Carine Montaner Líder d'Andorra Endavant

Com pot ser que els més poderosos del planeta han doblat la seva fortuna en aquests dos anys de crisi de la covid quan les classes modestes i mitjanes d’arreu al món s’han empobrit terriblement?  
Segons uns informes com el del banc UBS i el de la consultora PwC, la pandèmia hauria generat un augment exponencial de la fortuna dels multimilionaris. També si mirem l’últim informe de l’ONG Oxfam, la riquesa dels 10 més grans multimilionaris del planeta s’hauria duplicat mentre que el 99% de la resta de la humanitat tindria rendes més baixes del que s’esperava a causa de la covid. Cosa sorprenen de l’informe Oxfam: «La riquesa dels multimilionaris hauria augmentat molt més en dos anys de Covid que en els últims 10 anys abans de la crisi covid».
Com és? Anem a explicar el succeït des del seu inici. Amb el confinament generalitzat i la paralització de l’economia mundial, tots els Estats necessitaven diners per sostenir el teixit econòmic i social. Quina va ser la solució per respondre a les necessitats dels Estats en aquest període covid? La creació monetària. Els bancs centrals van impulsar una creació monetària molt important per injectar bilions en les economies de tot el món amb l’objectiu d’evitar la caiguda de l’economia global. 
Per exemple a Europa, per limitar l’impacte de la crisi covid sobre l’economia de la zona Euro, el Banc Central Europeu (BCE) va posar en marxa el Programa de compra d’actius contra la Pandèmia (Pandemic Emergency Purchase Programme, PEPP). En el marc del PEPP, el BCE va comprar actius privats i públics amb una lògica de «que costi el que costi». Aquests bilions gastats pel BCE provenen d’una creació monetària colossal.  Arran d’aquest fet, alguns economistes temen una pujada de la inflació és a dir un augment generalitzat dels preus entre altres coses. 
A nivell mundial, constatem la posada en marxa de programes similars de recuperació als del BCE, cosa que va beneficiar els mercats financers i va inflar el patrimoni net dels multimilionaris. Recordem que els multimilionaris són persones que tenen un percentatge important de participacions en les empreses que controlen i que inverteixen fortament en els mercats financers. 
A més, amb la pandèmia hi ha hagut eufòria a nivell de la borsa. Efectivament, l’esperança en les vacunes per lluitar contra la covid va generar un augment exponencial del valor de les accions de les firmes farmacèutiques que fabriquen les vacunes. A títol d’exemple, recordem quan el director General de Pfizer, el Sr. Albert Bourla, va vendre accions Pfizer per milions de dòlars el dia que el seu propi grup farmacèutic va anunciar els bons resultats preliminars sobre l’eficàcia al 90% de vacuna Pfizer BioNTech contra la covid-19. Segons un document presentat a la SEC, el Sr. Bourla va vendre 132.508 accions justament quan es pensava que el preu unitari de l’acció de Pfizer estava en el seu apogeu amb un valor de 41,94 dòlars a Wall Street, equivalent a gairebé 5,6 milions de dòlars. També la vicepresidenta dels Laboratoris, Sally Susman, va vendre 43.662 accions el mateix dia per un import de 1,8 milions de dòlars. Així doncs, veiem que la covid ha sigut positiva per alguns. Resultat de tot plegat: enriquiment considerable dels més rics a nivell financer i també augment del seu patrimoni immobiliari.
Si aquest període covid representa el Jackpot per a uns pocs, per a la resta de la població ha comportat un augment de la pobresa i de les desigualtats socials provocant una bretxa social preocupant. L’ONG Oxfam explica en el seu últim informe que «les desigualtats extremes són el fruit de la «violència econòmica», amb polítiques estructurals i sistèmiques i opcions polítiques orientades cap a les persones més riques i poderoses». 
L’economista Dominique Plihon, membre del Centre d’Economie de Paris-Nord i professor emèrit de París XIII, subratlla la metodologia «rigorosa» utilitzada per Oxfam per a la seva recerca. Segons ell, l’enriquiment dels rics és paradoxal, en la mesura que s’han beneficiat de les polítiques públiques posades en marxa durant la pandèmia en la major part dels països. Tanmateix, aquestes polítiques s’han finançat amb diners públics, amb ajuts públics, amb reduccions d’impostos, préstecs en condicions extremadament avantatjoses avalats pels Estats a vegades quasi sense condicionalitat, o fins i tot, sense. 
Seria interessant veure què ha passat en el cas d’Andorra amb els crèdit tous avalats pel Govern. Em demano quina proporció de crèdits tous s’ha destinat a les empreses més grans del país? Havia fet la pregunta parlamentària al juny del 2021 que reclamava la publicació dels noms de les empreses beneficiaries dels crèdit tous i fer-ne el seguiment. Què em va contestar el Govern d’Andorra? Resposta: «(...) publicar aquesta relació de noms pot tenir un efecte negatiu sobre les empreses i els negocis que han sol·licitat aquest aval, ja que pot transmetre una imatge de fragilitat del negoci de cara a proveïdors i clients que pot perjudicar la seva imatge com a empresa en un moment de conjuntura molt complicada(...)». Resumint: opacitat absoluta del Govern. Segons alguns articles de la premsa digital, alguns polítics haurien rebut milions d’euros a nivell de les seves empreses o empreses de familiars. No sabrem mai quines empreses del país han rebut els préstecs avalats, per quins imports,  ni si els criteris es van respectar sense cap favoritisme. Penso que els ciutadans tenen dret a tenir aquesta informació ja que és el poble andorrà qui pagarà els plats trencats en cas d’impagaments. 
Per Andorra Endavant, la transparència és un dels pilars fonamentals de les nostres democràcies per evitar la corrupció i generar confiança en la classe política. Una confiança malauradament perduda amb raó al llarg del temps.