Pere Brachfield Soci director de Brachfield & Asociados Abogados

Segons l’Estudi de Gestió del Risc de Crèdit a Espanya, que van presentar recentment la companyia d’assegurances de crèdit Crédito y Caución i la empresa d’informes financers Iberinform –en què han participat els administradors de 700 empreses de totes les mides i sectors– el 54% de les empreses espanyoles pateixen l’impacte negatiu de la morositat en el seu compte de resultats, i el 9%, és a dir, prop de 127.000 empreses d’acord amb les dades d’empreses actives en la Seguretat Social, afirma que corre el risc de tancar per l’impacte dels impagats. Així mateix, d’acord amb l’Estudi de Gestió del Risc de Crèdit a Espanya, el 45% de les firmes espanyoles fa front a pèrdues d’ingressos significatives a causa de la morositat i el 21% registra un increment del seus costos financers. A més, l’11% es veu obligada a limitar les seves noves inversions, i un 13% a frenar la seva expansió comercial. L’Estudi de Gestió del Risc de Crèdit en abordar les raons que expliquen l’increment de la morositat empresarial, assenyala un creixement significatiu de vuit punts dels retards intencionats per part dels clients. No obstant això, la manca de disponibilitat de fons constitueix la raó més citada, per davant del retard intencionat dels clients, la complexitat del procediment de pagaments, les disputes sobre la qualitat dels béns i serveis subministrats o l’emissió de factures incorrectes. La Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, prohibeix que els compradors paguin les factures a més de 60 dies comptats des del lliurament dels béns adquirits o la prestació dels serveis; tanmateix, l’Estudi de Gestió del Risc de Crèdit a Espanya evidencia que només el 45% de les empreses treballa amb terminis de cobrament inferiors als 60 dies, i que el 71% dels proveïdors ha d’acceptar terminis de pagament superiors als desitjats per poder mantenir la seva cartera de clients.

La falta de control sobre la morositat és un risc per a l’activitat empresarial. L’incompliment dels pagaments acordats genera importants tensions de liquiditat en una situació com l’actual, i és especialment desestabilitzadora en l’operativa de les empreses de menys grandària. Si s’arriba a l’impagament d’una venda a crèdit comercial, la pèrdua equival als costos de producció del producte. L’impacte d’un impagat comercial s’accentua quant menor sigui el marge de beneficis, doncs multiplica el número de vendes amb clients solvents necessàries per compensar la pèrdua. Si una societat amb un marge comercial del 10% pateix un impagament de 10.000 euros, haurà de generar un nou negoci per 100.000 euros per compensar l’impacte dels 9.000 en costos de producció. Encara que la protecció de la cartera de clients ha passat a ser una prioritat per a les empreses en la seva sortida de la pandèmia de Covid-19, només el 12% de les empreses inicia accions de recobrament al venciment de la factura, d’acord amb les dades recollides en el citat Estudi de la Gestió del Risc de Crèdit a Espanya. Es tracta del percentatge més baix de la sèrie històrica, un indicatiu que les empreses estan reaccionant a les seves necessitats de creixement retardant l’inici de les accions de recuperació per no deteriorar la relació comercial. En aquest sentit, les empreses que atorguen als seus clients terminis addicionals superiors als 90 dies abans de posar en marxa aquests processos suposen un significatiu 38% del total. La Llei 3/2004, de 29 de desembre, reconeix el dret als proveïdors a reclamar interessos de demora si els clients retarden el pagament de les seves factures. No obstant això, el citat estudi de Crèdit i Caució i Iberinform revela que al llarg de la pandèmia el percentatge d’empreses que renuncia totalment a l’aplicació d’aquests interessos de demora s’ha mantingut per sobre del 50%. Només el 6% de les empreses és sistemàtic a l’hora d’exercir el seu dret de reclamar els interessos moratoris. A més, entre els qui apliquen aquests interessos de demora, que sorgeixen automàticament sense necessitat de preavís o requeriment al client, l’onada de tardor mostra que el 96% de les empreses reclama interessos per sota dels que li corresponen legalment i que en l’actualitat estan fixats legalment en el 8% anual.

D’una altra banda, el Baròmetre publicat pel Consell General de Col·legis de Gestors Administratius dona a conèixer que el 26% de les pimes travessen problemes de liquiditat; el 8% presenta impagaments davant la Seguretat Social i Hisenda; el 14% troben problemes per pagar els lloguers; mentre un 27% dels negocis tenen clients morosos. El 13 % de les petites i mitjanes empreses no estan pagant als seus creditors, i el 10% estan en mora amb les entitats financeres. Així mateix, el citat Baròmetre indica que el 32% de les pimes han presentat pèrdues a 30 de juny de 2021. Segons l’estudi, només el 23% dels negocis estan igual o millor que abans de la pandèmia. El conjunt de tots els problemes els suposa a 130.000 empreses que continuïn en situació tècnica de concurs de creditors, encara que no estiguin obligades a presentar-lo com a conseqüència de la moratòria concursal. A més, l’informe publicat pels gestors administratius revela que 140.000 pimes es veuran obligades a acomiadar a algun empleat com a conseqüència de la pujada. El 42% dels negocis es veuen molt perjudicats per la pujada del preu de l’energia. El 65% de les pimes estan patint de forma greu o molt greu les pujades d’energia, inflació, salari mínim interprofessional (SMI) i matèries primeres. Totes aquestes dades provoquen que el 41% de les petites o mitjanes empreses precisin d’ajuts directes. El citat informe també fa evident que un 18% de les pimes, més de 500.000 empreses, podria estar plantejant-se de manera molt seriosa autoexcloure’s del sistema i treballar en l’economia submergida. Igualment, el Consell General de Col·legis de Gestors Administratius assegura que tot un període sense ingressos ha hagut de cobrir-lo la pime incrementant l’endeutament o esgotant els seus estalvis, i que els ingressos encara no estan al mateix nivell que abans de la pandèmia, per la qual cosa la bretxa encara no s’ha tancat per a moltes empreses. En conseqüència, a molts negocis els resultarà molt difícil tornar a ser rendibles en aquesta situació, per la qual cosa precisen d’ajuts que alleugen la pèrdua d’ingressos d’aquests 18 mesos.

Així mateix, el darrer estudi de les Societats de Garantia Recíproca assenyala que l’impacte de la pandèmia sobre les pimes espanyoles sembla continuar sent encara significatiu: només el 30% de les pimes ha iniciat ja la recuperació enfront d’un 40% que es troba en pitjor situació que en 2020. És una de les dades de l’últim estudi de les societats de garantia recíproca, que calculen que prop de 200.000 pimes espanyoles, el 5,5% del total, estan en una situació vulnerable que compromet la seva supervivència: conjuminen la caiguda de facturació i beneficis amb un empitjorament de les seves ràtios financeres. Les empreses en situació vulnerable no es concentren en sectors directament afectats per les mesures de control de la pandèmia, però sí per la incertesa i el canvi en els hàbits de consum que estem vivint: serveis a empreses (33%) i comerç i serveis personals (22%), molt per davant de construcció (13%), agricultura (9%), indústria manufacturera (7%), hoteleria (7%) o transport (6%). A l’entorn de deteriorament de les ràtios financeres de moltes empreses se suma un altre element diferencial de 2021: el crèdit comercial atorgat pels proveïdors ha estat el principal instrument de finançament utilitzat per les pimes durant la pandèmia per mantenir el seu actiu corrent. Segons el citat estudi de les societats de garantia recíproca, el crèdit comercial que concedeixen els proveïdors als seus clients té nivells d’ús propers al 25% i està per davant dels préstecs bancaris, les línies ICO, els descomptes bancaris, el leasing, els avals, el confirming, el factoring o el crowdfunding.

Per afegiment, el darrer informe d’estabilitat financera del Banc d’Espanya indica que observa un increment notable en el risc d’impagament associat als préstecs ICO Covid-19. El volum d’operacions que han estat classificades per les entitats financeres en “vigilància especial” s’ha duplicat fins el 16%. S’inclouen en vigilància especial els deutors que, mantenint encara el pagament de les seves operacions, mostren símptomes de debilitat per poder fer front en el futur el pagament de les seves quotes.

Més encara, la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME) en el seu Observatori de la Morositat revela que quasi 7 de cada 10 factures que s’emeten a Espanya es paguen per sobre del termini legal de 60 dies atès que la ràtio de factures amb retard en pagament sobre el total de les emeses se situa al 68,7%, per la qual cosa la prevalença dels retards en les cadenes de pagament del teixit productiu nacional va romandre constant. A més, el citat estudi patentitza que el cost financer de la morositat empresarial va créixer en el primer trimestre de 2021, fins els 1.471 milions d’euros. A més, l’Observatori detecta que les comunitats autònomes on més es va incrementar la morositat empresarial –en termes interanuals– van ser la Comunitat Valenciana (+2,3 dies), Comunitat de Madrid (+1,8 dies), i Extremadura (+1,7 dies). Tot i que l’augment en la Regió de Múrcia ha estat menor (+0,5 dies), la comunitat autònoma es va posicionar com la regió amb el major PMP del conjunt nacional, assolint els 96 dies, a més de ser l’única comunitat que supera la barrera dels 90 dies. D’una altra banda, Aragó (62 dies), Castilla i Lleó (69 dies) i Catalunya (73 dies) presenten les dades de PMP mes baixes, en línia amb l’observat durant el conjunt de l’any 2020. En termes d’activitat econòmica, la construcció i promoció i el tèxtil es posicionen com les sectors amb majors retards en el pagament, arribant als 110,5 i 88,3 dies de períodes mitjans de pagament, respectivament. L’únic augment significatiu el presenta el sector paper i arts gràfiques (+1,7 dies).

Per acabar, la previsió per al pròxim any és que la morositat interempresarial continuarà augmentant. En suport a aquesta afirmació, segons l’Estudi de la Gestió del Risc de Crèdit a Espanya, que impulsen Crédito y Caución i Iberinform, el 38% de les empreses preveu un augment dels impagament dels seus clients en els propers mesos. Igualment, vers l’any 2022, el Banc d’Espanya percep que existeix una alta incertesa sobre l’impacte final que la crisi tindrà sobre el teixit productiu. Enfront de l’inicialment esperat, el Banc d’Espanya ja ha detectat alguns signes de deteriorament en la solvència empresarial i un repunt dels concursos de creditors malgrat la moratòria vigent. Segons el Banc d’Espanya, la finalització de les mesures públiques de suport a les empreses podria fer que emergeixin nous deterioraments de la solvència empresarial en el futur si l’activitat de les societats afectades es recupera a un ritme insuficient per compensar els efectes de la retirada d’aquests estímuls i les mesures extraordinàries adoptades en el marc de la pandèmia.