La llibertat, un principi fonamental oblidat?
Els representants del poble andorrà, assentats al Consell General, seu de la democràcia andorrana, han de ser els guardians i defensors dels drets fonamentals i de tots els principis bàsics marcats per a la Constitució andorrana aprovada pel poble andorrà via referèndum el 14 de març del 1993. La nostra Constitució, text suprem que preval sobre qualsevol llei, reprèn els valors de la declaració francesa dels drets de l’home i del ciutadà de 1789. Text que va ser redactat considerant que l’oblit o el menyspreu pels drets humans són les úniques causes de decadència i de corrupció dels governs. Aquesta declaració solemne, que va inspirar la redacció de les Constitucions de molts Estats de dret, marca els grans principis de les nostres societats modernes: llibertat, igualtat i fraternitat. Com diu l’article 1. Els homes neixen i continuen sent lliures i iguals en drets (...).
També recorda via l’article 2, l’objectiu primer de qualsevol associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.
Si mirem la historia, si mirem d’on venim, podrem constatar com l’home ha lluitat contra l’opressió, la discriminació i ha lluitat molt per la seva llibertat. La llibertat considerada com un principi sagrat que ha perdurat en el temps malgrat les malalties contagioses greus que van anar apareixent al llarg de la historia de la humanitat: tuberculosi, sida, grip, èbola, i moltes altres. Ara, des de l’aparició de la Covid, podríem constatar un possible canvi de paradigma. Com pot ser que aquest principi intocable de «la llibertat» l’hem conservat sempre malgrat l’existència de malalties molt més contagioses i mortals que la Covid i que ara aquest principi de la llibertat podria desaparèixer de manera gradual des de l’aparició de la Covid?
Em faig moltes preguntes. Com és que actualment es parla només de la Covid en els mitjans de comunicació com si no hi hagués res més? Recordo que hi ha altres malalties que maten moltíssima gent cada any en el món com els accidents cardiovasculars, el càncer, la Sida, la tuberculosi, el paludisme i la pneumònia. Quan veig què passa en el món de la premsa internacional em pregunto com explicar que alguns Premis Nobel com el senyor Montagnier, el senyor Campbell i el senyor Satoshi Omura i alguns grans científics com el senyor Raoult, el senyor Vander, l’ex director científic de Pfizer el senyor Mike Yeadon, reconeguts internacionalment abans de la Covid, i que van exposar les xifres, les seves preguntes i la seva visió sobre l’estratègia de vacunació covid, són ara marginalitzats pels mitjans de comunicació internacionals? Com és que se’ls titllen de tots els noms i són ridiculitzats en la plaça pública? Com es pot explicar aquest assetjament mediàtic cap a aquestes eminències científiques a nivell mundial?
També em pregunto, com és que moltes persones contractades pels Estats per aconsellar els Governs sobre l’estratègia de vacunació presentin conflictes d’interessos amb les firmes del Big Pharma? Com és que a Andorra, el nostre Govern va contractar el senyor Martinón, coordinador de l’OMS a Espanya, tot i sabent via formulari omplert pel mateix Martinón que tenia conflictes d’interessos actuals importants, i que estaàcobrant més de 2,8 milions d’euros amb les firmes del Big Pharma?. Com pot ser que ningú parli del risc de corrupció sistèmica? Com pot ser que ningú, a nivell públic, parli de la llibertat de vacunar-se o no, de pressió política i social per vacunar-se tenint en compte les recomanacions de la UE de no discriminació dels no vacunats? Com pot ser que ningú parli del dret de triar si volem fer part d’un experiment científic o no per les vacunes experimentals? Com és que el Govern d’Andorra es nega a rectificar el consentiment informat per les vacunes covid per informar dels efectes secundaris greus? On està la transparència? On està la llibertat amb tanta pressió política i social?
Com deia José Mujica en el seu discurs de comiat polític «amb aquesta pandèmia se’ns ha canviat totes les lletres de la paraula Llibertat» i constatant l’augment de l’odi cap a la seva persona va declarar: «En el meu jardí, no cultivo l’odi».
Vivim en un món on domina el missatge únic on les preguntes no hi tenen cabuda, on les persones discordants, algunes personalitats del món de la ciència o polítiques estan diabolitzades, desacreditades pels mitjans de comunicació internacionals. No oblidem que la premsa representa el quart poder de les nostres democràcies. Com deia Malcolm X, «vigileu, els mitjans de comunicació us poden fer detestar els oprimits i agradar els seus opressors».
Per acabar el meu exposat, només constatar que les nostres societats amb la complicitat dels mitjans van cap a una pèrdua de llibertat consentida per la major part de la població. Per Andorra endavant, la llibertat no es pot negociar i és un valor que defensarem sempre.