Mirades compartides en l’acord d’associació
El mes de desembre sempre ens duu l’oportunitat de fer balanç i mirar les coses amb certa perspectiva, per evitar aquella situació en què els arbres no deixen veure el bosc. En relació al projecte d’acord d’associació amb la Unió Europea, que al març culminarà el seu setè any de negociació, les últimes setmanes ens han deixat esdeveniments altament interessants que ens ajuden a alimentar i enriquir aquesta anàlisi de conjunt. D’una banda les XXII Jornades de la Societat Andorrana de Ciències, sota el títol Andorra i el seu encaix positiu amb la UE, han ofert un fòrum de debat coral amb més d’una vintena d’empresaris, artistes, polítics, membres d’associacions i sindicats que han compartit la seva visió sobre els possibles beneficis d’una associació amb la Unió Europea. I d’altra banda, el Parlament Europeu ha acollit un intercanvi sobre el projecte d’Acord d’associació de la UE amb Andorra, Mònaco, San Marino en el qual els eurodiputats han preguntat als actuals negociadors sobre l’estat d’aquest dossier. Malgrat les òbvies diferències entre els protagonistes de tots dos debats, em satisfà constatar que les principals conclusions dels dos col·loquis són altament coincidents: la innegable necessitat d’assolir un acord d’associació i el fet que aquest ha de garantir algunes de les nostres especificitats més importants, que ja tenim identificades.
En la jornada organitzada per la Societat Andorrana de Ciències i la Confederació Empresarial Andorrana vaig constatar amb satisfacció que els participants posaven de manifest amb detall, ja no els beneficis, sinó sovint la necessitat d’un acord d’aquestes característiques, per gaudir del marc jurídic necessari per garantir el futur dels negocis i permetre més opcions de creixement. La seguretat jurídica i l’homologació que s’aconsegueixen amb l’acord, així com la confiança que generarà en els nostres socis externs, van ser sens dubte alguns dels elements més citats. En la majoria d’exposicions es van defensar una participació al mercat interior adaptada a Andorra i que l’associació només serà positiva si es poden acomodar les qüestions més sensibles. Mereixen una referència particular els representants del sector cultural i associatiu del país, fins ara poc presents en el debat i que també van visibilitzar les oportunitats que pot generar l’acord en els seus àmbits.
Dos dies més tard, a Brussel·les, la comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu va dedicar part d’una sessió a intercanviar amb els actuals negociadors sobre l’estat de situació de l’acord d’associació amb Andorra, Mònaco i San Marino. Els eurodiputats van fer una crida per a agilitzar la negociació i van posar de manifest la gran importància de l’associació per als tres socis més petits de l’Europa occidental, en particular recordant les dificultats d’aquests Estats durant la gestió de la pandèmia. En la sessió parlamentària va ser especialment interessant la lectura geopolítica dels diputats, que van interpretar aquesta ambiciosa associació com una gran oportunitat per una Unió Europea que està fent front a molts reptes internacionals. Els europarlamentaris van demanar elevar la negociació a nivell polític i van esperonar als negociadors a respectar les especificitats dels països de reduïda dimensió tot respectant els principis del mercat interior. Durant les intervencions també es va lloar l’assoliment d’un acord polític a Andorra al tomb de la negociació de l’Acord d’associació, com una senyal positiva de la voluntat política del país.
En conclusió, tot i que des del Govern tenim el convenciment que l’acord d’associació és, no només un pas lògic en les nostres relacions amb Europa, sinó la millor via per assolir una diversificació econòmica necessària per garantir un futur pròsper per Andorra, és molt positiu veure el grau d’implicació de la societat en el projecte, constatar el coneixement que existeix d’aquesta negociació així com de les oportunitats que pot desbloquejar. Igualment destacat ha estat el constat que representants d’altres països, que estan a priori ben allunyats de la nostra realitat, ens coneixen cada cop millor i perceben també la necessitat d’aquest acord. Aquest és sens dubte el fruit de la gran diligència tant dels diplomàtics andorrans com dels els actors polítics, econòmics i socials en la tasca de promoure la projecció internacional d’Andorra.
Aquests constats no ens han de fer oblidar els reptes pendents per l’any que ve, any en què s’inicia amb França a la presidència del Consell de la UE. Cal recordar que Andorra, Mònaco i San Marino han demanat a la Unió Europea poder abordar les qüestions sensibles de la negociació, i per les quals es necessari trobar un encaix per assolir un bon acord. I és que durant el 2021 hem avançat substancialment en la negociació tècnica de 10 dels 25 annexos que conformen l’acord, deixant ajornada la negociació més política fins el retorn de les converses en format presencial. Si bé el 2022 es presenta encara amb incertesa quant a la represa de la negociació presencial, també arrenca amb un important canvi en l’equip negociador de la UE, que transfereix el dossier del Servei Europeu d’Acció Exterior al Secretariat General de la Comissió Europea, introduint un diàleg més polític a la taula de negociació.
Amb tot, una perspectiva que Andorra encara amb confiança, amb la garantia de seure davant dels nous negociadors amb arguments sòlids, treballats conjuntament amb els actors polítics, econòmics i socials del país i amb una presidència francesa que representa una bona oportunitat per avançar en els debats més rellevants d’aquest dossier.