Alfa, beta, delta..., òmicron!
Com a gestors estem acostumats al comportament inestable dels mercats i l’augment de la volatilitat cada cop que apareix una nova variant del coronavirus. Amb l’òmicron no ha estat una excepció.
Els inversors han tornat a patir un repunt abrupte i greu de l’aversió al risc que ha desembocat en noves caigudes de les borses, en un context de proximitat de tancament de l’any i amb alguns índexs movent-se en zones de màxims històrics.
Aquesta situació ha propiciat també que els fluxos es dirigissin novament cap als tradicionals actius refugi, produint caigudes en els tipus d’interès dels bons governamentals, principalment d’Estats Units i Alemanya.
Tot i que l’aparició d’aquesta variant ens demostra que la pandèmia no s’ha erradicat, estem en una situació molt més avantatjosa que la del març de 2020, i la societat està més preparada per a enfrontar-la.
De la primera variant alfa a la nova òmicron, el coronavirus ha tingut set variants qualificades per l’Organització Mundial de la Salut com «d’interès i preocupació», i es important remarcar que cada onada del virus està produint un impacte econòmic menor. Això és degut a què els principals detractors de l’economia són les hospitalitzacions i les morts, que fan augmentar la tensió hospitalària i, com a conseqüència, les mesures de confinament. Avui dia, però, el 53 % de la població mundial ha rebut almenys una dosi de vacunació, i la quantitat de vacunes i tractaments aprovats segueix augmentant, fet que ha reduït la taxa de mortaldat a un 1,3 % dels casos totals.
També suma el fet que l’evolució del virus no el porta necessàriament a ser més letal, sinó a ser més transmissible i, per tant, una major supervivència dels hostes comporta directament una major propagació del virus. Teoria de la secció natural de Darwin en estat pur.
Ara per ara, encara no podem pronosticar com es comportarà l’òmicron i la seva capacitat de contagi. Caldrà conèixer la pròpia estabilitat d’aquesta variant ja que un nombre tant elevat de mutacions tendeix a fer inestable un virus i pot acabar provocant la seva extinció.
També es necessiten més estudis per conèixer l’efectivitat de les vacunes i la necessitat o no d’adaptar-les. Fins ara, han demostrat una gran eficàcia a l’hora d’evitar els casos més greus, però han anat perdent la seva capacitat de protegir del contagi a mesura que han anat sortint noves variants. Tot i així, Pfizer ha assenyalat que si la capacitat de protecció no fos òptima, podria tenir una vacuna ad-hoc per a l’òmicron en un període aproximat de 100 dies.
Només el temps ens dirà si l’òmicron acabarà ocupant l’espai ecològic de la delta i acabar sent predominant o, per contra, si acabarà desapareixent com la resta de variants passades.
Respecte a aquesta qüestió, JP. Morgan ha publicat recentment un article on afirmen que si finalment òmicron és una versió menys greu, encaixaria en els patrons històrics per a que un virus menys danyí i més transmissible pugui desplaçar a les variants més greus i mortíferes. Això podria convertir la nova variant en un catalitzador per transformar la crisi actual del coronavirus en quelcom més similar a una grip estacional i suposar la fi de la pandèmia.
Tot i aquests missatges d’optimisme, des de l’equip gestor considerem que la volatilitat es mantindrà en els propers mesos i, encara que la incidència del coronavirus en els mercats serà paulatinament més lleu, cada cop haurem de centrar més l’atenció en la recuperació econòmica internacional, i en la normalització monetària per part dels bancs centrals.