Laia Bautista

Cada cop més les persones defensen la paraula igualtat per erradicar les diferents discriminacions per raó de gènere que existeixen en la nostra societat. Un terme que en l’àmbit lingüístic és erroni, ja que segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), la igualtat és «la condició d’ésser igual una cosa a una altra». En altres paraules, la igualtat consisteix a donar el mateix per a tothom i, moltes vegades no és qüestió d’igualtat, sinó d’adaptar-se a cada cas en concret per oferir el que necessita cadascú, és a dir, ser equitatius. En definitiva, ser iguals afavoreix la discriminació. 

Un exemple d’això ho podem trobar en les empreses que apliquen la «discriminació positiva» per aconseguir que hi hagi un 50% d’homes i de dones contractats. Aplicant aquesta lògica, pot haver-hi la possibilitat de deixar a fora persones que compleixen amb les aptituds i les característiques necessàries per al lloc de treball que volen postular; però és clar, si les places d’un gènere ja estan completes, la persona perd la plaça i, paral·lelament, l’empresa perd, probablement, un potencial treballador qualificat. Si bé és cert que gràcies a aquest mètode està sent una eina eficaç per diversificar diversos àmbits laborals, la «discriminació positiva» també s’està convertint en una arma de doble fil que pot perjudicar a moltes persones tant del sexe masculí com del sexe femení. La qüestió de tot això és que si en comptes de discriminar les persones per un sexe o gènere per donar la igualtat a tothom s’implantés una perspectiva equitativa, la situació seria completament diferent. Una proposta podria ser prohibir fotografies al curriculum vitae per no prejutjar les persones per la imatge i valorar les capacitats de cada candidat indiferentment del seu sexe o gènere, fet que probablement milloraria amb escreix la productivitat de l’empresa.

Des de la meva perspectiva com a dona, la igualtat, que cada cop més s’aplica en molts aspectes del dia a dia, no pren en consideració els homes. Certament, he observat que si jo com a dona vull reivindicar els meus drets no em posaran mai problemes, una situació que també es pot traslladar al col·lectiu LGBTIQ+, els quals també poden manifestar-se sense cap entrebanc. Ara bé, en el cas dels homes la situació és molt diferent. Avui, 19 de novembre és el dia internacional de l’home, una data que està acceptada i promoguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i ningú es pronuncia al respecte. Si bé és cert que en aquests darrers 10 anys s’han fet diverses iniciatives com el Movember –una iniciativa benèfica en la qual els homes es deixen créixer el bigoti per donar visibilitat els seus problemes de salut a escala mundial, centrats en la salut mental, la prevenció del suicidi, el càncer de próstata i testicular– i el BAM (Being a Man) que consisteix en conferències sobre qüestions de salut i problemes socials que també pateixen aquest col·lectiu, només certs youtubers com Experto en Igualdad o Un Tio Blanco y Hetero i alguns politòlegs de renom com Warren Farrell i Agustín Laje s’han atrevit a reivindicar els seus drets com a homes i jo, com a dona, també dono suport a la seva lluita.

Molta gent em titlla de «masclista» quan simplement dono suport a l’altra meitat de la societat que també té dret a lluitar pels seus drets i per tenir les mateixes oportunitats en tots els àmbits que qualsevol ésser humà. Així doncs, no es pot negar que actualment hi hagi homes que sí que maltractin i que vulnerin els drets de les dones, però no tots són iguals. També hi ha dones supremacistes que vulneren els drets dels homes i els maltracten psicològicament, però callen, no per por que es riguin d’ells, sinó perquè no tenen a on recórrer. Per aquest motiu, considero discriminatori castigar a tots els homes d’avui en dia pels errors que van cometre els homes del passat.

Soc dona, soc feminista i, també, dono suport a la lluita pels drets dels homes, és a dir, al masculinisme. Per aquest motiu, aprofito aquest artícle d’opinió per poder arribar a tots els lectors per felicitar els homes en el seu dia, ja que vosaltres també sou una peça clau en aquesta societat.