Impacte psicològic de la covid en els nens i adolescents
El present article té per objecte fer una reflexió sobre l’impacte psicològic de la covid-19 en els nens i adolescents, a partir dels articles científics que s’estan realitzant i publicant des de l’inici de la pandèmia, i de l’experiència professional de les seves autores. La pandèmia provocada per la covid-19 ha generat una crisi econòmica, social i sanitària, que ha provocat restriccions i canvis en el desenvolupament de la vida quotidiana de tots i especialment dels nens i adolescents (ús de màscara, confinaments, limitacions en el contacte social, pors, estigmatització als no vacunats, etc.) Les transformacions de la vida quotidiana dels nens/es i adolescents han provocat conseqüències psicosocials, tenint un fort impacte en les seves relacions socials (vincles amb la família, d’iguals i d’altres adults), la possibilitat de dur a terme sortides formatives, lúdiques i esportives, en l’escolaritat normalitzada així com en el desenvolupament de la seva rutina i autonomia. Tot ha succeït en un entorn d’incertesa dins de tots els àmbits: en el social, l’educatiu, el sanitari, etc.
Des de l’arribada de la covid-19 ha augmentat la demanda de consultes psicològiques, principalment per símptomes depressius, ansiosos, elevat estrès, alteracions conductuals, així com ha augment la incidència de les autolesions en adolescents, a conseqüència del malestar i ansietat que ha generat en aquesta població. En els pacients que ja presentaven psicopatologia abans de la covid-19 s’ha observat major risc de patir recaigudes.
Ha augmentat la prevalença de les consultes en trastorns de la conducta alimentària un 20% i els casos que ja estaven diagnosticats s’han agreujat. El confinament ha suposat un factor d’estrès per la població amb una patologia mental prèvia i en el cas de les adolescents amb un trastorn de la conducta alimentària, com és l’anorèxia, la bulímia o el trastorn per afartament, ha estat un factor de risc de recaiguda o empitjorament.
A nivell emocional: aquesta situació inesperada desencadena una reacció psicològica on poden experimentar estats d’incertesa, desànim, tristesa, ansietat, provocant que les famílies puguin patir malestar psíquic general.
Els símptomes més freqüents són:
• Preocupacions dels nens i adolescents pel mateix contagi o el contagi dels seus éssers estimats. Els nens estan exposats a un perill invisible que provoca morts. Hi ha augment de conductes obsessives per por al contagi. Alguns menors han disminuït l’activitat física i les activitats extraescolars, per aquest motiu. El tipus de gestió dels pares pot provocar o augmentar aquests símptomes ansiosos, per exemple, alguns pares no volen apuntar els fills a activitats extraescolars.
• Alguns nens els crea una por intensa realitzar el test d’antigen.
• Presenten por a patir més confinaments.
• Sovint els plans de futur es frustren (no celebrar aniversaris, anul·lar festes, trobades socials), provocant enuig, incomprensió, irritabilitat i mala gestió d’aquesta frustració continuada davant la qual no veuen sortida davant de les contínues mesures de confinaments.
Conducta i ús de les noves tecnologies: els confinaments, les restriccions socials, així com l’escàs control parental per part dels cuidadors, han propiciat un ús problemàtic o excessiu de les noves tecnologies (molts pares han de treballar i no poden dur a terme un control parental). L’augment d’utilització de pantalles origina, en els nens, més irritabilitat, dediquen menys temps a l’activitat física, més aïllament i més discussions amb els pares. També s’observa alteració de patrons de son, més trastorns de la conducta alimentaria, sobrepès i addicions.
Socialització: A causa de les restriccions socials els menors presenten menys oportunitats de socialització, de joc amb els seus companys, i han quedat limitades les mostres d’afecte a través del contacte físic (s’han evitat abraçades, petons, el contacte físic). L’ús de la mascareta dificulta la comunicació no verbal, així com la identificació i l’expressió d’emocions a través de l’expressió facial i la interpretació d’aquestes. La mascareta amaga dificultats en la comunicació no verbal.
Com afecten les restriccions derivades de la covid-19 i l’ús de la mascarta a nivell de desenvolupment i de problemes d’aprenentatge:
• Es detecta que hi ha més retard en el desenvolupament de la parla, degut a l’ús de la mascareta (sobretot en menors de 3 anys).
• Més problemes de lectura.
• Els confinaments tenen un impacte emocional pels menors. El vincle educatiu s’ha vist afectat amb el docent i també amb els companys, troben a faltar el contacte amb els seus iguals.
• Durant els confinaments, molts menors es senten angoixats per la dificultat en realitzar les tasques sols des de casa, quan els pares no els poden ajudar, perquè treballen. El procés d’aprenentatge es veu molt més afectat en els menors que viuen en context de vulnerabilitat social, poc espai en la casa (dèficit d’habitacions), escassos recursos econòmics i de dispositius tecnològics per a l’aprenentatge.
Quins són els factors protectors per patir menys impacte emocional:
• La capacitat dels pares per poder explicar bé tota la situació i acompanyar els seus fills en la gestió emocional del temps de pandèmia.
• El temps que els pares poden dedicar als seus fills (escoltar, parlar, jugar, ajudar en les .tasques acadèmiques, etc.).
• El nivell socioeconòmic ajuda a portar-ho millor, per disposar de més espai en cas de confinament. Segones residències. Possibilitat de terrassa, habitació per un sol.
Factors que produeixen més patiment psicosocial:
• No sentir-se escoltat i /o comprés.
• Poc espai en el domicili, poques habitacions.
• Clima familiar violent o irritat.
• Precària situació econòmica de la família.
• Absència de suport en les tasques escolars.
• Escassos llaços socials amb iguals i familiars per culpa del distanciament físic.
• Deficiències o insuficiències d’adults que acompanyen el procés de la criança.
• Sentiment d’estigmatització o discriminació.
• El descens de la quotidianitat escolar implica menys contacte amb el mestre i els companys .
• Canvis constants i imprevistos en les mesures de protecció de la covid-a19 que generen confusió.
Referències Bibliogràfiques:
Osgood,K; Sheldon-Dean,H; y Kimball,H. (2021). The impact of the covid-19 on Children’s Mental Health. What we know so far. Child Mind Institute.
Sanchez Boris, I. (feb 2021). El impacto psicológico de la covid-19 en niños y adolescentes. MEDISAN vol 25 no.1.
La salud mental durante el covid-19: señales de que su hijo pudiera necesitar ayuda. Healthy children.org.
Salud emocional y conducta: el impacto de la pandemia en niños. Área de Salud Mental del Hospital Sant Joan de Déu. Barcelona. https://www.youtube.com/watch?v=NEfTw6- liH30
Orgiles, M. (septiembre 2020). Impacto psicológico covid-19 en niños y adolescentes. Revista Psicologia Clínica con niños y adolescentes. Aitana Investigación. Vol 7, nª3
Estudio sobre los efectos en la salud mental de niñas, niños y adolescentes por covid-19, Fondo de las Naciones Unida para la Infancia, UNICEF, Mayo 2021, Buenos Aires, Argentina
Sant Joan de Déu ha atès un 47% més d’urgències de Salut Mental en el primer trimestre de 2021. Sant Joan de Déu. Bcn. https://www.sjdhospitalbarcelona.org/ca/sant-joan-deuha-ates-un-47-mes-durgencies-salut-mental-primer-trimestre-2021
Pares Units 2021