Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Tots dos utilitzen l'apocalipsi, conceptes mèdics i fórmules màgiques per a atreure als futurs adeptes, les denominen teràpies alternatives i per aconseguir-ho fan servir les fal·làcies.  Són veritats a mitges i condueixen a un raonament incorrecte perquè es combina alguna veritat amb moltes mentides. Alguns exemples serien, l’ésser humà és un animal, aleshores, si té fe pot arribar a volar igual que un ocell. Si plou el terra es mulla, llavors com el terra està mullat, significa que ha plogut. Mai he estat multat per excés de velocitat, en conseqüència condueixo bé. Amb això vull explicar que pensant així, és molt fàcil fer relacions de causa-efecte (si fas això succeeix allò). Aquests xerraires basen les seves teràpies en la fe i en el que ells denominen medicina natural (herbes i aigua).

Simultàniament, es mostren cauts enfront de la justícia i proposen els seus mètodes com a paral·lels a la medicina tradicional. Això sí, deixant ben clar que la curació ve del seu. Igualment, les seves dues paraules més usades són miracle i màgia, amb elles asseguren poder curar qualsevol malaltia, el càncer, la sida, la esclerosis múltiple, la ceguesa, la infertilitat, etc. Afirmen que el poder de la ment és tan poderosa que si desitgem alguna cosa amb moltes ganes, s’acaba aconseguint perquè res és incurable, només cal centrar-se molt en la malaltia i aquesta acaba desapareixent. Ve a ser igual que els falsos records, que a base de repetir la mentida es converteixen en realitat. Es podria dir que és un rentat de cervell, només que en les sectes s’utilitza per a buidar les butxaques dels adeptes, és el seu preu a pagar per la fe, res és gratis. «Si vols energia, paga per ella! «Si vols veure la llum al final del túnel, paga-la!». És irònic això que acabo d’escriure però és l’objectiu d’aquests grups, treure’t els diners i per aconseguir-ho juguen amb les teves pors i inseguretats.

Malauradament, el rentat de cervell és tan profund que deixa seqüeles i és per això mateix què hi ha gent que una vegada aconsegueix abandonar la secta, passat un temps torna a entrar. Segons ells l’energia prové de l’univers, de la mare naturalesa o de Crist i conseqüentment, nosaltres som energia i quan aquesta es queda bloquejada en l’organisme, altera el nostre estat anímic. Això és just una altra fal·làcia, estan utilitzant l’energia generada en les mitocòndries per a generalitzar-la al conjunt de l’organisme i així afirmar que som éssers de llum. Al seu torn llegeixen llibres religiosos i treuen les seves pròpies conclusions, els interpreten a la seva manera i sobretot per al seu propi interès.

D’altra banda, la seva millor arma per a convèncer als futurs creients és fer-los creure que tots els seus mals vénen per un conflicte emocional, l’associen com a causa directa entre els pensaments negatius i el desenvolupament d’una malaltia. Associen el malestar psicològic amb qualsevol malaltia, generalitzant el procés. Fan ús de l’amalgama (unió de conceptes diferents), es barregen entre ells per a explicar una malaltia, és la seva manera de justificar que qualsevol malaltia ve de la psicomatització.  Aquesta paraula ens diu que la nostra ment crea les malalties i en conseqüència, si canviem la manera de raonar, les eliminem.

És a dir, patim un trastorn mental i posteriorment es manifesta en l’organisme en forma de malaltia. Indudablement que en alguns casos és així però com he dit més amunt, ho generalitzen per a totes. Intercanvien la paraula curar amb la reducció del malestar.  És un fet que amb l’assistència psicològica qualsevol malaltia és més suportable perquè el pacient aprèn noves maneres d’afrontar-les i aconsegueix reduir tant la sensació de dolor com els pensaments negatius o catastròfics però no tenen incidència sobre el seu desenvolupament. No es deté pel simple fet de tenir fe o canviar la seva interpretació i aquí és on emfatitzen ells.

Ens parlen de reprogramació biològica, com si els nostres pensaments poguessin modificar la informació cel·lular o fins i tot canviar el nostre ADN. És insultant fer aquestes afirmacions, qualsevol que llegeixi una mica sobre biologia sap que no és cert. Relatiu a les sectes, indaguen sobre les necessitats dels seus fidels i els fan creure que no estan cobertes però que gràcies al grup se sentiran plens i realitzats, aquí trobaran les respostes a tots els seus dubtes. Aconsegueixen que se sentin especials, que formen part dels triats per a guiar la humanitat cap a l’èxit. El seu únic requisit és dedicar tot el seu temps i fonts econòmiques a la causa, a l’organització. Ara, per captar al futur membre el sedueixen amb un discurs optimista i encoratjador, potenciant les seves virtuts i minimitzant els seus defectes.

No obstant això, una vegada aconseguit la seva afiliació es canvia per un discurs culpabilitzador, actuant de manera oposada, es potencien les febleses i s’ometen o menyspreen les virtuts, d’aquesta manera s’aconsegueix el pensament grupal. Es perd el pensament crític per a adquirir l’automàtic, actuar sense raonar, se segueix a la massa grupal sota les ordres dels líders. És necessari recalcar que el negativisme i la por són més fàcils d’inculcar que l’alegria perquè els primers condueixen  cap a l’optimisme, a crear un millor món i en canvi l’alegria,  significa viure en el present i ser conscient que tan mal no estem. Igualment, la por és la millor eina per a aconseguir la fidelitat a la comunitat, la por a represàlies o a ser castigats per un ser superior o pel propi grup. 

Paral·lelament, per a instaurar la culpa i la vergonya els líders exigeixen cada vegada més als seus fidels, els tornen autoexigents, sabent que no podran aconseguir totes les demandes i aquesta sensació de no arribar condueix a la frustració, a la dependència emocional i es tradueix en la submissió total. La persona interpreta que la seva vida no te cap sentit fora de l’organització.