Lebensraum
L’equip de Zuckerberg s’afanya a construir un super ordinador per al seu projecte de realitat virtual, Metaverse, una proposta basada en el fet sempre suggerent d’evadir-nos de la realitat a seques, però aquesta darrera mentrestant, s’entesta a recordar-nos allò més tribal i atàvic que ens conforma: les pretensions territorials, les àrees d’influència, a modus d’un espai vital, una mena de reedició del Lebensraum de l’Alemanya nazi.
Un terme creat per Friedrich Ratzel però que el geògraf, considerat el fundador de la geopolítica, Karl Ernst Haushofer va perfeccionar, influint en el pensament de Hitler tal com ho va comentar i lamentar el seu antic amic l’escriptor Stefan Zweig, en la seva obra El Món d’ahir. I és que Rússia reclama una àrea d’influència, que en certa manera actuaria com un cordó sanitari d’estats satèl·lits, un retorn doncs a la fi de la segona guerra mundial, amb el que això suposa per a la Unió europea i sobretot per als països que van viure sota la bota soviètica a partir de la conferència de Ialta.
Rússia espera en les pròximes hores una resposta per escrit mentre que els seus oponents barallen tota una sèrie de mesures punitives per a dissuadir l’atac a Ucraïna. Cal reconèixer que aquest estira-i-arronsa que està succeint aquests dies davant els nostres ulls planteja un escenari descoratjador, perquè perfila a l’horitzó un possible conflicte bèl·lic a les portes d’Europa.
Immersos ja del tot en aquesta nova guerra freda, tal com així han batejat els mitjans a aquesta nova etapa de tensió entre Rússia i les potències occidentals, els aliats no coincideixen del tot en la seva valoració de la situació. Per a Estats Units i el Regne Unit, i se suposa que per als demés estats que conformen l’aliança militar Five Eyes, el perill és imminent. Els Estats Units han convidat als seus ciutadans residents a Ucraïna, i amb ells els seus cossos diplomàtics, a emprendre el retorn a casa per motius de seguretat tot i que Joe Biden, el president dels Estats Units, va voler minimitzar la gravetat dels fets la setmana passada, amb unes declaracions maldestres.
Un voldria pensar que la mobilització de desenes de milers soldats russos a la frontera amb Ucraïna no és més que una forma de pressió per aconseguir el seguit de demandes del Kremlin però cal remarcar que també serviria de tanteig ja que permetria a Moscú calibrar la salut dels pactes entre els seus oponents i per tant, el grau de fragilitat d’Europa. No oblidem que s’està destapant que Putin estaria finançant partits europeus d’extrema dreta, i s’han citat els casos dels acords de cooperació firmats amb el partit austríac FPÖ, el francès Reagrupament Nacional o la Lliga italiana i els contactes estrets amb dos partits hungaresos, el Fidesz i el Jobbik, l’alemany AFD i el partit del Brexit. També hi ha qui pensa que darrere els moviments de tropes el que s’amaga és la voluntat de desgastar en especial a Joe Biden.
La crisi d’Afganistan primer, i ara la crisi a Ucraïna, un país que ja en el 2014 va perdre Crimea i Donbass durant el mandat de Barak Obama, no donaran treva a Biden i de forma probable el posaran contra les cordes, amb la vista posada a les eleccions legislatives del proper mes de novembre en que els republicans intentaran recuperar la majoria en el Senat i en la Cambra de representants. No es pot oblidar que la victòria de Trump es va aconseguir en part per la intervenció dels hackers russos i aquest afer no ha estat esclarit del tot. Com ja s’ha assenyalat en anteriors ocasions les eleccions nord-americanes segueixen marcant l’agenda internacional. Temps al temps.