Dia mundial de la poesia
El Dia mundial de la poesia, que se celebra cada any el 21 de març, commemora una de les formes més preades de l’expressió i la identitat i la lingüística de tota la humanitat. La poesia, practicada al llarg de la història a totes les cultures i a tots els continents, parla de la nostra humanitat comuna i dels nostres valors compartits. Per tant, el Dia mundial de la poesia és una ocasió per honrar i donar visibilitat als poetes; oferir recitals de poesia en què se li atorgui veu i entonació: organitzar concursos literaris; promoure’n la lectura, l’escriptura; fomentar-ne l’ensenyament. És a dir, donar-li el reconeixement que es mereix.
El primer de tot seria assenyalar què és la poesia i segons la seva definició tècnica la poesia és una composició literària que es concep com a expressió artística de la bellesa per mitjà de la paraula, especialment aquella que està subjecta a la mida i cadència del vers. Una definició que per mi no abasta el que és realment la poesia i el que fa sentir les persones que estimem aquest gènere literari. Difícil comesa expressar que és poesia.
Per mi la poesia és assossec per a l’ànima. Em fa sentir la joia i el dolor. Tanca en si tots els sentiments i gairebé mai no fa que dues persones sentin el mateix en llegir-la. Cadascuna viu la seva interpretació diferent del mateix poema.
Des de ben petita el pare em va ensenyar a estimar la poesia. Podria, fins i tot, afirmar que la poesia per a mi és el que amaga un petit poema, tan sols uns pocs versos. Així, en llegir la Rima XXI del llibre Rimas de Rubén Dario, vaig comprendre la bellesa de la poesia i el tot que abasta dins del ventall de sentiments del que es conforma l’emoció de una persona.
Crec que tots l’hem llegida alguna vegada, però la tornaré a posar, ja que mai em canso de llegir-la:
¿Qué es poesía?, dices, mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul, ¡
Qué es poesía! ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.
No seria capaç d’explicar-vos la multitud de sensacions i sentiments que s’amunteguen al meu cor buscant sortir a l’exterior en llegir El Romancero gitano de Federico García Lorca o Las nanas de la cebolla de Miguel Hernández els meus dos poetes favorits.
Bé, doncs després de tots aquests preàmbuls us diré que el proper dilluns dia 21 a les 19.30 hores a la sala de La Valireta a Encamp es torna a celebrar el dia de la poesia. Jo assistiré i llegiré un poema i espero poder veure-us i compartir amb vosaltres aquesta jornada tan especial.