Antoni Pol i Solé Arquitecte

En la societat moderna actual, rica i plena de recursos de tota mena, tan dinàmica, fins i tot tan accelerada, global i tecnològica, sembla que hauria de ser d’allò més senzill dinamitzar els espais que han entrat en recessió, que han anat perdent vida i han esdevingut estàtics, immòbils, gairebé morts, per desaparició de la seva població.
Però les aparences enganyen.
Per sort o per desgràcia o per la ironia de la vida, allà on hi ha els mitjans i els recursos no hi acostumen a ser les idees. 
I quan hi són els recursos i les idees no hi són les voluntats; i al revés.
Ja ho diu la saviesa popular, el món està mal repartit, o mai plou al gust de tothom.
En una Terra plena de mitjans materials, econòmics i finalment humans, fins al punt que es canvien sense haver deixat de servir, es maltracten, malmeten i llencen sense reutilitzar-los ni reparar-los, es fa difícil d’acceptar que sigui normal la seva deficient repartició i que siguin possibles els desequilibris territorials existents.
Però la realitat ens mostra com aquests existeixen, d’un costat i la insuficient sostenibilitat és cada dia més extensa d’un altre.
I això malgrat les bones voluntats dels responsables públics, que queden totalment depassades davant del sistema antròpic dominant  actual, que es caracteritza per un model territorial globalitzador, amb una dinàmica de creixement indefinit, fonamentada en un aprofitament intensiu i exhaustiu dels recursos i una lliure competència universal.
En el sistema antròpic dominant vigent fins a la segona meitat del segle XX, el model territorial colonitzador havia pogut utilitzar l’ordenació territorial com a eina de dinamització, perquè podia tancar els àmbits territorials d’actuació: la cabana, la borda, la casa, el quart, el poble, la vila, la parròquia, la ciutat, el país, l’estat; i els uns i els altres es trobaven interrelacionats, amb unes relacions de domini i dependència, tensió i equilibri, que en justificaven la seva existència i per a la seva sostenibilitat es complementaven conscientment i necessàriament amb unes estructures holístiques.
Avui, aquesta lògica d’aprofitament i d’ordenació del territori, ha desaparegut i ha estat substituïda per una altra fonamentada en les grans concentracions a nivell global que xuclen tots els recursos que poden (humans, econòmics, de matèries primeres, de coneixement....) del seu entorn i de més enllà i que competeixen les unes amb les altres, en un marc de globalització on tot es vol obert i  res estigui protegit per tal que el lliure mercat- unilateralisme sigui el principi i la fi rectora, en una nova fase del capitalisme econòmic, on definitivament el territori equilibrat ja no és necessari per a acumular riquesa-poder, en la nova societat financera i digital, tot al contrari, és una càrrega. La riquesa-poder, entesa com a objectiu final, per a ser sostenible eternament només sent el més competitiva-fort  (espavilada-agressiu).
La prevalença mundial de les estructures de poder centralitzadores i dels estats nacionals, front als federals, han accelerat aquesta lògica concentradora.
Les accions dinamitzadores a aplicar en qualsevol territori, per tal de recuperar-lo en unes noves relacions d’equilibri i d’ordenació territorial, han de tenir en compte que el sistema antròpic dominant avui ja no promou una lògica inclusiva respectuosa dels territoris si no totalment exclusiva i extractora i per tant no cal esperar que aquest assoliment de la recuperació vingui de fora, si no que ha de venir de dins, des del territori afectat.
El proper dissabte, dia 16 d’octubre, estem convidats a les 18enes Trobades Culturals Pirinenques que tractaran el tema de les Accions dinamitzadores al Pirineu, a Montanui (Ribagorça). 
S’hi presentaran: Benvinguda per Esther Cereza i Quintana; Presentació per Carles Barrull i Perna/ Àngels Mach i Buch; La gastronomia com a dinamitzador turístic dels espais de muntanya: el cas de la trumfa de la Vall de Camprodon per Ester Noguer i Juncà; Auzolan: El patrimoni cultural, eina de dinamització transfronterera al País Basc per Xabier Kerexeta Erro; Narcís Camós i els botànics, apotecaris i escriptors que durant els segles XVII i XVIII posaren Núria en el món per Montserrat Moli i Frigola; La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix per Antoni Llagostera i Fernàndez; El Museu d’Història Medieval de la Cúria. Presó, s. XIV de Castelló d’Empúries i el Pirineu per Jordi Canet i Avilés; Gent que es mou, Som Castanesa per  Ma Carmen Badia Feixa, Núria M. Farré Barril i Tanja Strecker; Del Pirineu al mar: Faroners del Pallars Sobirà, l’Aran i la Jacetània per David Moré i Aguirre; Recursos forestals berguedans: una llarga història d’explotació per Rosa Serra i Rotés; L’escripturització de la llengua catalana en l’alta edat mitjana i l’aportació de les contrades pirinenques per Jesús Alturo i Perucho i Tània Alaix i Gimbert; Dinamitzar el Pirineu, avui per Antoni Pol i Solé; Presentació del llibre Aliances Territorials Pirinenques per Maria Carme Jiménez; La Comunitat de Treball dels Pirineus, avui per Joan Ganyet i Solé; Capella (La Ribagorza, Huesca): propuestas de dinamización social, turística y cultural per Maria José Guinaliu i Francesc-Xavier Mingorance i Ricart; La ramaderia extensiva des del franquisme fins l’actualitat: anàlisi d’un sector en procés d’extinció per Pau Barrull i Grau; La llei de conservació del medi natural, biodiversitat i paisatge del Principat d’Andorra per Sílvia Ferrer i López; Els reculls de paraules, l’altra cara del canvi lingüístic ribagorçà per Jordi Suils i Subirà; Històries i camins. Passeig literari pels camins pirinencs per Pere Porta i Colom; Queralt i els Rasos de Peguera, dos exemples de no dinamització del turisme a Berga per Ramon Felipó i Oriol; Història d’un país, l’esquí i el Principat d’Andorra per Daniel Areny i Alonso; Records de l’Aravó, un element dinamitzador de la Vall de Querol per Andreu Balent; Taula Comarcal d’Infraestructures del Ripollès per Antoni Llagostera i Fernàndez; PyrenMuseu-Rosta, un projecte privat en defensa d’un patrimoni pirinenc oblidat: el Pirineisme per Manel Rocher i Gonzàlez; Una història de supervivència: L’any 1942 Paula i Henri se salven de l’horror nazi arribant a Les des de Luishon per Maria José Atienza i Averós i Joan-Ramon Gonzàlez i Pérez; Museus encara...i més per Jordi Pasques i Canut; Relligar el Pirineu a través de la memòria oral per Guillem Lluch i Torres; Art en viu i patrimoni, una aposta de present per al futur de les Valls d’Àneu per Ferran Rella i Foro i Rut Martínez i Ribot; Els Jocs Olímpics d’Hivern, potencial dinamitzador del Pirineu per Ramon Ganyet i Solé; El català lingua propria. Eina dinamitzadora per Joan Iglesias; 10 anys d’accions culturals dinamitzadores de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell per Lluís Obiols i Perearnau; Monclús, julio de 1320. La cruzada de los pastorcillos per Francisco Andreu Lascorz Arcas; Falles a Alàs (Alt Urgell): crònica d’una descoberta i d’una recuperació per Carles Gascón i Chopo; Com la creació dinamitza el país per Miquel Arnaudies i El  turisme sostenible en zones de muntanya per Eva Garcia i Lluelles.
Aquestes 18enes Trobades suposen ja un accés a la majoria d’edat, el que representa assumir la llibertat, amb drets i deures.
I entre aquests, el dret a ser uns territoris equilibrats i amb futur; i el deure  de dinamitzar els territoris pirinencs, des del mateix Pirineu.
Cadascú des del seu territori primer, però i alhora també junts, en accions que ens solidaritzin i ens potenciïn front a la globalització.
La qual ens respectarà si prèviament ens hem respectat nosaltres, prenent consciència del que volem i podem ser, en les noves escales en que ens hem de projectar.
I elaborant propostes  i duent-les a terme, amb intel·ligència col·lectiva i perseverança.