Natalia Mena

La tecnologia ens ha captivat de tal manera que no som conscients del perill que aquesta pot suposar per les nostres empreses, relacions personals o estil de vida. Ens hem llançat als seus braços, enamorats per molts motius, i hem caigut rendits als seus encants, fins al punt que s’ha tornat totalment addictiva per a nosaltres, creant-nos una dependència que m’agradaria posar de manifest en aquest article.
Intentant fer un exercici d’objectivitat, certament he de reconèixer que a l’igual que la gran majoria, he estat seduïda per molts dels atractius que presenta aquesta dama virtual com són l’accés ràpid a la informació, la facilitat de comunicació i connexió amb la resta del món, retallant distàncies que han tingut un impacte directe en l’economia i la millora en l’entreteniment. Des que va sorgir l’streaming hi ha molta interacció en les xarxes i en els videojocs, fent que els que eren consumidors d’aquests continguts ara també siguin creadors, fet que propicia que cada persona pugui ser el seu propi mitjà de comunicació. Per tant, estimula la creativitat i permet generar material novador en molts àmbits com l’artístic, l’acadèmic o el musical. Facilita processos educatius fent que els alumnes siguin més imaginatius i productius, utilitzant aplicacions que fan la tasca d’aprendre més divertida i amena. Les escoles online, així com les classes i cursos a distància, són un exemple de com internet pot influir significativament en la formació acadèmica. Simplifica les feines domèstiques; actualment és possible controlar remotament i des d’un mòbil la calefacció, les portes automàtiques, les llums, les persianes, els sistemes de seguretat o fins i tot el cotxe. Un altre dels aspectes positius és l’aparició de noves professions, és a dir, ha proporcionat oportunitats de treball com el fintech, l’enginyeria de software, el desenvolupament UX, els especialistes en anàlisis de dades, etc., a més de tots els influencers, youtubers, tiktokers, bloguers i altres nous actors informatius. També ha fomentat l’activitat científica, com es pot apreciar en el sector de la sanitat, que disposa de robots i aparatologia que ha permès la possibilitat de sobreviure a malalties que abans eren incurables. És notable la major eficiència en indústries i administracions, fet que ha permès la fabricació de peces en grans quantitats en menys temps, així com abordar processos que anteriorment eren manuals amb la qual cosa s’eviten errors humans a la vegada que s’aconsegueix tenir moltes més dades verificables en temps real. En termes administratius, el núvol ha beneficiat les empreses alliberant-les de costos, i oferint-les una certa garantia en la seguretat de les dades.
Per tot això, és molt obvi per què sentim aquesta atracció fatal, ja que ens fa l’existència més fàcil, el treball més rendible i, en general, ha millorat substancialment la nostra qualitat de vida. Però com en tota bona història d’amor, les coses no són perfectes, i crec que estem immersos en un espai virtual que serà l’escenari de la tercera guerra mundial. De fet, ja s’estan produint combats invisibles i algunes maniobres que fan presagiar que la tecnologia està sent utilitzada pels estats tradicionals, les grans corporacions i els grups de pressió o lobbies per lliurar una ciberguerra de la qual encara no som plenament conscients, però que acabarà afectant-nos individualment en el nostre dia a dia.
La pregunta que ens hauríem de plantejar és si és possible avui dia garantir un entorn digital segur. Respecte a aquesta qüestió hi ha moltes ombres i buits legals.
Als segles XVII i XVIII la pirateria en aigües del Carib va triomfar per l’auge del comerç marítim transatlàntic que transportava temptadores fortunes, i perquè tenien la complicitat inicial d’una gran potència, a més de disposar de llocs recòndits des d’on atacar i amagar-se. 400 anys després, els pirates informàtics tornen a tenir un ecosistema favorable, que fa que estiguin proliferant de forma exponencial les amenaces virtuals i els xantatges. Les raons que expliquen aquest augment són vàries; entre elles destaquen que les companyies i els ciutadans som molt més dependents de la tecnologia, per tant, s’amplien les possibilitats d’atacar-nos; l’expansió del teletreball, també dispersa la capacitat de control.
Tot aquest boom està sent viable per l’aparició del sistema de pagament amb criptomonedes, que s’han convertit en l’eina perfecta per abonar rescats, i que resulta molt difícil de rastrejar fins el destí final. A això s’afegeix que és molt complicat atribuir l’autoria d’aquests assalts, per tant, et roben però no pots saber qui ho ha fet, i si tens sort i acaben trobant els lladres, aquests compten amb la protecció de Rússia o altres països que els donen refugi i no els persegueixen penalment. En definitiva, un negoci rodó que resulta molt lucratiu, tant, que fins i tot ja s’ha muntat una indústria de servei al client de Ransomware, que és com s’anomena el segrest de dades, i que s’executa mitjançant un tipus de programa nociu que restringeix l’accés a determinades parts o arxius del sistema operatiu infectat i demana a canvi una suma de diners per eliminar aquesta restricció. Per perpetrar un atac Ransomware necessites tant un software com trobar una entrada a la xarxa; hi ha grups criminals que proveeixen tot això, es tracta d’una manufactura ben organitzada, en la qual fins i tot tenen atenció en xat les 24 hores, o t’ajuden a saber com ho has de fer perquè t’arribin els pagaments. Això ha provocat que sigui una pràctica molt més senzilla, i que gent amb poques habilitats tècniques s’hi hagi sumat.
Han crescut tant que s’han convertit en una amenaça internacional, de fet, podem trobar diversos casos de ciberatacs, com els casos que han patit a Catalunya la Universitat Autònoma, la fàbrica de cervesa Damm o l’Hospital Moisès Broggi; però s’han produït molts altres a diferents parts de la geografia mundial com el de la corporació Colonial Pipeline, la química alemanya Brenntag o l’asseguradora CNA, totes elles empreses privades que han pagat rescats milionaris. Altres institucions, sobretot públiques com el servei de salut irlandès o l’Ajuntament de Baltimore (EE. UU.) han decidit no pagar, i el cost final per reparar la incidència ha estat altíssim. Tot plegat ha fet saltar les alarmes de molts estats vers aquest tema que està resultant cada vegada més preocupant.
No sé com ho veieu, però de cara al futur haurem d’invertir en protegir-nos perquè és evident que la nostra estimada tecnologia pot ser una amant fascinant, però amb qui podem tenir romanç molt perillosa. Ja ho va dir Steve Jobs: «Canviaria si pugues tota la meva tecnologia per una tarda amb Sòcrates». I vosaltres?