La costa de gener dels mercats
Estem acabant el primer mes de l'any als mercats i ha començat igual de difícil o pitjor que cada inici d'any, potser amb massa pessimisme. En aquests moments, ens trobem en un punt molt delicat. D'una banda, les pressions inflacionistes que no deixen d'aguaitar i les conseqüents pujades en les rendibilitats dels actius de renda fixa, que afecten en negatiu al seu rendiment. I d'altra banda, el mal comportament en Borsa de les empreses classificades com de creixement, les quals van tenir el seu moment de clímax al setembre de l'any passat en proclamar-se les empreses guanyadores després de l'inici de la pandèmia, però realment en aquells moments estava començant l'inici de la correcció, que avui s'està amplificant . Dos clars exemples serien Netflix i Peloton que es van erigir com a les guanyadores clares en l'entorn Stay at home, amb fortes pujades en les seves cotitzacions. Aquest inici d'any ha patit un correctiu fort, ja que estan en sectors molt competitius i amb problemes per a mantenir els ritmes elevats de nous subscriptors, ja que estan acabant les restriccions en la majoria de països. En menor mesura, també ha afectat la resta del mercat, això sí amb més moderació quant a les baixades, deixant l'índex Msci World en un -7% des de l'inici d'any.
La notícia rellevant en aquest entorn de correccions és que els anomenats valors «Value» estan tenint un gran inici d'any a costa dels valors «Growth». Aquests moviments ja els hem anat tenint al llarg de l'exercici anterior, però en períodes molt curts i, al final, sempre es reverteix a favor del «Growth». A la fi, té sentit que els inversors estiguin més còmodes en les empreses de creixement ja que, amb els entorns actuals de tipus d'interès majoritàriament negatius o molt baixos, els inversors no tenen en compte les valoracions a les quals cotitzen, atès que fa temps que s'han perdut les referències de valoració dels diferents actius. L'excés de liquiditat en el sistema que han estat injectant tots els Bancs centrals, han generat aquestes disrupcions. Amb la qual cosa, és lògic que el mercat estigui nerviós davant les pujades de tipus i l'inici de la retirada de liquiditat. Totes les manies que convivien en els mercats, com «Spacs», sortides a borsa d'empreses sense beneficis o en pèrdues, i les famoses criptomonedes han estat en la part de la baula més feble generant fortes pèrdues per als seus inversors enguany o més aviat des de setembre de l'any passat.
I ara és just quan ens fem la següent pregunta. La festa tornarà per a aquests valors que van florir gràcies a l'excés de liquiditat, tipus ultres baixos i l'entorn pandèmic?
Aquí els deixaré dues possibles respostes que penso jo que són les que el mercat es pot plantejar basant-me en el que ha passat en anteriors moments dels últims 25 anys, ja que és el que conec i he tingut la sort, o no, d'haver viscut en directe.
La primera és la que seguirà tot igual ja que ‘aquesta vegada tot és diferent’, la frase més perillosa i cara que es pot trobar en el món de la inversió, això vol dir que no passa res que les valoracions no importen i que les empreses high growth i els actius nascuts a la calor de la liquiditat i tipus baixos continuaran florint, per que tota aquesta correcció és passatgera . Una segona possible resposta és la que segueix un altre grup, que és la reversió a la mitjana dels actius, és a dir, que prenent de referència la mitjana de qualsevol actiu per sobre d'aquesta o molt per sota acaben convergint. En aquest grup ens trobarem als gestors amb estil més value, que en els últims 10 anys han estat patint baixos performance dels seus fons en trobar-se molt per sota de la mitjana en detriment dels estils més growth, que estaria molt damunt de la mitjana.
Quina de les dues serà la correcta és molt difícil d'endevinar, però el que si podem intuir és que en l'entorn actual ja no tot s’hi val, l'ecosistema d'inversió està canviant, o millor dit, va començar a canviar al setembre del 2021 .Avui més que mai, cal ser molt més selectiu a l'hora de triar les inversions per a enguany, evitant estar en empreses que tinguin balanços febles i fortament endeutades. Tot apunta a un moment que prevaldrà la generació de Alpha o de cerca de bones empreses per part dels gestors de fons en detriment de la simple Beta o exposició al mercat.
Els bancs centrals, pel seu costat, es troben en una doble cruïlla: d'una banda atenuar la pressió inflacionista, que ens van vendre que era transitòria, i que potser si ho sigui en funció del que un entengui per transitorietat, juntament amb la reducció dels balanços dels bancs Centrals i per consegüent la reducció de compres de deute per la seva part (tapering). D'altra banda, bé és cert que ni la Reserva Federal dels Estats Units ni, tampoc, el Banc Central Europeu es poden permetre el luxe de ser molt agressius en política monetària i passar-se de frenada quant a pujades de tipus i provocar una desacceleració econòmica que després hagin de revertir.
Estem al gener i com ja saben es caracteritza per ser el mes de les grans rebaixes i ofertes, amb el que és moment per a trobar al mercat empreses de qualitat i que els seus preus estiguin molt per sota del seu valor previsible a futur. Més que apostar per les empreses de moda i acabar sent una fashion victim del mercat.