Pere Brachfield Soci director de Brachfield & Asociados Abogados

Els aficionats al rugbi saben que la xut a seguir –també coneguda com xut cap endavant– és una acció habitual que es produeix quan un jugador que té el baló en el seu poder serà agafat per la defensa contrària. En aquest moment, com cap jugador pot ser tocat si no porta el baló, li dona un xut cap endavant, normalment forta i arran de gespa per enviar ben lluny el baló amb forma de meló. D’una part, el jugador que ha deixat anar el baló ja no pot ser agafat, però també provoca que l’equip que defensa hagi de concentrar-se en evitar que un altre jugador atacant agafi el baló en el seu terreny i aconsegueixi un cop franc. El xut cap endavant és una bona analogia de diverses normes aprovades pel Govern d’Espanya seguin una antiga estratègia  d’utilitzar el xut a seguir, treure’s el baló de sobre, o sigui la pressió política del moment, i a veure si hi ha sort i el problema es resolt sol.

Recentment, el Govern de Pedro Sánchez va optar pel xut cap endavant en lloc de fer front al greu problema d’insolvència que pateixen milers d’empreses espanyoles. D’aquí que el Govern aprovés el Reial Decret-llei 27/2021, de 23 de novembre, pel qual es prorroguen determinades mesures econòmiques per donar suport a la recuperació aprovant una relaxació de les exigències concursals. Aquest reial decret-llei estableix l’extensió de la moratòria de l’obligació de declaració de concurs en el cas de desequilibris patrimonials en tant s’aprovi el nou règim concursal. En altres paraules, el Govern en comptes de prendre una decisió per fer front al greu problema de la bombolla d’insolvències provocada per la debilitat financera de les empreses que acumulen un alt grau d’endeutament, va optar per l’estratègia de el xut a seguir i, d’aquesta manera, fins el 30 de juny de 2022, les empreses que es trobin en una situació d’insolvència no estaran obligades a declarar-se en concurs de creditors, ni tampoc s’acceptaran els concurs necessaris instats pels creditors. Val la pena assenyalar que aquesta és la tercera pròrroga de la moratòria concursal que el Govern va establir per evitar un allau d’insolvències.

El primer precepte que va permetre al deutor en estat d’insolvència no haver de sol·licitar la declaració de concurs va ser establert en l’article 6 de Llei 3/2020, de 18 de setembre, amb un règim especial i provisional de la sol·licitud de declaració del concurs que va pretendre dotar a les empreses insolvents però viables d’instruments legals que els permetin continuar amb la seva activitat o negociar amb els seus creditors una sortida a la seva precària situació financera que no suposi la liquidació de l’empresa. S’ha de fer notar, que abans de l’aprovació de la citada llei, qualsevol empresa que no pogués fer front a les seves obligacions de pagament tenia l’obligació legal de sol·licitar el concurs de creditors en els dos mesos següents a la data en la qual conegués la seva situació d’insolvència.

La segona pròrroga es va establir en l’apartat quatre de la disposició final setena del Real Decret-Llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19 i tenia com a data preclusiva el darrer dia de l’any 2021. Així mateix, el 31 de desembre finalitzava el termini de la no admissió a tràmit per part de la judicatura de concursos necessaris instats per creditors enfadats quan es trobin davant un morós en situació de fallida tècnica o sobreseïment de pagaments, però que no hagi presentat la sol·licitud de concurs voluntari. Aquesta moratòria va permetre a milers de petites empreses, de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 aplaçar la seva desaparició. El manteniment d’aquest escut legal que continuarà brindant a les empreses insolvents una protecció excepcional durant mig any més pot provocar una inflació de concursos al 2022. Ara bé, aquesta mesura només suposa retardar les declaracions d’insolvència, sense plans per evitar-les. Un factor, que com ja han avisat juristes, economistes, auditors, gestors administratius i altres entitats, està contenint un allau de presentacions concursals en els jutjats, a més de comportar una possible zombificació de l’economia.

Per tant, l’aixecament de la moratòria en matèria de concurs i de dissolució per pèrdues comptables el 31 de juny de 2022 unit al venciment de les carències de principal dels préstecs de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) que tindrà lloc en el segon trimestre de l’any vinent provocarà un allau de concursos de creditors, fallides i tancaments d’empreses. Conseqüentment, la finalització de la moratòria concursal suposarà que a partir del 31 de juny de 2022 una riuada de concursos inundarà els Jutjats del Mercantils de totes les províncies, i en particualr els de Catalunya, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana, ja que són les comunitats autònomes que tradicionalment concentren el major numero de concursos. Els experts no es posen d’acord per pronosticar quants concursos es presentaran en el 2022. Tanmateix, el Baròmetre de los Gestors Administratius del mes de setembre va revelar una dada preocupant. Que 130.000 empreses estan en situació tècnica de concurs de creditors, tot i que no estiguin obligades a presentar-lo davant els òrgans jurisdiccionals com a conseqüència de la moratòria concursal. Aquesta informació produeix calfreds a qualsevol jurista que pot intuir un tsunami de concursos que ens caurà a sobre el pròxim any.

En el mateix sentit, entitats com el Registre d’Economistes Forenses (REFOR) del Consell General d’Economistes d’Espanya avisen del risc que el retard en la recuperació de l’economia espanyola pugui incidir en què un major número de companyies i autònoms es vegin abocats a la fallida. De fet, REFOR alerta que Espanya serà el país del món on més creixeran les fallides al 2021, i seguirà entre els deu primers el pròxim any.

Val la pena subratllar que, malgrat la moratòria concursal, fa uns dies es van disparar les alarmes que avisen quan s’aproxima un allau d’insolvències. Segons dades proporcionades per INFORMA D&B, la companyia d’informació empresarial i financera filiar de CESCE, els concursos de creditors acumulats fins el mes de novembre de 2021 ofereixen una suma de 5.475 concursos, fet que suposa un increment del 40% respecte al mateix període de l’any passat; això demostra que els concursos van registrar un augment interanual considerable al llarg de 2021. Ara bé, val la pena remarcar la baixa estadística de concursos al 2020 degut a l’estat l’alarma i la moratòria concursal.

Cal tenir present, que les insolvències empresarials que es publiquen en la cèlebre Secció IV dels Jutjats del Mercantil del BOE s’han disparat a Catalunya, amb més d’una de cada quatre del total estatal de concursos han afectat a empreses catalanes. Convé especificar que Catalunya torna a liderar les insolvències de dret en superar entre gener i novembre els 1.5000 concursos, més del 25% del total estatal, fet que suposa un increment del 50% interanual. Ara bé, la Comunitat de Madrid té 347 empreses concursades més respecte a 2020, tot i que al novembre va registrar una baixada del 4% en termes interanuals.

Segons el citat estudi presentat per INFORMA D&B, per sectors empresarials sorprèn l’espectacular increment de concursos de creditors que pateix el sector de l’hostaleria, un 125% més fins arribar als 867 procediments concursals. Tot i que no és la que més creix en termes absoluts, ja que el comerç, amb 1.157, i la construcció i activitats immobiliàries, amb 1.024, la superen. Així mateix, les empreses concursades des de gener fins a novembre comptaven amb 40.771 empleats i una facturació propera als 4.700 milions d’euros, inferior als 5.900 milions de les que ho van fer en el mateix període de l’any anterior.

L’augment d’insolvències continuarà el pròxim any en gran part per les conseqüències derivades de l’increment en el preu de les energies, inflació galopant i retards en l’abastiment de determinades matèries primeres. Aquests perills aguaiten a les empreses espanyoles amb independència de la seva grandària. A més, existeixen riscos perillosos com són els colls de botella en el comerç internacional, una inflació de caràcter estructural, la incertesa en la regulació laboral i fiscal, el deteriorament de les condicions creditícies rere els avals ICO i el retard en l’arribada dels fons europeus que podrien incidir en un major retard en la recuperació i, per tant, en més insolvències empresarials.

Amb tot, el concurs de creditors tampoc és la panacea per rescatar empreses i aconseguir que els creditors cobrin els seus crèdits, atès que les estadístiques publicades en l’Atlas Concursal del Consell General d’Economistes van revelar que més del 94% dels concursos acaben en liquidació.

D’una altra banda, una altra dada preocupant és que una enquesta realitzada per l’Institut de Censors Jurats de Comptes sobre l’evolució dels processos concursals va deixar palès que el 90% dels mateixos acaba en liquidació. En opinió dels auditors, les empreses entren molt tard en els concursos de creditors, molt poques aconsegueixen tornar a posicions de viabilitat, i quasi sempre acaben en liquidació. Un informe realitzat pels experts auditors que pertanyen al Registre d’Auditors Judicials i Forenses (RAJ) de l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya va revelar que el 90% dels concursos de creditors acaba en liquidació i prop d’un 70% conclou perquè no hi ha actius que liquidar i pagar als creditors societaris. L’estudi va fer palès que les empreses que entren en un procés concursal probablement ho fan massa tard, fent impossible revertir la situació de crisi en la qual han entrat. A més, una enquesta realitzada per l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya sobre l’evolució d’aquests processos concursals va revelar que el 52% dels enquestats percep que els terminis d’inici del concurs s’han allargat respecte a l’anterior consulta, quan aquest percentatge a penes arribava al 24%. Així mateix, l’opinió majoritària és que a la normativa vigent li falta de transparència, dificulta la reducció i l’agilització de la durada dels processos concursals i està incompleta.

En definitiva, la moratòria concursal decretada pel Govern de Pedro Sánchez no és una bona idea; en comptes de ser una solució a la problemàtica de les insolvències empresarials a Espanya és una norma que en retardar mig any més l’obligació de presentar un concurs de creditors davant els Jutjats Mercantils empitjora la situació i infla encara més la bombolla d’empreses que es troben en fallida tècnica; vaja, que ha estat un xut a seguir de campionat.