Gestió del temps i felicitat
Tots disposem de 24 hores al dia, no obstant això, la manera de gestionar-les és la que ens diferencia. Certament som el cúmul d’hores invertides en nosaltres mateixos. Hi ha qui en dedica més a dormir, veure televisió, entrar en les xarxes socials, llegir, estudiar, etc. Al seu torn, sempre que siguin conductes coherents amb els nostres pensaments, poden considerar-se productives. Ens aporten benestar i ens mantenen motivats per a aconseguir els nostres objectius personals. Dit d’una altra manera, seran conductes beneficioses i plaents sempre que siguin de manera voluntària i no per obligació, és a dir, per compromís, ja sigui amb l’empresa, família o qualsevol altra persona. Igualment, la seva gestió pot definir-se de dues maneres diferents, en productiva i improductiva.
La primera és una font de plaer, orgull i saviesa. Per la seva banda, la segona ho és d’insatisfacció personal, estrès i a més a més, no ens aporta res a posteriori. Són hores de farciment, estan per a ser ocupades de la forma més amena possible i és aquí on vull arribar, al per què malgastar aquest temps, per què permetre que sigui una font de malestar o per què no canviar-li el sentit d’interpretació i convertir-lo en productiu? Per exemple, si el trajecte a la feina és d’una hora en transport públic, podem aprofitar-lo per a llegir o estudiar, si els pares heu d’estar esperant pels vostres fills mentre realitzen les seves activitats extraescolars, aprofiteu aquest moment per a fer una cosa útil al vostre favor.
Ara bé, la gestió improductiva és el denominat temps mort (deixar passar les hores) o els actes que no depenen d’un mateix. No obstant això, per a treure-li profit al productiu cal saber distingir entre les prioritats i les merament funcionals. Les primeres són les que aporten el benestar i les segones, la felicitat. No obstant això, la felicitat està condicionada per les obligacions personals com el treball, l’alimentació, la salut i la cura de la llar. Conceptes bàsics per a gaudir del benestar que com estaràs veient van relacionats, és a dir, que l’execució de les segones influeix sobre les primeres. La felicitat ens motiva a tenir un millor benestar, a viure més còmodament i això s’aconsegueix identificant els lladres de temps i posteriorment minimitzant-los el temps dedicat.
No estic parlant d’eliminar-los, sinó, de donar-los el seu lloc en les prioritats, si no aporten, han de desplaçar-se a una segona posició. En definitiva, si al final de la setmana veiem que estar amb unes certes persones o fent una activitat en concret no ens aporta res, significa que són lladres de temps. Són situacions que resten en comptes de sumar. Paral·lelament, és interessant diferenciar entre el que és urgent i el que és important. Així per exemple una tasca pot ser important però no urgent o al contrari, ser urgent però no important. El concepte d’urgent està relacionat amb el temps, com més en tenim per a fer alguna cosa, menys urgent és i viceversa. Per un altre costat, l’important està relacionat amb les conseqüències de no fer-ho i/o amb la recompensa de fer-ho. Són conceptes que van de la mà, la seva bona interpretació es tradueix en una gestió productiva del temps i conseqüentment produeixen menys estrès i més felicitat. Traduït seria: «tinc el temps necessari per a fer allò que desitjo».
Diguem la declaració de la renda, és important però si es fa amb previsió no és urgent, no obstant això, si es deixa per a última hora, es converteix en urgent i pot arribar a provocar estrès. Aquest concepte és fruit de la falta de temps, és la incapacitat de realitzar un acte en el temps estipulat, es requereix de més i no en tenim. Després, l’estrès prolongat en el temps és un factor distorsionant de la felicitat, dificulta la seva apreciació. D’altra banda, tenim l’ansietat, un concepte relacionat amb el futur. Són successos que només existeixen en la ment però que vénen influenciats per experiències passades sobre la seva gestió improductiva. En aquest context, es podria definir com anticipar-se als fets recordant maneres d’actuar passades improductives o potser també perjudicials. Explicat breument, aquest estat mental es el resultat de no saber distingir entre important i urgent.
Reprenent el temps productiu, l’objectiu és aconseguir que el temps funcional es torni igualment productiu per a nosaltres. La idea és convertir la feina, les tasques de casa i qualsevol altra responsabilitat en conductes beneficioses, canviar la seva interpretació. Objectivament es mantindran igual però cognitivament seran diferents, les convertirem en un valor afegit al nostre estil de vida, les transformarem en diversió i/o en aprenentatge. Per exemple la feina, s’ha d’interpretar com un lloc on volem millorar o adquirir els coneixements necessaris per a executar-lo de forma més amena i d’aquesta manera allunyar-nos del possible estrès causat.
Després, les tasques de casa, hem d’enfocar-les com una cosa positiva i necessària per a mantenir el benestar, un lloc net i ordenat es tradueix en una ment calmada, donant lloc a conductes més productives. Aquí està la clau, en la capacitat d’organitzar la setmana i la jornada diària. Per tant, una cosa interessant a fer és realitzar pauses de curta durada per a assaborir un cafè/te, fumar el teu cigarret o simplement apreciar el moment. Igualment, la falta d’organització és un reflex de la procastonació, l’hàbit de deixar per a un altre moment les coses importants. Així mateix, un dels motius és la indecisió a l’hora d’actuar i un altre possible és el costum de treballar sota pressió, hi ha gent que no sap fer-ho d’una altra forma. Si no se senten pressionats són incapaços de treballar adequadament. Tenen la necessitat de deixar-ho tot per a l’últim moment i efectivament, hi ha a qui li funciona però són una minoria. Per a la resta de la societat, estaríem parlant de la personalitat mandrosa. Gent que vol resultats favorables però sense haver de dedicar l’esforç necessari.