Plataforma per defensar els drets dels infants (2)
La infecció per SARS-CoV-2 que causa la malaltia covid-19 és una infecció asimptomàtica o lleu en la gran majoria de nens i adolescents. Podríem donar les dades epidemiològiques que coneixem quant a taxa de mortalitat i letalitat, però el debat és més ètic i filosòfic que purament científic. Quan enfront d’una posició contrària al corrent dominant, que ara s’anomena amb l’anglicisme mainstream, s’adopten actituds agressives que recorden a la paradoxa de Karl Popper, poca cosa resta a fer sinó resistir i aprofundir en els coneixements.
La vacunació infantil enfront el SARS-CoV-2 no és una excepció davant d’aquest fenomen en l’era de les xarxes socials, de la informació que circula a velocitat vertiginosa i de la manca de debat pausat i seriós. A l’inici de la pandèmia, nombrosos pediatres de renom d’arreu del món van deduir que la infecció era asimptomàtica o lleu en els nens per una sèrie de factors que es resumien en els següents: els nens tenen una immunitat (innata i adquirida) molt plàstica i molt ben entrenada amb el calendari vacunal infantil; els receptors ACE-2, indispensables per la penetració del SARS-CoV-2 en el nostre organisme, que tenen un paper controvertit en els nens i, finalment, l’exposició dels nens a altres virus respiratoris com els coronavirus habituals. El primer punt sobre la immunitat dels nens sembla ser el més determinant quant a la protecció que els confereix enfront del SARS-CoV-2. En la resposta immunitària, a partir dels Toll-like receptors i de les vies dels interferons (mediadors intercel·lulars que es produeixen principalment enfront d’una infecció vírica), es mobilitzen les diferents cèl·lules efectores, principalment limfòcits, que actuen contra l’agent agressor a través de les citoquines (proteïnes secretades per les cèl·lules). En els nens, l’engranatge d’aquesta resposta és ràpid i efectiu, sempre que no hi hagi lògicament algun dèficit immunitari.
Pel que fa al paper dels receptor ACE-2 no queda clar si és que els nens en tenen més, el que facilitaria la infecció pel SARS-CoV-2, però podria disminuir la resposta inflamatòria o si existeix una inhibició dels receptors. A aquesta resistència dels nens davant del virus SARS-CoV-2 s’afegeix una altra característica com és la contagiositat i la càrrega viral dels nens en comparació als adults. Aquí, les informacions han anat canviant conforme avançava la pandèmia.
Des de les informacions que culpabilitzaven els nens respecte a la transmissió del virus a les que deien que la seva càrrega viral era mínima hem tornat a assistir a la polarització dels arguments. Quan es va aprovar l’ús de les vacunes en nens, es va tornar a argumentar –sense debat acadèmic ni científic– que els menors eren grans contagiadors. Aquí un no pot evitar pensar amb dolor amb les imatges dels avis allunyats dels seus néts, protegits amb mascaretes FFP2 i sense poder abraçar-los. O la dels pares aïllant els seus nens amb proves d’antígens o PCR o TMA positives a casa o aïllant-se d’ells en cas de que fossin els pares positius. Mai a la Història de la Humanitat ni de la Medicina havíem assistit a aquesta deshumanització instigada per les autoritats i els anomenats comitès d’experts. La Història ens jutjarà.
Tornant a les vacunes enfront al SARS-CoV-2 en població infantil, les dades d’eficàcia que es donen s’han de mirar amb lupa, tenint en compte que la informació es dona com a risc relatiu (estudi comparatiu entre n persones vacunades i n persones no vacunades) i no com a risc absolut que seria respecte a tota la població, incloent-hi la probabilitat d’infectar-se i emmalaltir.
Un altre concepte bàsic en epidemiologia i que s’obvia és el del NNT (número necessari a tractar) i que és el número de nens que s’han de vacunar per evitar un malalt greu o una mort per SARS-CoV-2. Aquesta NNT és superior a un milió el que comportaria molts nens afectats per efectes adversos que també s’obvien i que es poden consultar al web del CDC (Center for Disease Control and prevention) a l’apartat Vaers (Vaccine Adverse Event Report System).
Podríem afegir també les característiques de la variant òmicron que és menys virulenta –en contra dels avisos alarmistes de les autoritats– i que no sabem quin grau de cobertura té amb les vacunes actuals. Abans d’adoptar decisions que impliquin incògnites en un tema tan sensible com és la salut present i futura dels nens i adolescents s’hauria de permetre un debat seriós de la comunicat científica en el qual poguessin participar els pares i que tingués en compte factors mèdics, epidemiològics i ètics.
Pares Units 2021
[email protected]