb el volum de negoci que tenia el 2020. El principal actor és la companyia taiwanesa TSMC, que actualment representa el fabricant de semiconductors més gran del planeta amb un aclaparador 54 % de quota de mercat (la següent ja és Samsung amb un 17 %). De fet, la dependència en aquest aspecte dels països asiàtics és brutal: Taiwan, la Xina i Corea del Sud representen més del 80 % de la producció total.
En aquest entorn, els governs d’Occident han decidit posar fil a l’agulla, conscients que aquesta dependència exterior d’Àsia suposa una amenaça per als nostres interessos, no únicament econòmics, sinó també de geoestratègia i defensa. Una decisió necessària per part dels nostres polítics, que han pogut copsar aquests dos últims anys la fragilitat de les nostres economies en un moment concret on les cadenes de subministrament han fallat, i ha fet evidents les nostres vulnerabilitats i oportunitats industrials (i llocs de treball) perdudes en el passat.
En primer lloc, Europa llançarà una llei per multiplicar per quatre la seva producció de xips (objectiu 2030) i aturar la seva dependència actual. La directiva europea vol mobilitzar fins a 43.000 milions d'euros entre inversió pública i privada (11.000 milions d'euros en ajudes directes dels fons de la Unió Europea). Amb això, Europa avançarà en la desitjada reindustrialització, a la vegada que reduirà una dependència de tercers, que s’ha demostrat especialment crítica per un sector automobilístic europeu que està patint greument les conseqüències de no ser autònom en el control d’un element cada cop més clau en la fàbrica de vehicles (els cotxes elèctrics i amb tecnologies de conducció autònoma requereixen exponencialment més semiconductors respecte a un tradicional de combustió).
Els Estats Units també s’han posat les piles en aquest aspecte, però centrant sobretot la intenció des de l’enfoc geopolític. El 25 de gener, la Cambra Baixa dels Estats Units va presentar un projecte de llei que busca posicionar aquest país davant la Xina, una proposta que pretén generar una inversió de 52.000 milions de dòlars per subsidiar la producció nacional d'aquest sector, amb xips utilitzats per a la producció militar i civil. Les oportunitats empresarials als Estats Units són des d’aquest punt de vista brillants (tenen algunes de les empreses al voltant de la industria més brillants, algunes de les quals s’inclouen en els nostres vehicles i carteres, companyies que han estat capaces de créixer a doble dígit en l’última dècada com Nvidia, AMD o Maxim). Actualment, Intel està invertint 20.000 milions de dòlars a la ciutat de Ocotillo (Arizona), en un futur centre de fabricació que crearà més de 15.000 llocs de treball únicament. Altres projectes ja iniciats són la factoria d’Arizona de TSMC (12.000 milions) i GlobalFoundries a Nova York (3.100 milions).
En definitiva, les peces estan posades per veure la llum al final del túnel en un període inferior als dos anys. A mesura que les noves fàbriques es vagin incorporant, hauríem de veure com aquest període d'escassetat artificial es comença a relaxar, materialitzant-se en una relaxació dels preus que paguem els consumidors. Una alegria per a la butxaca de tots.