Fira de Canillo
Diumenge passat, un dia molt assolellat, vaig aprofitar per anar a veure especialment els animals de la Fira de Canillo que és el que més m’agrada de totes les fires. Recordo l’última Fira de Canillo a la qual vaig assistir. Va ser en el 2019, abans de la pandèmia. El dia estava molt plujós i hi havia molt poca gent. Per contra, en aquesta ocasió, la Fira estava molt concorreguda. En aquesta edició, la Fira Concurs del Bestiar es trobava ubicada a l’aparcament dels Refugis i el que més em va agradar de tot el que vaig poder veure, fins i tot m’hauria endut un a casa meva, va ser un dels sis petits cadells d’una gossa que jugaven dins del recinte on estaven tancats. Abans mai havia vist gossos a la Fira i un d’ells es va guanyar el meu cor. També em va agradar molt l’aviram: gallines, galls dindis, oques, ànecs, etc. A la resta de l’entorn de la Fira del Bestiar havia ovelles, cabres, cavalls i vaques. Algunes vaques estaven tancades amb les seves cries i podies veure com els donaven de mamar.
Aquesta Fira de Canillo, és un esdeveniment anual, recuperat el 1990 i que recorda a les fires que es feien abans dels anys 60 en aquesta parròquia, i que, a més d’apropar la ramaderia tant a la gent de la parròquia com als visitants que s’hi acosten provinents de la resta del país, la fomenta i impulsa la diversificació del sector agrari andorrà per tal de potenciar pràctiques agràries i ramaderes respectuoses amb el medi ambient i fomentar la producció de productes càrnics, embotits i formatges de qualitat i de proximitat.
A la Fira artesana de productes, situada al passeig Carlemany i amenitzada amb música en directe, em va sorprendre la gran quantitat de paradetes que hi havia. Des d’embotits i formatges, fins a llaminadures, pastissos i menjar preparat que venien alumnes dels col·legis. A més, hi havia parades de mel, melmelades, licors, roba, bijuteria i una en què estaven rostint castanyes calentetes. Què riques! Va cridar la meva atenció l’exposició, a la banda de la paradeta de mel, d’un bastidor de mel d’abelles. Abans mai havia vist un.
Després de veure la Fira, vaig aprofitar per veure el Museu de la moto on la visita era gratuïta i fer una volta per Canillo i anar observant el nom d’algunes de les antigues cases pairals de la parròquia, veure l’exposició de fotografies antigues al carrer (els traginers, la placeta del Carrer Perdut, el molí de Cal Muixero, l’església...).
A l’acabar la meva visita a Canillo, vaig aprofitar per passar-me per la plaça Coprínceps, tot i que ja era bastant tard i estaven a punt de tancar, per veure treballar els tallers de vidre de les XI Jornades dels Arts del Vidre del Comú d’Escaldes-Engordany. I vaig poder veure l’última creació del forn de Vidre, una mena de font rodona i gaudir de les creacions d’un artesà del vidre.