Fira de Sort
Fa dos caps de setmana, com ja us vaig explicar al meu anterior article, el dissabte vaig anar a visitar Vilafamés i en aquesta ocasió vull parlar-vos de la meva visita el diumenge següent a la fira de Sort.
Aquell dia al matí estava programat el sempre que m’agrada més d’aquesta Fira, és a dir, la mostra d’Ovella Xisqueta i el Concurs de Ganxo amb demostració de costums tradicionals de pasturatge. En aquesta ocasió, vaig poder veure els més petits utilitzant el ganxo i, fins i tot, van fer-ho un parell de nenes, una de les quals em va sorprendre ja que ho feia molt millor que alguns nens més grans que ella, es notava que procedia d’una casa de ramaders.
A la Fira, com altres vegades que hi vaig anar abans de la pandèmia, hi havia moltes paradetes d’embotits; fruits secs garapinyats; olives i confitats i pastissos i formatges. Jo, en aquesta ocasió, a més de llardons i llonganissa com faig sempre, em vaig comprar un panadó farcit d’espinacs, pinyons i panses que estava boníssim i una ampolla d’oli d’oliva verge de sabor intens. A més vaig tastar per primera vegada un suc natural de mandarina que també em va agradar El cert és que jo normalment només acostumo a prendre’l de taronja.
Entre les coses o productes més originals que em vaig trobar dins d’aquesta edició, jo destacaria el fet que s’hi promocionaven i venien copes menstruals i jo, encara que ara ja no les necessiti, em vaig interessar per la manera com s’havien d’utilitzar i pels seus avantatges i desavantatges. I és que, encara que ja no tingui la menstruació, segueixo sent una dona! També hi havia licors casolans, inclús algun d’ells per a vegans i dues dones que treballaven amb força traça el vímet i realitzaven amb ell diferents tipus de cistelles.
Pel que fa al menjar hi havia una paradeta en què estaven cuinant una paella per a la qual es venien tiquets. A part d’això, tenien, entre altres entrants, croquetes farcides amb diferents ingredients: pebrots del piquillo amb bacallà, espinacs, etc.; albergínies arrebossades i bunyols artesans també de bacallà. Però, nosaltres ens vam decidir per menjar en un restaurant escudella, pop a la brasa, cargols a la llauna i per a les postres un músic, és a dir, per a qui no ho hagi tastat, fruits secs i moscatell, tot acompanyat d’un bon vi com fem sempre.
Per descomptat, abans de dinar, vam anar a La Bruixa d’Or, que per cert hi havia una cua enorme i vam haver d’esperar gairebé hora i mitja, a comprar uns numerets de loteria. Cal temptar sempre la sort!