L’encaix positiu amb la Unió Europea
La història d’Andorra reflecteix una continua adaptació o encaix al seu entorn.
Un encaix com a una acció d’ajustar-se una peça amb una altra o d’encabir-se una peça amb l’altra.
Que s’ha fet sempre i s’ha de continuar fent, encaixant-se (o igualant-se) i alhora diferenciant-se.
I això ha passat tant amb el seu entorn més proper dels territoris veïns, a través d’unes relacions de complementarietat singulars (el Coprincipat n’és la mostra més rellevant); com amb el seu entorn estatal, de França i Espanya; com fins i tot també amb el nou entorn multinacional actual, tot ell constituint la Unió Europea.
Més enllà dels acords o encaixos parcials amb part de l’entorn, es poden destacar cinc moments o situacions notables que han portat un encaix històric conegut amb tot l’entorn alhora, però progressivament augmentant l’escala territorial: Els Pariatges del 1278-1288; el reconeixement internacional amb l’entrada a l’ONU del 1993; l’Acord trilateral Andorra-França-Espanya del 1993; l’Acord Duaner amb la Comunitat Econòmica Europea del 1990 i l’Acord de Cooperació amb la Unió Europea del 2005.
Novament la història ens dona cita per a un nou encontre, podent considerar els dos darrers citats, com a preliminars del que ha de ser el futur Acord d’Associació amb la Unió Europea.
La història també ens diu que els països petits s’han d’espavilar doblement, pel simple fet de ser petits, ja que han de mirar de ser presents i defensar els seus interessos en l’escena internacional com els grans, però alhora ho han de fer forçosament amb l’ajut d’aquests, ja que no poden sols.
El moment de les reflexions i debats generals, de voler la lluna (ser com els grans) han passat i ara és el moment de concretar i mirar de negociar i satisfer les petites necessitats de cada sector o àmbit d’interès, i per tant amb la implicació activa i no passiva de cadascun i tots ells.
I positivament i amb responsabilitat de cara a les generacions futures, de mirar de preservar allò que val, funciona i té futur i no malmetre-ho en ares d’un gegantí mercat únic, en el qual per petits, mai serem competitius (només ho podem ser a casa nostra).
I mirar d’incorporar, selectivament i no indiscriminadament, allò que ens convé per a diversificar (amb poc i de pocs àmbits, per la nostra talla, en tenim prou).
Tot no es pot tenir ni ens interessa, i ha arribat l’hora de detallar i triar.
La complementarietat, amb cadascuna de les escales del nostre entorn, ha de continuar sent part essencial del nostre nord, altrament no podrem assolir mai l’equilibri dins d’aquest nou mon globalitzat.
La unió, amb els que ens fan forts i no amb qualsevol o tots, fa la força i hem de saber triar, poc i bé i renunciar sense manies, a tot allò de dolent o inconvenient.
Hi estem abocats ens agradi o no, la història no deixa de recordar-nos-ho.
Cal defensar les especificitats; la identitat que ens caracteritza, oberta i evolutiva si, però característica, i el dret a un estatus propi com a microestat.
Si bé és cert que l’Acord d’Associació amb la Unió Europea és la primera prioritat política exterior per Andorra, també ho és que ha de fer-se, avui ja, amb la màxima complicitat i consens de tots els sectors, econòmic, social, cultural i polític i que no es tracta de canviar o girar el mitjó, si no de posar-lo ben posat i encarat perquè pugui aguantar la primera etapa del viatge.
El contingut de la jornada preveu les següents intervencions presencials, coordinades per Iago Andreu i Sotelo: Presentació, per Àngels Mach i Buch; Beneficis de l’acord d’associació per al sector comercial andorrà, per Josep Maria Roger i Ezpeleta; Oportunitats en el camp de l’energia, per Albert Moles i Betriu; Intercanvi d’opinions a l’entorn dels professionals liberals i les seves necessitats, per Sophie Bellocq; Les telecomunicacions en l’acord amb la UE, per Jordi Nadal i Bentadé; Tercer Sector a Andorra, buscant un encaix positiu a la UE, per Marta Alberch i Terrés;Beneficiarà l’acord amb la UE els músics d’Andorra?, per Oriol Vilella i Sala; El sector de la construcció i la UE, per Josep Roca i Bové; L’acord, una actualització necessària, per Jordi Prat i Vidal; La mobilitat de l’obra artística per Europa, per Montserrat Altimiras i Corderroure; El retail no entén de fronteres, per Alberto Rossi; Andorra dins l’estratègia farmacèutica per Europa, per Elena Redondo; Reflexions sobre l’encaix positiu d’Andorra amb la UE, des d’una entitat andorrana del sector financer no bancari, per Gilbert Saboya i Sunyé; Repercussions econòmiques, per Neus Cornella i Ayerbe; Acord amb la UE: necessitat vital, perill mortal, per Albert Pintat i Santolària; Andorra plataforma a la Unió Europea i Iberoamèrica, per Jordi Gallardo i Fernàndez; L’acord d’associació amb la UE: Una homologació necessària per al sector assegurador andorrà, per Cristina Serra; La producció de mel en el sector de producció alimentària, per Mathieu Garaud; El sector empresarial de la joieria, per Meritxell Marsà i Pons; Europa situa Andorra com a país atractiu per la creació d’universitats, per Lluís Vicent i Safont; Cal una Europa social i no tant una Europa del capital, per Gabriel Ubach i Valdívia; El sector dels transitaris de duana i transportistes industrials, per Albert Fornesa i Ramon Pujol; L’acord amb la UE i l’exercici professional, per Pere López i Agràs; Llibres d’Andorra en el context de la UE, per Oliver Vergés i Pons; Oportunitats del futur Acord d’associació entre Andorra i la UE: sobirania, seguretat jurídica i cooperació, per Landry Riba i Mandicó; La normalització com a eina per esdevenir més competitius i sostenibles, per Cristina Rico i Flor; Associació amb la UE i transport de viatgers: Una reciprocitat equilibrada, per Gabriel Dallerès i Codina; L’Europa donada per descomptada: per una avaluació de l’UE més centrada en els quès que en els coms, per Yvan Lara i Sànchez; El mercat laboral andorrà i la UE, per Gerard Cadena i Turiella i Cloenda, per Xavier Espot i Zamora.
I no presencials: El vi d’Andorra de viatge a Europa, per Esteve Tor; El sector de l’esquí, per Enric Barbier; Les meves reflexions sobre el futur encaix d’Andorra amb la UE, per Marc Forné i Molné.
Més de 30 reflexions que s’afegiran amb la col·laboració de la Confederació Empresarial Andorrana a les ja tractades (disset el 2001 i vint-i-sis el 2017) i publicades per la Societat Andorrana de Ciències sobre la relació d’Andorra amb la Unió Europea i que ens volen convidar a implicar-nos i sumar-nos als nostres representants polítics, per tal d’assolir el millor Acord d’Associació per l’Andorra d’avui i sobretot la de demà.
El proper dimarts dia 30 de novembre, al Centre de Congressos de la Plaça del Poble d’Andorra la Vella, la SAC i la CEA ens conviden a tots a seguir presencialment o via streaming (o posteriorment per Youtube), una jornada que promet i no ens podem perdre, si volem conèixer una part del nostre futur.