Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Una organització que presta diners a un interés més baix que qualsevol altre entitat financera o prestamista, ha de ser considerada com una aliada, no com una enemiga. Igualment, segurament, ens ha prestat diners a molts de nosaltres en algun moment de la vida. A alguns ens ho haurà prestat per a poder fer front a algún imprevist o per a comprar un vehicle, mobles, anar de viatge i a uns altres per a comprar un habitatge. La qüestió és la mateixa: sense els seus diners no hauríem pogut resoldre les situacions o realitzat els nostres desitjos. Aleshores, des del meu punt de vista prefereixo considerar el banc com el meu aliat, el meu soci. Ell és el capitalista, posa el diners i jo soc el treballador, poso la mà d’obra. Som un equip, junts aconseguim l’objectiu final, ell, guanyar diners i jo, trobar la calma mental. 

Perquè quin és el motiu de demanar diners prestats si no és per a satisfer alguna necessitat? Una necessitat que ens té preocupats i l’única manera que trobem de solucionarla es pagant amb diners. Amb aquesta pregunta vull deixar clar que els diners no són el problema, sinó la forma de gestionar-los. La idea que tenim d’ells i la manera de fer-los servir, què fem amb ells: substituir alguna carència emocional, comprar amistats, voler aparentar ser rics? Dic aparentar perquè algú adinerat que tingui un préstec bancari no es adinerat, en tot cas ho sembla. El ric paga al comptat, no finança les compres.

Aleshores, demanem diners al banc perquè estem frustrats o ho fem perquè volem millorar el nostre benestar? A banda d’això, no hem d’oblidar mai que és una empresa que es guanya la vida deixant diners per després recuperar-los amb un interès afegit pactat anteriorment entre les dues parts, la nostra i la seva. El contracte se signa de forma voluntària, és més, som nosaltres que ho demanen. Som nosaltres que ens desplacem fins a les seves oficines per proposar el negoci i, és clar, com amb qualsevol aliat, hi ha unes regles a seguir. En el moment que demanem diners prestats, estem firmant un acord entre socis. Malauradament, hi ha gent que ho interpreta d’una manera diferent, veu el banc com una ONG, com una organització que regala diners o com un amic al qui li demana diners i quan aquest els reclama, li deixen de parlar o s’amaguen d’ell. 

Dit d’una altra manera, els diners potencien i reflexen la nostra personalitat, ens delaten, mostren com som realment. La persona que es garrepa ho serà encara més, la que dilapida, ho farà també encara més i la que és bondadosa, actuarà de la mateixa forma. Dit això, si coneixes algú que es nega a reemborsar els diners al banc, fixa’t bé com es comporta en la seva rutina diària i veuràs que no es de fiar, segurament també deurà diners a més organismes i persones (familiars, amics i companys de feina). Es el seu modus operandi, demanar prestat per a després no retornar mai. 

Desviant una mica l’atenció i retornant a l’interès fixat, encara que el pactat amb el banc a vegades sigui elevat, sempre serà inferior a l’imposat pels magatzems, les financeres o els prestamistes particulars, amb ells no es negocia. La majoria de vegades l’interès supera el 15%, en el cas dels magatzems ens regalen una targeta de crèdit perquè puguem pagar sense problemes i ho anem sumant al compte final. Amb aquesta petita comparació vull explicar la importància d’adquirir intel·ligència financera, ens estalviarem molts mals de cap si coneixem la diferència entre el interès mensual i l’anual i també la que hi ha entre un interés variable i un de fix. 

Amb aquest segon no hem de preocupar-nos de l’Euribor, per la seva banda, amb el primer estarem pendents de la seva evolució, ja que ens pot condicionar bastant la vida. A continuació, ja que he mencionat les targetes de crèdit, en parlaré del seus beneficis. Depenent de la capacitat de gestió i control emocional de cadascú, es pot optar per la de dèbit o la de crèdit. Amb la primera només es pot gastar els diners que tenim al compte corrent i amb l’altra, a banda de gastar el capital present, també se’n pot gastar de més, amb un interès afegit, és clar. Però l’aspecte més interessant d’aquesta segona targeta és que podem comprar i no pagar fins al mes següent. És ideal per a les persones que viuen al dia o que tenen dificultats temporals per arribar a final de mes. 

És a dir, la persona cobra la seva nòmina el primer dia de cada mes i fins al dia 5 del mes següent no es fa l’extracció bancària. Es com viure a crèdit però sense interessos, també dir que sense una bona intel·ligència, financera i sobretot emocional, és millor no comprar amb aquesta segona targeta. Igualment, també afegiré les facilitats que ens donen, gràcies a internet podem comprar sense haver de sortir de casa, enviar diners a l’altra part del món, pagar rebuts de qualsevol mena i no importa ni la hora, ni el dia de la setmana. 

Això per una banda, i per l’altra està la comoditat de poder fer els pagaments automàticament des del banc. No hem de desplaçar-nos a cap lloc per a pagar el lloguer, la llum, el telèfon, etc. En resum, que ens facilita molt la vida i ens fa guanyar temps per a poder dedicar-ho a allò que més desitgem, ja sigui dormir fins tard, fer esport, viatjar, sortir amb els amics. Ho miris com ho miris, tot son avantatges, només hem de conèixer el significat de la paraula banc i tenir-ho present abans de negociar amb ell. Ens deixa diners i li hem de retornar encara més diners, no béns immobles, terrenys, vehicles, joies, etc.