Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la resposta de la Consulta del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0206-2021, del 16 de juny del 2021, en relació amb l’aplicació del mètode per a l’eliminació de la doble imposició internacional.

La societat A es troba actualment en tràmit d’obertura d’una sucursal a Emirats Àrabs Units. Aquesta sucursal respondrà a la definició fiscal de l’establiment permanent (endavant EP), tant des del punt de vista del conveni per evitar la doble imposició (endavant CDI) entre el Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units, com de la Llei de l’Impost sobre Societats.

Ara bé, en quant al règim fiscal de les rendes amb origen en l’establiment permanent, el CDI i la llei l’organitzen de forma diferent: mentre el CDI preveu un sistema per a evitar la doble imposició, la llei preveu, en prioritat, un règim d’exempció.

En aquest sentit interessa a la consultant que l’administració tributària evacuï criteri en referència a (i) si la renda obtinguda amb origen en seu de l’establiment permanent situat als EAU és imposable a Andorra, o si es troba  exempta i, (ii) en cas que sigui imposable, quin és el mètode que la societat A ha d’aplicar per a eliminar la doble imposició internacional.

Segons l’esmentat anteriorment, el DTF estableix que, en referència a la qüestió sobre l’aplicació de l’eliminació de la doble imposició quan la societat consultant obtingui rendes que poden ser gravades als dos estats, el conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, a l’article 6, apartats 1 i 2, preveu el següent:

«Article 6. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió ‘establiment permanent’ designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.

2. L’expressió ‘establiment permanent’ inclou en particular:

[...]

b. les sucursals;

[...]».

El mateix conveni, en relació amb la potestat del estats per gravar les rendes obtingudes mitjançant establiment permanent, a l’article 8 disposa el següent:

«Article 8. Beneficis de les empreses

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.

2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en cadascun dels estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.

[...]».

D’acord amb aquests preceptes, quan es compleixin les circumstàncies per considerar que la societat consultant està exercint la seva activitat econòmica mitjançant un establiment permanent als Emirats Àrabs Units, els beneficis imputables a aquest establiment permanent podran ser imposables als Emirats Àrabs Units d’acord amb la seva normativa interna.

Pel que fa al mètode aplicable per evitar la doble imposició internacional, la legislació interna andorrana, concretament el Decret Legislatiu del 5-6-2019 de publicació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats preveu dos mètodes per evitar la doble imposició internacional; el mètode d’imputació a la base de tributació que es corregeix aplicant una deducció sobre la quota de tributació previst a l’article 43 i el mètode d’exempció que consisteix a no incloure en la base de tributació una determinada renda quan es compleixen una sèrie de requisits establerts a l’article 20 i 21.

Tanmateix, el conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, sobre com eliminar la doble imposició internacional, a l’article 23 preveu el següent:

«Article 23. Eliminació de la doble imposició

1. Quan un resident d’un estat contractant obtingui rendes o posseeixi capital que, d’acord amb les disposicions d’aquest conveni, puguin ser imposables a l’altre estat contractant, el primer estat acorda una deducció en l’impost sobre la renda d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat a l’altre estat. No obstant això, aquesta deducció, no pot excedir la part de l’impost sobre la renda, calculat abans de la deducció, corresponent a les rendes que puguin ser imposables en aquest altre estat.

2. Quan d’acord amb qualsevol disposició d’aquest conveni les rendes obtingudes o el capital obtingut per un resident d’un estat contractant estiguin exempts d’impostos a aquest estat, aquest estat pot, no obstant això, prendre en consideració les rendes o el capital exempts per calcular l’impost sobre la resta de les rendes o el capital d’aquest resident».

Quant a l’aplicació de les normes segons l’ordre de prelació, el Decret legislatiu del 7-2-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, a l’article 6.1, estableix el següent:

«Article 6. Fonts de l’ordenament

1. Els tributs es regeixen, per ordre de prelació normativa:

a) Per la Constitució.

b) Pels tractats o convenis internacionals que continguin clàusules de naturalesa tributària i, en particular, pels convenis per evitar la doble imposició subscrits pel Principat d’Andorra amb tercers estats.

c) Per aquesta Llei i les lleis pròpies de cada tribut.

d) Pels reglaments dictats per al desenvolupament d’aquesta Llei, de les lleis reguladores de cada tribut i de qualsevol altra llei d’abast tributari».

Segons l’ordre de prelació normativa, com a norma general, seran aplicables les disposicions previstes al conveni. No obstant això, l’aplicació d’un conveni per evitar la doble imposició no pot donar lloc a una situació més impositiva de la que resulti de l’aplicació de la legislació interna. En el cas en qüestió, a la consultant li és més favorable aplicar l’eliminació de la doble imposició internacional sobre les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger, prevista a l’article 21, del Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats que aplicar el mètode per a la correcció de la doble imposició previst a l’article 23 del conveni. Conseqüentment, la consultant podrà optar per aplicar l’eliminació de la doble imposició internacional establerta a la legislació interna.