Pere Brachfield Soci director de Brachfield & Asociados Abogados

En els últims anys, Europa està experimentant la desaparició del ec com a mitjà de pagament. Per exemple, a Espanya al 2020 el xec fou un instrument que va representar només el 0,1% del total de les operacions del Sistema Nacional de Compensació Electrònica (SNCE), segons informació publicades per Iberpay, que és l’organisme que gestiona el SNCE, infraestructura crítica de pagaments especialitzada en el processament, compensació i liquidació dels instruments de pagament basats en el compte corrent bancari: transferències immediates, deutes, xecs, traspassos i efectes.

El xec va substituir al denominat taló després de l’entrada en vigor de la Ley Cambiaria y del Cheque (LCCH) l’any 19854. El xec és un mitjà de pagament substitutori dels diners i no un document de crèdit, degut a les normes sobre prèvia provisió de fons al banc per atendre les ordres del lliurador. El xec és un títol abstracte, formal i complet que incorpora un mandat de pagament incondicional, que permet al lliurador (firmant del xec) retirar en el seu profit o en el d’un tercer (creditor/prenedor) part dels fons que té disponibles en poder del lliurat (banc) per realitzar el pagament d’un deute. Es pot observar, doncs, que el xec reuneix les següents característiques:

• És un títol valor, ja que incorpora un dret que és inseparable al document
• És un document formal, o sigui, que ha d’estendre’s d’acord amb els requisits exigits en l’LCCH
• És un títol complet en assenyalar el propi document l’amplitud del dret que incorpora
• Conté una ordre de pagament pura i a la vista, ja que no admet condicions, i el xec ha de se abonable en el moment de la presentació
• És necessari un acord entre el lliurador i l’entitat bancària per disposar dels fons mitjançant l’emissió de xecs. Aquest conveni és el que presta el banc mitjançant el contracte de compte corrent.
• Exigeix una prèvia provisió de fons per part del lliurador al lliurat; tot i que l’inexistència de la provisió no implica la desaparició de l’obligació de pagament per part del signant.
• És un títol transmissible per endós a menys que figuri la clàusula «no a l’ordre»
• És abonable des del moment de la seva emissió, així que és un títol amb venciment a la vista

En el xec intervenen forçosament tres persones: en primer lloc, el lliurador, que és la persona que crea el document i el signa; en segon lloc, el lliurat, que és l’entitat bancària obligada al pagament del xec si hi ha fons suficients en el compte del lliurador, i, en tercer lloc, el prenedor, que és la persona que té el document, bé perquè és un xec al portador, o perquè s’ha emès al seu favor i el presenta al pagament. El prenedor pot transmetre el títol a un tercer a través del endós, fet que donaria lloc a l’últim tenidor, que presentaria al cobrament el xec i que seria aliè a la relació negocial entre lliurador i primer prenedor. A més, el xec ha de complir uns requisits formals. El xec ha de reunir sis requisits per a la seva plena validesa segons diu l’article 106 de la LCCH (però com els talonaris de xecs són impresos pels bancs no pot haver molts errors). No obstant això, alguns d’aquests requisits són solucionables segons dicta l’article 107. A continuació relacionem els sis requisits i com es poden solucionar les possibles carències:

1. La denominació de xec inserida en el propi títol en l’idioma que s’utilitza per a la redacció del citat document
2. El mandat put i simple de pagar una quantitat en euros o divisa convertible
3. El nom del que ha de pagar, denominat lliurat, que necessàriament ha de ser una entitat bancària
4. El lloc de pagament; habitualment l’adreça completa ve impresa juntament amb el nom del banc. A manca d’indicació especial, serà el designat juntament al nom del lliurat, i si es designen diversos llocs, serà abonat en el que figuri en primer lloc. En qualsevol cas, el xec haurà de pagar-se en tot cas en el lloc en el qual ha estat emès, i si en ell no té el lliurat cap establiment, en el lloc on el lliurat tingui l’establiment principal
5. La data i lloc d’emissió; la data d’emissió determina el moment des del qual s’ha de comptar el termini de presentació, i el lloc d’emissió, la llei nacional que s’ha d’aplicar. Si no ve de gust el lloc d’emissió en el seu defecte es considera que figuri al costat del nom del lliurador. El perill en el xec en què no aparegui el lloc d’emissió, ni juntament a la data  ni juntament amb el nom del lliurador, d’acord amb l’establert en el primer paràgraf de l’article 107 de la LCCH, és que el títol no es pugui considerar xec, constituint només un document probatori de l’existència del deute, però sense efecte canviari algun.
6. La firma autògrafa del que expedeix el xec, denominat lliurador (en cas de persones jurídiques com S.L. cal introduir en l’antefirma el p.p. i el segell de la societat representada)

Tot i que curiosament l’article 106 de LCCH no es refereix expressament a ells, existeixen dos requisits més d’ús comú per completar un xec: el primer, que cal escriure la quantitat que s’ha de pagat en xifres i en lletra; val la pena dir que quan figuri l’import en lletra i xifres i existeixi diferència de quantitat entre ambdues, sempre preval l’expressada en lletra. En els xecs de talonari, ja està indicat que cal escriure la data de l’emissió lletra juntament amb el lloc de lliurament. I el segon, que el citat article no inclou cap referència a la denominació de la persona a la qual s’ha de pagat el xec, o sigui no existeix una obligació ineludible d’indicar qui és el prenedor del títol, atès que l’últim paràgraf de l’article 111 assenyali que: «El xec que, en el moment de la seva presentació al cobrament manqui d’indicació de tenidor, val com a xec al portador». Conseqüentment, la llei suposa la presumpció legal que, si es presenta al cobrament i manca d’indicació del tenidor, és com si es tractés d’un xec al portador. Amb tot, normalment s’acostuma a afegir al xec el nom de la persona a la qual s’ha de pagat el xec o la indicació de «al portador». No obstant això, si el nom del prenedor queda en blanc en el xec no perd la seva eficàcia. La manca d’algun dels requisits essencials en el títol emès provoca que aquest perdi la seva consideració de xec als efectes establerts per l’LCCH, i no es podrien exercir les accions canviàries corresponents, però sense perjudici de la seva validesa en una reclamació extracanviària, ja que seria un document de prova a favor del creditor. Tanmateix, la llei consagra la validesa del xec en blanc o destinat a ser posteriorment completat amb una disposició en l’article 119 de LCCH que diu: «Quan un xec, incomplet en el moment de la seva emissió, s’hagués completat contràriament als acords celebrats, l’incompliment d’aquests acords no es podrà al·legar contra el tenidor a menys que aquest hagi adquirit el xec de mala fe o amb culpa greu». Aquesta disposició està pensada per salvaguardar els drets del tenidor de bona fe.

El lliurador del xec garanteix el pagament i mai es pot exonerar de l’obligació mitjançant una clàusula en el document; en cas que estigués es considerarà no escrita. Al propi temps, si un xec conté firmes de persones incapaces d’obligar-se, o falses o que no produeixin obligació, les obligacions dels altres firmants seguiran sent vàlides. Si algú signa un xec com a representant d’una persona física o jurídica (per exemple, en el cas de societats) però en realitat és un fals apoderat, quedarà personalment obligat per al pagament del xec en virtut de la seva signatura. El mateix succeeix per al representant que hagués excedit els seus poders, sense perjudici de la responsabilitat canviària del representat dins dels límits del poder.

A més dels requisits formals essencials para que el títol tingui la consideració de xec, és possible incloure clàusules facultatives com «sense despeses», «amb protesto», «no a l’ordre», o «per abonar en compte». Ara bé, l’article 147.2 indica que: «No obstant, les clàusules facultatives que s’incorporen al xec, per a la seva validesa hauran de venir signades expressament per persona autoritzada per la seva inserció, sense perjudici de les firmes exigides en la present Llei per a la validesa del títol». Cal fer notar que la data d’emissió és un element essencial i no substituïble, per la qual cosa haurà de tenir una data possible (compte amb un xec emès el 30 de febrer ja que no seria vàlid) encara que no sigui la verdadera.

En la pràctica mercantil ens podem trobar amb xecs antedatats, que són aquells la data d’emissió del qual és anterior a la data real de lliurament del document al prenedor; l’objectiu de l’emissor és reduir el termini per presentar el document i existeix el perill que arribi a mans del creditor passat el termini legal de presentació, i també amb xecs postdatats, que són aquells que es lliuren al prenedor amb una data d’emissió posterior a la del seu lliurament real (lliurats en una data anterior a la que figura com d’emissió en el document); l’objectiu del firmant és ampliar el termini de presentació per aconseguir fons suficients per cobrir l’import del xec. En definitiva, utilitzar el xec com si fos un pagaré. És important destacar que la Llei no estableix la invalidesa de títols antedatats o postdatats, si bé anul·la la postdatació declarant que el xec presentat al pagament abans del dia indicat com a data d’emissió és abonable el dia de la presentació atès que la LCCH entén que els xecs s’emeten ja vençuts. Ara bé, la antedatació d’un xec pot comprometre el termini de presentació al pagament (que per a xecs em

esos a Espanya és de 125 dies) per la qual cosa un xec antedatat pot ser revocat pel lliurador. Un altre perjudici és que un xec antedatat que és presentat al cobrament passada la data de presentació, si es retornat per manca de fons no pot ser protestat, fet que impediria accions legals del tenidor contra el endossant. Quant al lliurament del xec, la LCCH estableix diferents formes de girar un xec: la primera, a favor o a l’ordre del propi lliurador; és el cas en què coincideixen les figures de lliurador i prenedor, és a dir, quan una persona utilitza un xec per obtenir fons del seu propi compte bancari; la segona, per compte d’un tercer; en aquest cas, el lliurador, prèviament autoritzat, emet un xec amb càrrec als fons del titular del compte bancari. Aquest és el cas d’un mandatari que paga amb un xec els béns adquirits pel seu mandant. I la tercera, contra el propi lliurador, sempre que títol s’emeti entre diferents establiments del mateix banc (xecs bancaris).

El tenidor (o prenedor) és la persona a la qual s’ha de pagar el xec, bé per estar expedit al seu nom, bé per ser el portador o el endossatari. El xec es pot emetre designant al prenedor del títol de les següents maneres: en primer lloc, a favor d’una persona determinada, amb o sense clàusula « a l’ordre». En aquests títols, el tenidor apareix identificat amb el seu nom. Poden ser transmesos per endós. Encara que el xec estigui emès sense clàusula «a l’ordre» es pot endossar. En segon lloc, a favor d’una persona determinada «no a l’ordre»; el títol recull el nom del prenedor, però la inclusió de la clàusula «no a l’ordre» impedeix la seva transmissió mitjançant endós, per la qual cosa només és transmissible per cessió ordinària. En tercer lloc, emesos al portador; no designen cap persona i la seva transmissió és per simple lliurament del document ja que pot cobrar-lo qualsevol tenidor. No obstant això, el tenidor del xec al portador que pretengui cobrar-lo en finestreta haurà d’identificar-se quan el seu import sigui superior als 3.000 euros. En tercer lloc, a favor d’una persona determinada incorporant darrere el nom de la persona a favor de la qual s’ha estès el xec la menció «o al portador». En aquest cas es considera el títol també al portador. I, en quart lloc, deixant en blanc el nom del tenidor, fent que també sigui un xec al portador.