Un pont molt especial
Per mi aquest pont ha començat dissabte al matí a la inauguració de l’exposició del Sergi Mas. Va ser un acte molt emotiu, ja que coincidia amb el seu aniversari, al qual no podia faltar, encara que vaig saber que s’inaugurava aquell dissabte el dia anterior quan li vaig trucar per preguntar-li alguna cosa.
La veritat és que jo també havia ofert una imatge que m’havia regalat el Sergi per a l’exposició, però té una obra tan àmplia que no podia ser. Coses de la manca d’espai. Això sí, em vaig portar un llibre amb les obres de l’exposició signat i vaig poder xerrar una estoneta amb ell, perquè la veritat és que estava molt ocupat i feia alegria veure’l somriure de felicitat, embolcallat de totes les persones que l’admiren i que se l’estimen.
No sé com definir el que per mi va significar poder conèixer el Sergi. És una persona entranyable que et parla de moltes persones que ja no hi són, de tradicions passades. Passaries hores i hores escoltant-ho. En jo haver realitzat un treball sobre els primers anys del teatre al segle XX, sempre tenim moltes coses de les quals parlar. I sempre et rep amb un somriure. M’agraden les persones que no perden mai el somriure, que són actives i positives i el Sergi ho és. Crec que es mereix l’homenatge que li estem fent i molt més.
Però, ara parlant del pont, el primer que assenyalaria és que fa gust veure de nou els carrers plens de gent, els espectacles de l’Andorra Shopping Festival, la felicitat que ens atorga haver recuperat força de la nostra antiga llibertat.
I alhora se celebrava la Mostra de Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra ubicada al Centre Comercial Illa Carlemany. La qual l’any passat no es va dur a terme a causa de la pandèmia. Per descomptat, entre altres productes, no faltaven la xocolata, els formatges i els embotits, les pomes d’alçada, les trumfes, la cervesa artesana i la Ratassia de la Carmeta elaborada amb nous i herbes medicinals d’Andorra, que són collides a mà per elaborar aquest licor artesà que va passant d’una generació a una altra entre les dones d’aquesta família.
Per descomptat, no vaig faltar a la castanyada a la plaça dels Dos Valires, encara que no estava gaire animada. Escletxes de temor que ha deixat obertes aquesta pandèmia i que suposo que s’aniran omplint de confiança a poc a poc. I en tornar a casa uns panellets de pinyons, ametlles, coco, festuc i xocolata. Tot i que la modernitat és molt bona, cal continuar conservant sempre les tradicions que ens arrelen a la que és la nostra terra i a la que estimem.
Per això, tornant al punt de partida del meu article, el Sergi ens ajuda a mantenir-nos units a aquest passat que mai no hauríem d’oblidar.