Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la resposta de la Consulta del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0226-2021 en relació amb la consideració d’escissió als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.

La Consultant és una entitat andorrana. Una altra entitat, ha signat un acord per adquirir, subjecte al compliment de determinades condicions, el negoci desenvolupat avui en dia per la Consultant, a excepció del negoci relatiu als crèdits deteriorats i a la seva gestió (d’ara endavant, aquest últim negoci, la «Unitat Econòmica»).

Els actius deteriorats suposen una part substancial de l’actiu de la Consultant i, com a tal, conten amb un departament que s’encarrega de la seva gestió específica. En aquest sentit, els treballadors que actualment formen part de la Unitat Econòmica realitzen funcions de control de riscos, gestió financera, gestió dels immobles adjudicats i assessoria jurídica –en particular, coordinació de tots els procediments precontenciosos, litigiosos i d’execució– sota la direcció de Finances i Riscos, que també serà traspassat.

Tant els actius com els mitjans per a la seva gestió constitueixen una unitat de negoci autònoma dins de la Consultant (és a dir, un conjunt d’elements materials i humans capaços de funcionar pels seus propis mitjans), clarament diferenciada dins dels seus diferents negocis desenvolupats. En aquest sentit, totes les persones designades formen part o participen en els diferents comitès interns configurats per a la gestió, seguiment i presa de decisions relatives als actius deteriorats.

La Unitat Econòmica és complexa, integrada per nombrosos actius, personal rellevant i contractes importants i la seva separació de la Consultant a través d’una operació de compravenda o similar (reduccions de capital o, en general de fons propis, per exemple) seria molt complexa operativament. Els socis de la Consultant, desitgen que la Unitat Econòmica continuï operant amb total normalitat, sense disrupció d’operacions i assegurant la continuïtat econòmica i jurídica de la mateixa de la manera més senzilla. Per això, les parts han acordat que la Unitat Econòmica se separi a través d’una operació d’escissió parcial de branca d’activitat, sent la branca escindida la Unitat Econòmica (d’ara endavant, «l’Escissió»).

L’Escissió suposaria que la Unitat Econòmica es transmetria, per successió universal, a una nova entitat que es crearia per operació de la citada Escissió (la «Societat Beneficiària de Nova Creació») en la que els actuals socis de la Consultant participen en idèntics percentatges als quals actualment ostenten en el capital d’aquesta.

En el perímetre de la Unitat Econòmica es pretenia incloure no sols els citats actius referits anteriorment, sinó també la part proporcional de passius de la Consultant que poguessin assignar-se al finançament d’aquells.

La Consultant manifesta que en cap moment es pretén la consecució de cap avantatge fiscal. I no es deu, en opinió de la Consultant, comparar el resultat de l’operació plantejada amb altres operacions de sortida del patrimoni teòricament possibles, atès que l’escissió parcial de branca és l’única viable al ser l’única que compleix amb tots els condicionaments de totes les parts involucrades.

No existeix, per tant, ni individual ni globalment, una motivació fiscal que, principalment, sigui la causa de l’operació d’Escissió objecte d’aquesta consulta.

Quant a l’operació d’Escissió, les motivacions econòmiques de la mateixa són les següents: a) Donar continuïtat i facilitar el creixement de la Unitat Econòmica per part dels seus actuals gestors i dels accionistes, reforçant la seva gestió professionalitzada i, conseqüentment, guanyant eficiència i rendibilitat; b) eliminar del balanç de la Consultant l’exposició de risc que implica la tinença d’actius adjudicats, que requereix una sèrie de recursos propis addicionals, fet que afecta a la liquiditat al impedir que els mateixos siguin destinats a la activitat habitual; c) eventualment, permetre l’entrada de nous accionistes en la Societat Beneficiària de Nova Creació per poder participar en la Unitat Econòmica; d) Evitar la complexitat operativa inherent a la separació de la Unitat Econòmica via qualsevol altra diferent a la subrogació universal, i e) afavorir, indirectament, la continuïtat i creixement de la resta de negocis de la Consultant.

Tots ells són motius econòmics vàlids relatius a la continuïtat, desenvolupament i millora de l’actual negoci de la Consultant. És a dir, busquen una finalitat econòmica evident, sense que la fiscalitat suposi cap incentiu. De fet, respecte d’aquesta, l’únic que es pretén és que no suposi un obstacle per a la consecució dels esmentats objectius de negoci i financers.

En opinió de la Consultant, l’Escissió compliria amb tots i cadascun dels requisits per a acollir-se al règim de neutralitat aplicable a determinades reorganitzacions empresarials recollit en els articles 2.2 b) i 6 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.

Sobre aquesta base, la Consultant opina que ni ella, ni la Societat Beneficiària de Nova Creació, ni els socis de la Consultant han d’integrar cap renda en els seus impostos personals a Andorra. En compensació, la Societat Beneficiària de Nova Creació se subrogarà en el valor fiscal que la Unitat Econòmica tingui en la Consultant, i els socis de la Consultant se subrogaran en el valor fiscal i en l’antiguitat de les accions que mantenen en la Consultant que es vegin anul·lades com a conseqüència de l’Escissió, assignant aquest valor i antiguitat a les accions o participacions rebudes en la Societat Beneficiària de Nova Creació.

En relació amb la qüestió sobre la consideració d’escissió a l’efecte d’aplicar el règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, el DTF determina que segons s’estableix al Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a l’article 2, apartats 2.b i 7, únicament tindran la consideració d’escissió a efectes del règim fiscal de reorganització empresarial les operacions en què el patrimoni segregat constitueixi una explotació autònoma. En relació amb aquest requisit, de la informació proporcionada se’n desprèn que els elements objecte de transmissió, actius crediticis deteriorats i actius immobiliaris adjudicats, entre d’altres, són elements patrimonials afectes a l’activitat financera de la consultant. No obstant això, no s’identifica en seu de la Consultant que aquests elements formin part d’una explotació autònoma, amb mitjans materials i humans específics i un organigrama funcional determinat.

Així mateix, considerant les característiques pròpies de l’activitat econòmica desenvolupada per la Consultant, els elements que són objecte de transmissió sembla que formen part de la mateixa branca d’activitat econòmica que es continuarà efectuant en la seva seu. Per tant, a l’efecte d’aplicar el règim fiscal de reorganització empresarial, no s’identifiquen branques d’activitats diferenciades, i en conseqüència el DTF determina que no serà aplicable aquest règim.