Fabiola Sofia Masegosa Professora, investigadora i traductora

Com ja us havia comentat en un altre article ja fa temps, no soc una gran esportista, però m’agrada molt fer esport al meu ritme, si és possible cada dia. Abans entrenava molt cardio i força, especialment, però, darrerament, m’he adonat de com és d’important guanyar mobilitat i flexibilitat per poder realitzar la resta d’exercicis el més adequadament possible.
Com tots sabem la flexibilitat és la capacitat dels nostres músculs per adaptar-s’hi, mitjançant el seu allargament a diferents graus de mobilitat. És a dir, que quan utilitzem qualsevol articulació del nostre cos, els nostres músculs siguin capaços d’assolir la major amplitud possible. Per descomptat jo no estic en aquest grau de flexibilitat, per això m’adono que, de vegades, això entorpeix els meus moviments a la vida quotidiana.
Per poder estar en forma i desenvolupar-nos per nosaltres mateixos fent totes les nostres tasques diàries, necessitem un mínim de força, flexibilitat, resistència, equilibri, velocitat i coordinació, entre altres qualitats físiques. Tot això es pot adquirir o millorar amb la pràctica d’exercici.
Però la flexibilitat no és només la capacitat que tenim d’estirar fins a cert grau, és també la de retornar al punt d’origen recuperant l’estat natural anterior. I això és molt important a l’esport, per això molts esportistes l’entrenen contínuament, ja que quan fem que els nostres músculs es tornin més forts, aquests també es tornen més rígids, perdent amb això, sinó l’entrenem, la nostra flexibilitat i mobilitat. Així, si estirem sempre després dels nostres entrenaments, la nostra capacitat física millorarà amb un major rang de moviments i, a més, aconseguirem reduir el nostre risc de patir qualsevol lesió.  
A més, si fem estiraments estàtics després de la nostra sessió d’entrenament, aconseguirem reduir les molèsties musculars posteriors a aquesta activitat i millorarem la nostra postura natural correcta.
I, canviant de tema, el mateix succeeix amb la flexibilitat cognitiva que indica la capacitat de fluïdesa cognitiva, oposada a la rigidesa mental. És a dir, la possibilitat de ajustar el pensament que has adquirit en vivències de situacions antigues a les noves situacions que se’t presentin a la vida actual. Si aconsegueixes ser capaç de superar les creences o els hàbits que prèviament havies acceptat, podries considerar-te una persona cognitivament flexible. Ambdues flexibilitats són molt necessàries i es poden treballar, així que mai oblidem fer-ho.