Dels microestats europeus
El coneixement dels altres microestats europeus, ens ha interessat des de sempre als andorrans. Les distàncies però, les diferències hagudes i existents amb els mateixos, a nivell polític, econòmic, geogràfic, social i cultural, han fet que les primeres relacions amb aquets no anessin més enllà de la normal cortesia i de coneixement mutu, de manera indirecta a través de tercers o bé com a molt, la curiositat mútua es satisfeia amb incursions turístiques, sent pocs els que arribaven a tenir un coneixement profund d’aquestes altres realitats.
Així l’any 1933 Gaston Combarnous amb la sèrie de llibres sobre Voyage aux Etats Liliputiens (Montpeller) i el 1962 i el 1975 la revista Tour du Monde amb Cinq Petits Pays d’Europe (Paris), oferien essencialment guies turístiques destinades a tots els europeus, especialment els francòfons però també als implicats, l’activitat turística dels quals ja estava consolidant-se i satisfeien sobradament la necessitat de coneixement.
El fenomen de progressiva consolidació del projecte de la Unió Europea farà que tots els petits estats europeus comencin a espavilar-se i segueixin des de fora, però amb un interès creixent, l’evolució del mateix i reflexionin sobre quina ha de ser la seva relació amb la nova institució econòmica i política que s’està configurant a nivell continental i que més d’hora o més tard, envoltarà els petits estats europeus.
Una reflexió que volia conèixer millor als altres però també donar-se a conèixer, generant dades estadístiques i reflexions fins llavors desconegudes. I considerades innecessàries o no rellevants.
A partir dels anys 1980, preveient-se ja l’entrada d’Espanya al Mercat Comú Europeu el 1986, el Consell General va encarregar, entre altres, l’estudi publicat com Introducció als estats més petits del món, a Lluís Mallart i Casamajor del CIDOB, aparegut el març de 1985 (Barcelona). I en aquest sentit, context i anys la reflexió sobre la sobirania andorrana que es veia interpel·lada per aquests macro canvis de l’entorn, va ser primordial.
La Universitat d’Estiu d’Andorra també es va interessar igualment per Europa i així es varen plantejar els temes Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, el 1986 (5a), Els microestats d’Europa, el 1987 (6a), malauradament d’aquesta no es va publicar el seu contingut, La Casa Comuna Europea, el 1991 (9a), Europa segle XXI, el 1993 (10a), Petjades d’Europa en el món, el 2012 (29a), Europa, reptes de futur, el 2015 (32a) i finalment l’any passat La Unió Europea, reptes i perspectives, el 2021 (37a).
L’assoliment per Andorra del reconeixement internacional l’any 1993, amb la Constitució i l’ingrés a l’ONU i el desplegament de l’administració pública general andorrana dins i fora del país faran que el seguiment de l’evolució dels petits estats europeus així com de la mateixa Unió Europea restés en un segon terme institucional, quedant relegat a les relacions privades individuals i dels partits polítics.
La Societat Andorrana de Ciències, en les seves diades andorranes a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, n’ha deixat també traça amb Andorra i la integració en la Unió Europea, el 2001 (14a), amb Andorra i els petits estats d’Europa, el 2015 (28a) i amb Andorra i l’acord d’associació amb la Unió Europea, el 2017 (30a).
Estudiosos, partits polítics i entitats privades diverses han estat sensibles i s’han preocupat per reflexionar sobre aquests temes. Destacar entre ells Pierre-Alexis Blevin amb la seva tesi Les micro-États européens-étude historique, juridique et fiscale (Andorre, Liechtenstein, Monaco, Saint-Marin, Vatican) publicada a L’Harmattan el 2016 a Paris.
El Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (CERES), amb Jaume Bartumeu i Cassany al davant, fa just un any varen publicar el treball Evolució dels microestats europeus (2017-2020), com una aportació a un debat sobre el futur econòmic i social d’Andorra, realitzat per la consultoria Tracis (X. Segura i F. Sicart).
L’estudi compara i analitza diverses dades dels quatre microestats Mònaco, Liechtenstein, San Marino i Andorra.
I no és només recomanable si no del tot necessari per a poder tenir un millor coneixement de la realitat del nostre entorn i per tant per a poder prendre les decisions més escaients.
Del resultat de l’estudi Evolució dels microestats europeus (2017-2020) i de les seves conclusions en vull destacar una, la que posa de relleu la diferència davant de les crisis recents, econòmica i pandèmica, i la resistència mostrada per Mònaco i Liechtenstein front a Andorra i San Marino, justificada en tenir uns sistemes financers amb millor supervisió dels seus sistemes bancaris i disposar d’un prestador de darrera instància més potent en el bancs de França i Central de Suïssa, respectivament.
L’encert de l’estudi en qüestió es troba també en la seva publicació i divulgació, necessaris i indispensables donada la petitesa del nostre país i seria excel·lent que l’exemple fos seguit per altres organismes que encarreguen treballs similars. Es pot dir que existeixen cinc escales del nostre entorn a les quals es bo que hi parem tota l’atenció de que siguem capaços.
La primera i de més gran a més petita, és l’entorn de la Unió Europea amb la qual estem negociant un acord d’associació de gran transcendència per al futur d’Andorra.
La segona, són els dos grans estats, històricament veïns, França i Espanya, als quals ens uneixen tantes relacions de dependència com ens en separen tantes diferències d’independència.
La tercera, són Suïssa, per ser petit estat i de muntanya, exemple a inspirar-se en moltes qüestions que ens són comunes, tot i que sigui cent vegades més gran que Andorra; i Catalunya, igual de gran, però, en aquest cas, per ser el territori veí amb personalitat pròpia, més potent i al qual estem profundament lligats en molts aspectes.
La quarta són els quatre microestats europeus Mònaco, Liechtenstein, San Marino i Ciutat del Vaticà, amb els quals ens hem de comparar per semblança d’escala i per tant de reptes, encara que diferents per història i context.
La cinquena són els nostres veïns pirinencs a proximitat entre 25-50 quilòmetres al voltant, amb les quals compartim mes de mil anys de complementarietat històrica i amb els quals haurem d’afrontar plegats, si volem reeixir, un futur econòmic incert i insegur davant dels reptes de la globalització econòmica i política mundial i el canvi climàtic planetari.
Estudiar, comparar, raonar i concloure, publicar i divulgar, ajuden a conèixer-nos més, madurar com a societat, i per tant eliminar incerteses que ens han de permetre poder entendre’ns bé i per tant decidir millor. Hi ha molta feina a fer si, però tot i petits, entre tots la podem i l’hem de fer, perquè només nosaltres la podem voler fer i ningú altre ens la farà.