La Cultura no s’atura
Aquesta és una de les evidents necessitats que el covid-19 ens ha hagut de recordar.
I com tot a la vida, es poden fer almenys dues lectures i les dues igualment útils o escaients.
La primera, la pandèmia ha aturat o frenat l’activitat normal de tothom, incloent aquella de les institucions, associacions, entitats i actors culturals, generadors directes de projectes culturals.
Davant d’aquesta situació el Govern d’Andorra, a través del Ministeri de Cultura, amb tots els Comuns finalment, va programar una campanya de reactivació cultural intensa i activa a curt termini.
Certament, aturar-se és morir.
La segona, amb pandèmia o sense, la cultura és la traça que reflecteix la petjada de l’espècie humana en la realitat d’espai i temps que coneixem, manifestant-se ni que sigui passivament i per defecte.
Certament, el temps fuig.
I en aquesta fugida del temps i d’acció que no s’atura, Àgora Cultural del Principat d’Andorra representa avui a 26 entitats del país, amb el Secretariat pel 2021 a càrrec del Grup de Folklore Casa de Portugal.
I ha pogut realitzar el Dia de la Cultura 2021 amb el Manifest cultural, de manera continuada i ininterrompuda, des del 2000 i els Premis Àgora Cultural, igualment, des del 2001.
I ahir dimecres, Andorra va reconèixer a cinc nous premis Àgora Cultural del Principat d’Andorra, els corresponents al 2020.
Josep Forés i Martí, Charly, per haver contribuït a Andorra, amb jovialitat, emotivitat i originalitat, durant més de 60 anys, al desenvolupament del món del col·leccionisme durant el dia i a la faràndula musical durant la nit. En feu la glossa Alfred Llahí i Segalàs.
Angelina Mas i Joaniquet per la seva trajectòria com a activista política, social i cultural en favor dels drets de la dona, mostrant com amb empenta, optimisme i diligència, es poden superar els límits de manera pacífica. En feu la glossa Montserrat Ronchera i Santacreu.
Robert Pastor i Castillo per la seva àmplia trajectòria com a periodista, escriptor i activista cultural al servei de la societat andorrana, guiat sempre per les emocions humanes, per la curiositat i pel rigor. En feu la glossa Marc Miró i Batet.
Alfons Valdés i Puig i Gemma Piera i Mussons per l’aportació competent, segura i resolta a les arts plàstiques d’Andorra, en la pintura i la ceràmica, així com per l’activisme cultural andorrà, exercit en general i de manera particular a través de La Xarranca, de forma individual i conjunta. En feu la glossa Sergi Mas i Balaguer.
Però el teixit associatiu que s’ha intensificat i diversificat en tots els àmbits, constitueix només un dels sis agents que vertebren o constitueixen i estructuren el món cultural, donant-li forma i vida, i que s’han presentat com a fenòmens del nostre univers cultural propi, els darrers cinquanta anys.
Els altres cinc són, primer, les institucions públiques amb la important creació de serveis per part de l’Estat andorrà, tant en l’àmbit general com en l’àmbit comunal.
Segon, els centres educatius, amb l’afermament d’un divers i peculiar sector de l’educació amb els diferents sistemes educatius públics i privats.
Tercer, els mitjans de comunicació, amb la seva plural consolidació.
Quart, la generació d’un cada vegada més fort mecenatge privat, pendent d’un marc legislatiu i reglamentari favorable.
Cinquè, els creatius, amb l’aparició de tot tipus d’individualitats creatives.
Dirigir tots aquests agents culturals, encertadament i amb intel·ligència, és el repte major i millor per evitar que res s’aturi.
El que suposa disposar d’un projecte cultural col·lectiu, de país, alhora inclusiu sense deixar fora cap part, amb una visió i composició de conjunt coherent i harmoniosa.
Que la cultura no s’aturi, tant la que s’escriu amb «C», com la que s’escriu amb «c», depèn doncs en bona mesura de comprendre que tots formem un conjunt.
I de què cada part sigui entesa i respectada com a tal, sense veure-hi rivalitats sinó al contrari complicitats.
Que han de ser descobertes i aprofitades per a participar en la construcció d’un relat propi que ens identifiqui territorialment i ens prestigiï globalment. La sostenibilitat cultural i les generacions que ens han de rellevar, ens ho agrairan.