Elena Redondo Sòcia de Cases & Lacambra

La materialització de l’obertura al sector privat de la producció d’energia elèctrica a Andorra és una novetat positiva que es podria veure materialitzada amb l’execució de les previsions del Reglament aprovat pel Decret 12/2022 del 12 de gener. En un moment on fins i tot el BCE valora que l’increment del preu de l’energia no és conjuntural i ja sentim fins i tot a parlar de greenflation, l’energia i concretament el seu preu és un element clau per a qualsevol economia, i com no la nostra, en un moment on, a mes, no qualsevol tipus d’energia té el mateix valor, en un camí imparable cap a la transició energètica amb fonts renovables.

El passat mes de novembre va tenir lloc la 26a Conferència de les Parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP26) celebrada a Glasgow, el Regne Unit, on es varen adoptar un seguit de compromisos per fer front a l'actual crisi climàtica i reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle.

També és destacable la quota d’energia renovable a la UE que ha assolit un valor del 22,1% del consum final brut d’energia procedent de fonts renovables l’any 2020. A mes, aquest objectiu s’ha vist materialitzat amb plans d’acció per part dels països membres de la UE. Aquesta tendència ja es va veure reforçada jurídicament amb l’aprovació l’any 2009 de la Directiva 2009/28/CE relativa al foment de l’ús de l’energia procedent de fonts renovables i certament a Andorra aquesta tendència tindrà un impacte en la negociació de l’Acord d’Associació amb la UE.

A més, una altra derivada pot situar Andorra en el focus d’interès d’inversos internacionals del sector energètic, ja que és una realitat que moltes de les empreses del sector troben el seu èxit invertint fora dels seus països amb un model on es posa en valor no únicament els recursos financers, sinó també el coneixement i l’experiència. Aquest pot ser un gran complement a la fortalesa del sector públic en aquest sector.

És en aquest context que assoleix una rellevància dins l’ordenament jurídic andorrà el Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim de concessió administrativa, que materialitza amb efectes pràctics l’obertura al sector privat de la gestió indirecta de l’activitat de producció d’energia elèctrica.

Amb l’aprovació l’any 2016 de la Llei que regula FEDA i el règim de les activitats del sector elèctric, ja es va recollir l’obertura al sector privat de l’activitat de producció d’energia elèctrica i dos anys després, la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) prioritza l’ús d’energies renovables amb la materialització del Pla sectorial d’infraestructures energètiques, on aquestes instal·lacions, a més, tindran la qualificació d’interès nacional.

Aquest Reglament que regula les concessions administratives per a l’activitat de producció d’energia elèctrica, publicat al BOPA del passat dia 19 de gener de 2022, es divideix en diferents capítols que desenvolupen aspectes com ara els emplaçaments de les instal·lacions i la tecnologia dels quals s’identifiquen en el PSIE, el procediment i les condicions administratives per atorgar les concessions objecte del Reglament, les condicions econòmiques i tècniques aplicables a les concessions o les condicions contractuals aplicables a les concessions atorgades, entre d’altres.

També cal destacar que el Reglament s’acompanya dels models estàndards de contractes de concessió, compravenda d’energia i connexió a la xarxa elèctrica. En aquest sentit, l'acord de compra d'energia o PPA (Power Purchase Agreement en anglès) és el principal contracte entre les parts del sector públic i privat, on el comprador normalment és un ens del sector públic (sovint una companyia elèctrica estatal, en jurisdiccions en les quals el sector energètic és majoritàriament estatal) i el productor d'energia és un ens privat. Per tant, l'estructura i el règim d'assignació de riscos en el marc del PPA són fonamentals per a la capacitat del privat d'obtenir finançament per al projecte i obtenir un rendiment del capital, per això el PPA sovint va combinat amb el contracte de concessió.

Un dels elements clau d’aquests contractes és el sistema de fixació de preus. I mes en el moment actual. En aquest sentit el model de contracte recollit en el Reglament andorrà estableix un sistema de preu fix sense alteracions durant el període de la concessió. Aquest sistema pot ser complex alhora de determinar la viabilitat econòmica de determinades instal·lacions que es vulguin posar en funcionament en territori andorrà, degut entre altres aspectes, a que la durada de les concessions amb la norma vigent, pot arribar sense ampliació als 30 anys, per exemple, per a les instal·lacions hidroelèctriques. Recordar que el mecanisme de fixació de preus és el principal mecanisme per a assignar els ingressos i el risc de mercat respecte al projecte entre els sectors públic i privat i és fonamental perquè el privat avaluï la viabilitat comercial i financera del projecte. Per tant, el fet que el termini de les concessions s’hagi previst amb terminis llargs, 20 o 30 anys, és un punt positiu del Reglament, no obstant, el sistema de fixació dels preus si que hauria de quedar millor establerta en el contracte.

És cert que per altra banda, el model de contracte és poc exigent amb el privat pel que fa certes previsions com podria ser l’incompliment de les obligacions, per exemple, el programa de producció anual ofert, que es pot arribar a sancionar amb la resolució del contracte, però no es preveu indemnització per danys i perjudicis si no subministra l'energia promesa. Entre els exemples més habituals es troben les indemnitzacions per retard, si la construcció del projecte no es completa en el termini previst, o la reducció de tarifes si la central elèctrica no compleix amb les normes de rendiment acordades durant la fase de funcionament.

En definitiva, el Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim de concessió administrativa, és un bon punt de partida perquè el sector privat comenci a valorar l’entrada en la producció d’energia a Andorra, no obstant caldrà ajustar les normes a la realitat del país i dels mercats (no únicament l’andorrà) per fer que aquestes instal·lacions puguin ser tècnica, jurídica i sobretot econòmicament viables, despertant un interès real en el sector.