Francesc Guillaumet Periodista

Deia Antonio Giménez Millán, un dels millors poetes de l’experiència en llengua espanyola, que «el amor, como la guerra, ha conocido exilios y retornos». No sé si algun altre mestre de les paraules faria ara aquest joc pel que fa a la pandèmia però tindria tot el sentit del món, com demostra la decisió del Govern d’Andorra de tornar a implementar l’ús de la mascareta a les aules arran del repunt de casos de Covid que hi ha al Principat i a tot arreu. Així doncs, com si es tractés de la yenka, aquella cançó que es cantava a l’Espanya del tardofranquisme i que feia anar la gent endavant i endarrere al so de la música, la pandèmia ens posa més o menys en la mateixa situació.

Que a la tardor hi hauria un repunt de casos de Covid era d’esperar. I no només perquè sigui la tardor i arribin els primers freds, amb la qual cosa tornen a aflorar els virus respiratoris de tota la vida: constipats, rinovirus i bronquiolitis pels més petits. Però dic que era d’esperar que s’anés creixent en casos de coronavirus perquè un cop oberta tota l’activitat les relacions socials creixen de manera exponencial. Amb aquest teló de fons no cal ser cap geni de l’epidemiologia per saber que els casos creixeran sí o sí. L’altra cosa és que les autoritats ja ho tinguin previst i ja hi comptin sense que això hagi de suposar gaires més problemes que corregir algunes coses sobre el paper. Sense anar més lluny, el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, ja va advertir a finals de setembre que comptaven amb que hi hauria un repunt de casos sense que això hagués de representar una situació preocupant. Amb un tant per cent important de gent ja vacunada les coses són molt diferents a les de l’any passat, quan el vaccí encara no havia arribat i tots anàvem a les palpentes a l’hora d’esquivar el virus.

De fet, tot i que les coses ja siguin molt diferents no està de més mantenir les mesures bàsiques que hem aprés durant tot aquest temps i que no hauríem d’oblidar. En aquest sentit no s’hauria de fer un drama de la tornada a la mascareta a les aules. De fet, a Catalunya encara es porta i no passa res. Que l’ideal fora que no calgués ho sap tothom i és profecia però les coses són com són i no com ens agradaria que fossin. Per tant, la mascareta encara haurà d’acompanyar-nos molt temps entre nosaltres. Ens hi haurem d’acostumar i potser seria bo recordar que al Japó o la Xina ja la portava molta gent en època d’hivern (sobretot en llocs tancats) per evitar contagiar-se de la grip i d’altres virus respiratoris).

L’altra variable a tenir en compte és si la variant delta plus detectada a la Gran Bretanya i de la que ja s’han detectat alguns casos a Andorra i Catalunya pot representar un problema. Pel que diuen les autoritats sanitàries catalanes sembla que a priori no hauria de representar un problema massa greu. A priori es comenta que aquesta soca és més contagiosa que l’anterior (com ha passat sempre des de l’inici de la pandèmia) però pel que sembla no tant com ho havia estat la variant britànica en comparació amb la que l’havia precedit. Si no s’escapa dels efectes de la vacuna, doncs, i a priori no és així, ara per ara no hi haurien motius per posar el crit al cel. Això no vol dir que no s’hagin d’extremar totes les precaucions. Insisteixo. Usar la mascareta, guardar una certa distància quan es parla amb algú i incidir en la higiene de mans i dels objectes que fem anar de forma més habitual. Però ara per ara això ja haurien de ser mesures de sentit comú que en tot cas han d’ajudar a frenar contagis i no augmentar una corba que, d’altra banda, ja era previsible que pugés.

De totes maneres també cal fer esment en una cosa que sembla que no tothom té prou clar. La pandèmia, per molt que les coses estiguin molt millor que fa uns mesos, encara no s’ha acabat. La Covid no ens l’hem tret de sobre. Potser no ho acabarem de fer mai i el que passarà és que d’una malaltia pandèmia passem amb una malaltia endèmica. En aquest punt, sosté mitjà, caldrà que no sigui més greu que una grip.

Fet i fet, doncs, i descomptats els problemes que encara causa el virus, amb anades i vingudes, passos endavant i endarrere com si de la yenka es tractés i exilis i retorns, parafrasejant els versos de Giménez-Millán, si girem la vista enrere veurem tot el que s’ha avançat. I ha estat molt. Dels confinaments gairebé totals i de la paralització de l’activitat econòmica hem passat a una vida més o menys normal. Potser no com abans del març del 2020 però ja s’hi assembla. Si ens hem de posar més o menys la mascareta, mantenir més o menys distància amb la gent o presentar el certificat Covid per entrar en segons quins llocs ja és una cosa que s’hauria de donar per descomptat i que hauria de ser pecata minuta atès tot el que hem passat.