Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la resposta de la Consulta del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0211-2021del 10 de setembre del 2021, en relació amb la tributació de la dissolució d’una comunitat de béns.
Cadascuna de les tres consultants (germanes) són titulars d’una tercera part indivisa d’un immoble que van adquirir per llegat fa més de 10 anys, abans de l’entrada en vigor de la Llei de l’IRPF.L’immoble es troba afecte a l’activitat econòmica d’arrendament.
A efectes de l’Impost General Indirecte, són els membres de la comunitat de béns els que declaren els arrendaments a títol individual, ja que no hi ha una ordenació conjunta de mitjans i una assumpció conjunta del risc de l’activitat. Per tant, les consultants tenen la consideració d’empresàries a efectes de l’IGI.
Pel que fa a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, les consultants declaren les rendes derivades de l’arrendament com a rendes d’activitats econòmiques en les seves declaracions de l’IRPF.Aquesta comunitat de béns està integrada únicament per la finca en qüestió (no inclou altres béns o drets).
Atès que l’activitat d’arrendament no es realitza de manera conjunta, les consultants desitgen formalitzar la dissolució de la comunitat i adjudicar-se la plena propietat de les parcel·les de terreny resultants de la reparcel·lació de la finca. En l’adjudicació es produirà un excés d’adjudicació en una de les consultants, amb el conseqüent defecte d’adjudicació en una de les altres consultants, com a compensació d’una adjudicació d’altres béns que es va realitzar a l’any 2011.
Es plantegen les següents consultes en relació amb les implicacions tributàries derivades de l’operació de dissolució i la consegüent adjudicació de la plena propietat de les parcel·les de terreny resultants de la reparcel·lació de la finca.
Primera.- Si podem considerar que la dissolució de la comunitat de béns i l’adjudicació de la plena propietat de les parcel·les de terreny resultants de la reparcel·lació de la finca, suposa una concreció de la part indivisa que ja els corresponia abans de la dissolució, i només es produeix una transmissió i, com a conseqüència, tributació, en el cas de produir-se un excés d’adjudicació o una compensació amb béns d’altres comunitats.
Segona.- En el cas que l’Administració respongui afirmativament, es consulta sobre les implicacions fiscals derivades d’aquesta dissolució, tant pel que fa a les copropietàries com pel que fa a la comunitat de béns, a efectes de l’IRPF, l’Impost sobre Plusvàlues, IGI i ITP.
Tercera.- Per al cas que l’Administració hagi respost negativament a la primera consulta, es consulta com cal considerar la dissolució de la comunitat de béns i en el seu cas les implicacions derivades d’aquesta dissolució, tant pels comuners com per la mateixa comunitat, a efectes de l’IRPF, l’Impost sobre Plusvàlues, IGI i ITP.
A l’efecte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, amb independència que l’element objecte de la consulta estigui destinat o no a una activitat econòmica, tenint en compte que l’objecte de l’impost és gravar la renda obtinguda i que l’adjudicació a cada un dels copropietaris com a conseqüència de la dissolució de la copropietat és un acte merament especificatiu de la quota que prèviament a la dissolució posseïen els consultants, el DTF resol que l’adjudicació com a resultat de la dissolució de la copropietat no genera cap renda a l’efecte de l’impost, sempre que es guardi la deguda proporció amb les quotes de titularitat de cadascun dels adjudicataris. A efectes impositius, els béns conserven el valor d’adquisició originari. Així mateix, quan es produeixi un excés d’adjudicació, el copropietari que hagi obtingut una part de l’immoble inferior a la que li hagués correspost per la seva quota de participació haurà d’integrar en el rendiment net de la seva activitat econòmica la diferència entre el valor normal de mercat de la part del terreny que ha estat objecte de transmissió i el seu cost d’adquisició establert segons el que preveu la disposició addicional segona del Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
Pel que fa a l’aplicació de l’Impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials Immobiliàries, la dissolució de la copropietat és un acte merament especificatiu de la quota que prèviament a la dissolució posseïen els consultants; per tant, l’adjudicació com a resultat de la dissolució de la copropietat no generarà una plusvàlua subjecta a l’Impost sobre les Plusvàlues en les Transmissions Patrimonials Immobiliàries, sempre que es guardi la deguda proporció amb les quotes de titularitat de cadascun dels adjudicataris. Tanmateix, en el cas d’un excés d’adjudicació, la plusvàlua que es pugui donar com a conseqüència de la part de l’immoble transmès pel copropietari que hagi tingut una part de l’immoble inferior a la que li hagués correspost estarà sotmesa a imposició.
Pel que fa a l’Impost General Indirecte, davant l’extinció d’una copropietat es poden donar diverses casuístiques. Tanmateix, per determinar l’obligat tributari de l’impost s’ha de considerar quina de les parts, els consultants o la comunitat, exerceix l’activitat econòmica i actua com a empresari o professional a l’efecte de l’impost. En relació amb la consideració d’obligat tributari de l’impost, segons es desprèn de la informació i la documentació facilitades, es generen obligacions i drets a títol individual com a copropietaris i aquests últims són els que efectuen l’activitat econòmica. El DTF resol per tant, que la condició d’obligat tributari l’exercirà cada un dels copropietaris individualment i la transmissió de la part del terreny que efectua el copropietari que hagi tingut el dèficit en l’adjudicació estarà subjecta a l’impost.