Arabian Nights
Deia John Fitzgerald Kennedy: «No et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta’t que pots fer tu pel teu país.». Són les nostres accions les que construeixen un país.
Aquesta setmana passada els mitjans portaven la notícia que Andorra explicava a l’Expo de Dubai les oportunitats d’inversió estrangera al país. Ensems, es feia menció al fetque el nostre cap de Govern qualificava les trobades com a eines per a desenvolupar els interessos comuns.
Interessos comuns? Quins interessos comuns? Perquè d’això, a part la grandiloqüència de la frase, res. Quins són aquests interessos? Com sempre dic, cal fer i fer-se preguntes a risc de quedar anestesiats per muntanyes de paraules buides de contingut. Les fotos queden molt bé, però… I la «xixa» on és? Viatjar està molt bé, sobretot quan la despesa és a costelles del contribuent, tanmateix, quan es tracta de viatges institucionals, de tornada a casa cal portar alguna cosa més que unes fotos boniques i titulars de premsa.
També vam saber que Andorra va donar a conèixer les oportunitats d’inversió estrangera al Principat i que Espot, cap de la nombrosa comitiva desplaçada a la ciutat-emirat, coneguda pel seu luxós comerç, l’arquitectura ultramoderna i la seva vida nocturna animada, va dir que no només s’han complert els objectius de l’Executiu, sinó que «han superat de lluny les expectatives». Quins objectius? Quines eren les expectatives?
I parlant d’oportunitats d’inversió estrangera... quines oportunitats són aquestes quan la tramitació burocràtica i administrativa per radicar un negoci a Andorra per part d’un inversor estranger s’assembla més a una pista americana que a cap altra cosa?
Cal saber que la mitjana per poder radicar amb tota legalitat una empresa a Andorra és de dos mesos. Seixanta dies! I això si tot està ben engreixat i lliscant sobre vaselina, perquè si no la pista americana es transforma en quelcom similar a aquell programa anomenat «Humor amarillo»...
Sabeu que, a tall d’exemple, als EE.UU. la posta en marxa d’una empresa tipus LLC (SLU andorrana) és immediata, que tots els tràmits es poden fer per Internet, que el cost no supera els 500 $ (400 € al canvi), operativa al moment i, cosa important, per la qual els no residents estan lliures d’impostos si l’activitat es realitza fora de les fronteres del país? Tot perfectament explicat i a l’abast de tothom en aquest planeta. Tot legal, clar i català.
Algú dirà que aquestes estructures no són fiables o inclús que inciten a activitats opaques.
Segur que són els de sempre, els de feu el que jo dic, però no el que jo faig. Ja sabeu qui són aquests que sempre volen salvar el país, però que sempre acaben salvant primer el seu compte bancari, el d’aquí o l’offshore.
Què passa a Andorra? Doncs, justament, tot el contrari de l’exemple esmentat. I anem parlant a Dubai d’oportunitats,
d’expectatives, d’objectius... Potser del que estem parlant és de continuar venent trossets de país, de continuar promocionant un tipus de comerç de l’any de la picor, d’un tipus de turisme que ja no encaixa, de construir luxoses torres d’apartaments (espereu que a algú encara se li acudirà fer un Burj Khalifa-2 a qualsevol terreny edificable dels pocs que queden, i si no en queden, al bell mig de la Vall del Madriu)... de què estem parlant a fora pel que fa a Andorra quan aquí no tenim la capacitat de gestió necessària? No parlo per parlar, no. De fet, un dels exemples d’això el va posar la CEA a sobre la taula: «potenciar la diversificació econòmica conservant les línies tradicionals.» Perfecte, doncs. Com deia Groucho als Germans Marx a l’oest, «¡Más madera!»
Ah! Oblidava d’un parell de «cosetes» importants: una, el comentari del ministeri d’Exteriors, en clara manifestació de com interpreta les seves funcions (enteneu la ironia), sobre que el festival Art Camp, que tindrà lloc a Dubai, acollirà 20 artistes de l’Orient Mitjà i, atenció, senyors! Un procedent d’Andorra! L’altra, el comentari ufanós del ministeri de Turisme sobre la trobada amb el ministre d’economia de l’emirat, on diu van estar d’acord en el fet que el turisme és la peça clau per ambdós països i van crear sinergies per potenciar que els visitants d’un país vagin a l’altre i a la inversa. El ministre Torres és conscient que l’economia de Dubai gira entorn del sector financer i el petroli? Sinergies amb Andorra? El primer factor productiu ja ens l’hem carregat, i el petroli... potser a Incles? Els dubaitís segur que han trobat l’humor andorrà d’allò més divertit, per absurd i, sobretot, per l’intercanvi de funcions entre ambdós ministeris. Un fart de riure, segur.
El que sí ha quedat clar és que la nostra comitiva ha pogut gaudir de la generosa hospitalitat dels amfitrions, de la calidesa dels dies sota el sol i, alguns, de les famoses nits àrabs al desert...