Un centre que convé saber que existeix, i es pot conèixer, millor, és el Centre de Recerques Innocenti, ubicat a Florència, a un hospici renaixentista decorat per Lucca della Robbia. En aquell compendi de l'art florentí, s'estudia la situació de la infància i treballa en pro dels seus drets arreu del món. Creat per Unicef, el centre proporciona les bases i els instruments necessaris per a la reflexió de tots els actors concernits en l'educació i desenvolupament de la infància.

Una de les seves darreres publicacions concerneix el món que freqüentem, no queda lluny, sinó que està format per nosaltres i les nostres referències. És l'estudi dels infants deixats enrere, aquesta és la definició que donen, una investigació sobre la desigualtat de la infància a les nacions més riques del món. No és cap novetat que en els països rics hi ha pobresa i, en consegüentment, hi ha infants pobres. L'interès de l'estudi consisteix en assenyalar amb dades factuals, amb estadístiques aquesta situació, de manera que ja no és possible obviar la informació. De manera inquietant, però, assenyalen que falten dades estadístiques referides a la primera infància, el període fonamental de la formació de la persona. Si és així en els països rics, els no tan rics tenen encara menys recursos per treballar-hi.

Les condicions de recursos materials, l'accés a la salut i a l'educació són els principals temes que es contrasten amb la situació que viuen els infants, tot introduint nous conceptes sobre la pobresa, que s'han d'estudiar molt més acuradament. És interessant la referència a Adam Smith, que el 1776, deia que una camisa de fil no era necessària per a la supervivència, però no tenir-ne seria indecorós per a qualsevol persona.

L'educació de la infància és un dels drets que tots els països entenen, però la diferència educativa segons els recursos socials, crea desigualtats, limita les capacitats dels més desfavorits i els priva d'oportunitats. El resultat final del procés és l'exclusió dels infants més pobres propiciant situacions que no són bones per ningú. L'estudi demostra que les diferències en resultats educatius, en relació a les condicions socioeconòmiques, no són una conseqüència de les desigualtats en les habilitats naturals. I que convé treballar amb elements objectius i específics, capaços de descriure la situació millor que l'aportació, quan es fa, del promig nacional.

De feina no en faltarà, però és imprescindible adquirir una projecció clara sobre la situació de la infància perquè els problemes detectats trobin la projecció política corresponent per corregir-los.

Historiadora

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.