Alba Llacuna Periodista

Halloween, la castanyada i Tots Sants conviuen en uns dies plens de contrastos. De l’alegria i la festivitat dels petits a la nostàlgia i al record del passat en els més grans.
Nens, nenes i adolescents són la viva imatge de la felicitat. Disfresses, caramels, panellets, cuina, jocs i festes omplen les hores d’aquests dies. Cada vegada més, dues tradicions, la castanyada i Halloween conviuen de la mà. De fet, aquesta última, provinent dels Estats Units ha fet el salt al continent europeu i ha arrelat amb força. Cada vegada és més freqüent veure famílies que decoren el domicili amb motius de Halloween –calaveres, teranyines, etc.– per ambientar el sopar i la festa en què participen diferents famílies amigues.
La principal diferència amb la tradició americana és no veure als infants anar de porta en porta, trucar al timbre i cridar el famós «Trick or treat» –truc o tracte– i que habitualment acaba amb uns quants caramels a la bossa que porta el nen o nena.
Pels més grans, sobretot els majors d’edat, les festes en discoteques són una cita obligada. Molts locals d’oci nocturn aprofiten aquesta data per realitzar una nit diferent; entre les opcions hi ha fer una nit temàtica de remember de música o portar un DJ conegut perquè amenitzi la jornada, entre altres opcions. Una nit en què sempre preparen sorpreses i promocions per als assistents i que acostuma a tenir molt bona acollida amb les sales plenes i el cartell d’entrades esgotades.
A l’altra cara de la moneda es troben els cementiris i les esglésies, que en aquests dies també són un dels punts que concentren més gent. Les floristeries ultimen els últims detalls dels rams i centres que la gent ha encarregat per portar als seus éssers estimats que ja no estan.
Uns dies en què els cementeris llueixen una de les seves millors imatges amb les làpides netes i les flors fresques. Són sens dubte el millor homenatge als que ens han deixat i mantenir viu el seu record.
Unes visites als cementeris que es veuen afavorides per la seva ampliació d’horari d’obertura d’aquests i l’ajuda de les administracions públiques amb la inclusió de transport especial des del centre de la ciutat a aquests emplaçaments.
Les esglésies no es queden enrere i ofereixen homilies especials per recordar els familiars morts. Una major oferta d’horaris que sens dubte facilita a les persones d’edat més avançada poder assistir al que millor s’adapti a les seves necessitats.
Una tradició que s’estén, majoritàriament, entre les persones més grans i que se senten soles davant l’absència de qui havia estat la seva parella i que gran part de la població més jove no acaba d’entendre.
Alegria i tristesa s’uneixen en aquests dies perquè uns aprenguin de l’experiència dels grans i perquè aquests es contagiïn de les ganes de viure i l’alegria dels petits. Dues generacions que poden aprendre l’una de l’altra.
Unes tradicions que han agafat especial rellevància amb la pandèmia i és que moltes d’elles l’any passat es van restringir o, directament, no es van poder realitzar per la situació sanitària. De fet, els joves han pogut recuperar la seva nit de festa, amb algunes mesures, cert, però han pogut tornar a gaudir de la nit, mentre que els cementiris han tornat a mostrar les seves millors gales amb flors fresques i de color viu sense necessitat de demanar hora i estar restringit l’accés. Un retorn a la normalitat que per tothom, sigui per bé o per mal, és el que més valora la gent i és que, després d’any i mig de restriccions, qualsevol similitud amb el que hi havia abans de la Covid-19 és benvingut i agafat com un cop d’aire fresc que ajuda a fer menys feixuga la situació.