Homenatge a Luc Montagnier
El senyor Luc Montagnier, gran Home en tots els sentits de la paraula, d’una intel·ligència excepcional, humil i humanista, d’una gran amabilitat, ens va deixar el 8 de febrer del 2022.
El seu descans etern es fa a París capital francesa al cementeri Père Lachaise, on es va celebrar un homenatge popular el passat 22 de febrer dia del seu enterrament on hi havia ciutadans francesos i grans científics vinguts d’arreu del món.
Apassionat per la ciència i pel descobriment, no ha parat mai d’investigar fins els últims moments de la seva vida.
Aquest gran investigador coratjós no tenia por de les crítiques i dels atacs dels seus homòlegs per perseguir reptes i per sortir dels dogmatismes científics establerts per fer avançar la ciència pel bé de la nostra humanitat.
Anava per camins on pocs s’atrevien anar. Cosa que li ha valgut moltes crítiques i odi de molts científics i també el Premi Nobel en medecina pel descobriment de la SIDA. De fet, el 1983 va identificar el que serà un dels majors descobriments de les últimes dècades del segle XX, el virus VIH causant de la sida.
Va ser el president de la Fundació Mundial per a la Investigació i Prevenció de la sida. Aquest gran científic va tenir una trajectòria espectacular en el món de la ciència. De fet va integrar el Centre Nacional d’Investigacions Científiques (CNRS) l’any 1960, on després va ser director emèrit d’investigació, va ser professor de l’Institut Pasteur, on va dirigir la unitat d’oncologia viral del 1972 al 2000, director del Centre d’Investigació Molecular i Biologia cel»lular al Queens College, City University de Nova York, abans de dirigir un institut de recerca a la Universitat Jiao-tong de Xangai. Era membre de l’Acadèmia de Ciències i de l’Acadèmia Nacional de Medicina.
El senyor Luc Montagnier, immers descobridor, va rebre nombrosos premis, com ara la medalla de plata del CNRS, els premis Rosen (1971), Gallien (1985), Korber (1986), Jeantet (1986), el premi Lasker de medicina (1986), el premi Gairdner (1987). , Premi de la Salut (1987), Premi del Japó (1988), Premi Rei Faisal (1993), Premi de la Fundació Amsterdam (1994), Premi Warren Alpert (1998), Premi Príncep d’Astúries (2000) d’Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Robert Gallo en «reconeixent a l’originalitat, qualitat, i extensió de la seva tasca científica, així com la transcendència pràctica per al diagnòstic, prevenció i tractament de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana i la sida».
El més gran premi de la seva trajectòria científica va ser al 2008 quan va rebre el Premi Nobel de Medicina, juntament amb la seva col·laboradora Françoise Barré-Sinoussi, pel descobriment del VIH (virus de la immunodeficiència humana). El senyor Luc Montagnier va ser autor o co-autor de 350 publicacions científiques i de més de 750 patents.
Malgrat el seu camí professional espectacular va ser víctima de burles, de l’odi, de crítiques, injúries, calumnies i difamació de nombrosos científics de la industria farmacèutica, pel seu posicionament relatiu a les vacunes covid. Tot i aquest assetjament lamentable fruit del dogmatisme de les vacunes covid on malauradament el debat científic no és benvingut, continuava alertant les autoritats de salut sobre el risc d’efectes secundaris de les vacunes experimentals covid en base d’ARN missatger.
Els últims mesos de la seva vida continuava investigant tractaments poc costosos per curar malalties. Malgrat l’edat, les seves ganes de descobriment de nous elements científics essencials per l’evolució de la ciència i per a preservar la salut de l’especia humana eren insaciables.
L’autisme, i la memòria de l’aigua eren els temes de les seves últimes recerques que, potser, d’aquí uns anys podrien ser uns altres descobriments majors del món de la ciència. El futur ens ho dirà.
El que és segur és que contràriament als seus opositors ferotges i irrespectuosos, aquesta eminència del món científic marcarà per sempre la historia de la nostra humanitat. Gràcies senyor Montagnier per haver posat consciència en la ciència. Com deia el senyor François Rabelais, «Ciència sense consciència és ruïna de l’ànima».
Gràcies per tot el que ens ha donat, gràcies per a la seva saviesa, força, passió, amabilitat, per a la seva resiliència, pel seu coratge i per a la seva dedicació per servir el bé comú. Gràcies per haver servit un món malauradament massa sovint gangrenat pel poder, pels conflictes d’interessos i pels diners al detriment de l’interès general.