Fira d’Andorra la Vella
Després d’assistir el cap de setmana passat a la Fira de Canillo, aquest també havia una altra cita per a mi obligatòria: la Fira de Andorra la Vella. Encara que, aquesta cita encara no s’ha acabat, perquè el dia 27 se celebra la part que més m’agrada d’aquest event: la Fira del Bestiar.
En aquest cas, el que més em va agradar de tot van ser les bicicletes antigues. Hi havia fins i tot una per esquiar i una altra que era com un carret. Per descomptat, també hi havia d’aquestes amb una roda gegantina i una altra molt petitona. No m’imagino a mi mateixa muntada en un artefacte com aquests, però són molt boniques.
Tot el passeig a la banda del riu estava ple de paradetes. Hi havia formatges i embotits extremenys; dolços; brioixeria, sempre miro amb ganes aquests donuts gegants de xocolata, es veuen apetitosos, encara que massa grans per al dolç que jo acostumo a menjar i els panets coneguts com preñaos farcits de xoriço, en aquesta ocasió els havia petits i grans. Aquest any jo només vaig comprar llardons, un formatge Torta del Casar i cansalada ibèrica.
La veritat és que el que menys m’interessa a mi, de fet mai els miro, són els cotxes; encara que a fora hi havia una col·lecció de cotxes antics que cridava molt l’atenció. Especialment, un model Zabatilla de color gris i sense capota de la marca Biscuter amb seient vermell i una cistella de vímet com maleter. No puc evitar-ho, m’agraden molt les coses antigues!
Altra cosa que m’agrada molt són els estands de les associacions; però, aquest any, a causa de la Covid -19, no vaig poder gaudir menjant-me un bolinho, rissóis o pataniscas acompanyats d’un bon vi portuguès a l’estand de la Casa de Portugal o menjar-me algun rotllet en el de l’Associació de residents filipins a Andorra. Esperem que les coses canviïn i en la propera edició pugui fer-ho de nou.
A les carpes de productes artesans d’Andorra, vaig poder tastar la hidromel una beguda alcohòlica amb una concentració que varia entre el 4% i el 18% d’alcohol i que s’obté a partir de la fermentació d’una barreja d’aigua i mel. Una beguda molt bona que els maies consideraven com a sagrada i que utilitzaven en cerimònies religioses; a més de considerar-la plena de propietats medicinals.
A part d’això, hi havia embotits, carn de vedella d’Andorra, sabons d’olor, vins, melmelades i altres licors i, per descomptat, unes boniques i apetitoses creacions fetes amb xocolata d’Andorra, algunes d’elles veritables preciositats.
Per acabar, em va cridar l’atenció el taller d’un fuster que realitzava cullerots i culleres, una mena de bancs en què es pujaven els nens i altres objectes de fusta i vímet. I aquí ho deixo, encara que, com ja sabran els que l’han visitat, hi havia moltes altres coses per tastar, comprar, veure i, inclús, gaudir.