Pinta el món de color taronja
Un any més en un dia com avui s’ha d’aixecar la veu, lluitar pels drets humans que en l’actualitat encara moltes dones tenen vulnerats, els han tingut o els tindran en algun moment. Avui 25 de novembre s’ha de tornar a aixecar la veu perquè malauradament aquesta problemàtica està lluny d’estar resolta, fins i tot en societats avançades i garantidores de drets com la nostra.
La violència de gènere són tots els actes perjudicials contra una persona o grup per raons de gènere. La societat patriarcal en la qual vivim ha normalitzat molts actes i accions que són violència contra les dones, encara hi ha abús de poder i moltes desigualtats pel que fa a la diferència entre gèneres. Aquesta problemàtica segueix sent una de les manifestacions més evidenciades de la desigualtat i les relacions de poder dels homes cap a les dones.
La violència no sempre és física i sovint no deixa marques, s’apliquen molts tipus que en moltes ocasions no percebem perquè ens falta molta informació i formació per identificar-les. En les manifestacions anteriors exposava la normalització de moltes conductes que poden constituir formes de violència com són la psicològica, econòmica, sexual, social i ambiental amb les quals malauradament convivim dia a dia. Perquè no, no és normal que et controlin les despeses, les xarxes socials, que t’aïllin del teu entorn, que t’assetgin pel carrer o que et facin bromes sexistes. No conciutadans això també és violència contra les dones i no ho podem permetre.
Aquesta problemàtica no és únicament de les dones i avui tots hauríem d’estar implicats, especialment els homes que finalment són qui apliquen aquesta violència. Perquè també els afecta directament i els perjudica dificultant que puguin mantenir relacions sanes i igualitàries, no només amb les dones, sinó també amb els seus homònims a qui violenten o assassinen conduïts per uns patrons que els marca el seu gènere i la seva construcció social.
No ens enganyem, a vegades preferim mirar cap una altra banda, però s’ha d’abordar el problema amb fermesa i per fer-ho calen recursos, ja que és una problemàtica que afecta la meitat d’una població (de fet les dones representem el 51% de la població mundial) i s’ha de lluitar perquè la violència cada vegada sigui menor. L’educació i conscienciació són una de les claus per poder fer front a la violència contra les dones en totes les seves formes. Una educació que hauria de començar des de les etapes inicials de la infància i no només a les escoles sinó també a totes les llars.
No podem oblidar que, tot i tenir molt a lluitar en els nostres països, hi ha dones arreu del món que pateixen violència i que el seu dia a dia està rodejat d’aquesta. Majoritàriament tenim menys drets vulnerats i més drets garantits que a altres llocs del món. A Andorra tenim serveis especialitzats en el tractament d’aquesta problemàtica, així com un conjunt associatiu amb força que lluita per la visibilització i el tractament de la violència. Però queda molta feina a fer i és necessari que l’Institut de la dona tiri endavant i ens permeti obtenir dades per sumar-nos a tots els països que a partir d’aquestes aporten innovació i canvis en les normes socials per erradicar la violència contra les dones. Així, des de la lluita de tot un col·lectiu arreu del món i sumant-me a la iniciativa de les Nacions Unides, alço la veu per dir «Pinta el món de color taronja, Posa Fi a la violència contra les Dones Avui!»