Carnestoltes
Aquest any, aquí a Andorra, per fi podrem gaudir al complet de totes les activitats del Carnaval, encara que, això sí, algunes amb la mascareta. Jo, per part meva, aniré el diumenge 27 a la tarda a veure la desfilada de les comparses de Sant Julià i després a la botifarrada i el dilluns 28, com sempre, a veure «Els contrabandistes» de la parròquia d’Ordino i a prendre una mica de Brou de Carnestoltes. Per mi això ja ha esdevingut una tradició.
Però, d'on procedeix la celebració del Carnestoltes?
Hi ha un consens fort entre els historiadors sobre l’origen pagà d’aquesta festivitat. S’afirma que era una celebració que es produïa a l’hivern i que es remunta a 5.000 anys enrere. Aquesta tradició impulsada pels sumeris i els egipcis consistia a realitzar una mena de ritual davant d’una gran foguera per venerar els seus déus i demanar-los l’expulsió dels mals esperits que envaïen les collites. Eren festes en què es produïen tota mena d’excessos. Amb el pas dels anys, tant grecs com romans també es van sumar a aquesta festivitat.
Dins un context de grans banquets d’aliments, un consum enorme d’alcohol i, fins i tot, excessos sexuals, apareixen les màscares, un element molt característic del Carnaval actual a certs llocs com, per exemple, a Venècia. En aquestes festes desenfrenades, un dels objectius principals era aconseguir mantenir l’anonimat perquè ningú no sabés exactament qui estava cometent determinats excessos.
Més tard, amb l’expansió del cristianisme, algunes festivitats d’origen pagà van ser evangelitzades, i una d’aquestes va ser el Carnestoltes. La religió cristiana va moderar i adaptar dràsticament aquesta celebració adaptant-la al seu calendari litúrgic i promovent el gaudi de la gent només durant els darrers tres dies previs abans d’iniciar la Quaresma, un període de penitència, dejuni i restriccions que abans durava quaranta dies, fins a arribar al diumenge de Rams i que, en l’actualitat, gairebé ha quedat reduït al Divendres Sant.
De fet, la paraula Carnestoltes prové de l’expressió llatina «carnem levare», que significa treure la carn de la nostra dieta. Aquesta expressió assenyala el que s’havia de fer durant la Quaresma. Així, a Carnaval, durant l’època medieval, la població es disfressava i ocultava els seus rostres sota unes màscares i es reunien per fer grans banquets i balls.
Amb el pas del temps, la festa va adoptar un caràcter molt més laic i es va popularitzar a molts països. Cadascun ha adoptat els seus propis costums i tradicions dins del marc de la celebració del Carnaval.
De manera, que ja només em queda dir-vos que «Per Carnaval tot s’hi val» i que ho gaudiu al màxim.