Francesc Guillaumet Periodista

Ara que diuen que potser estem en la fase final de la pandèmia (Déu ho escolti) comencen a transcendir algunes iniciatives que són dignes d’esment: la primera la decisió del Govern d’Andorra de retirar l’ús de la mascareta a les escoles, tant per a alumnes com per a professors. La segona la proposta de les patronals catalana i espanyola, la CEOE i Foment del Treball, de fer obligatòria la vacunació per tots els treballadors, tant pels funcionaris com els del sector privat. La primera mesura segurament no tindrà tanta expectativa de comentari com la proposta de les patronals, encara que les dos mereixen quelcom més que una nota a peu de pàgina en el gènere de l’opinió.

El Govern d’Andorra sostè que amb un índex de vacunació que supera el 70% ja és el moment de treure les mascaretes a les escoles i ho argumenta de forma molt lògica. Més que res explica que el professorat que prefereixi encara portar-la (la seguretat no està mai de més) l’haurà de portar transparent perquè se li puguin veure els llavis mentre parli. D’aquesta manera s’introdueix una altra coordenada que no havíem vist fins ara i que s’endinsa en la preocupació per facilitar la comprensió per part dels alumnes. I és que si us hi fixeu, la majoria de mesures que s’han pres tant a Catalunya, com a Andorra com a tot el món han estat bàsicament profilàctiques, amb la intenció de fer una barrera contra el virus. Amb aquesta decisió aprovada dijous passat pel Consell de Ministres es demostra que ara es va un pas més enllà i hi ha una preocupació evident per un alumnat que durant massa temps s’ha acostumat a veure els seus professors (a l’escola s’hi passa tant o més temps que amb la família) sota màscares que no permetien veure les seves expressions. I estic segur que això, en l’àmbit de la intel·ligència emocional, passarà factura a la llarga a una generació d’escolars de tot arreu que en els anys d’aprenentatge no han tingut l’oportunitat de veure el somriure d’un professor quan en deien alguna de grossa o l’expressió d’enuig quan es feia alguna entremaliadura, que això és el més normal del món en l’àmbit escolar. Per tant, benvinguda sigui aquesta decisió perquè més enllà de sí hi ha un lleuger repunt o no a les classes (això ja es veurà) segurament incidirà de forma molt positiva en el procés d’aprenentatge dels alumnes.

Anem a la segona notícia que, segurament aixecarà polseguera, si no és que ja n’aixeca ara. Com he escrit més amunt, tant la CEOE com Foment del Treball aposten perquè la vacunació sigui obligatòria pels treballadors públics i privats. I és lògic que ho diguin en el moment en què les empreses ja comencen a fer tornar els treballadors a les oficines després d’una llarga temporada de teletreball. És més, hi ha persones que es neguen a compartir espais de treball amb gent que no s’hagi posat el vaccí. I és que a l’efectivitat de la vacuna s’hi afegeix el fet de reduir a la mínima expressió les possibilitats de desenvolupar la malaltia en cas que s’agafi tot i estar vacunat. En aquesta proposta segurament hi ha pesat, i molt, la fórmula que ha utilitzat el Govern de la Generalitat de Catalunya per reobrir l’oci nocturn, una decisió que també ha adaptat el Principat d’Andorra a mode de prova. De fet, el certificat Covid que s’exigeix a les persones que, amb tot el dret del món, volen anar a la discoteca hauran d’acreditar que tenen la pauta completa de vacunació o presentar una PCR negativa feta en les darreres 72 hores. Per tant, en aquest cas és evident que l’oci nocturn comença a marcar el camí del que pot passar en molts altres àmbits ara que pràcticament l’activitat torna a ser la d’abans de la pandèmia i tothom ja ha interioritzat que la seguretat és prioritària per no haver de fer passos enrere que no només serien letals per l’economia, que també, sinó pel propi dia a dia de les persones.

Si el certificat Covid lesiona o no els drets fonamentals és una altra cosa i això ja ho hauran de dir els tribunals. De moment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ho ha avalat per l’oci nocturn sense dir el contrari. D’entrada és cert que la vacunació no és obligatòria i que tothom pot fer el que vulgui al respecte. Ara bé, quan la decisió d’un pot afectar la salut de molts la cosa ja canvia. Perquè si ho mirem des d’aquest punt de vista tampoc és obligatori que la majoria de la gent s’hagi de tornar a exposar al virus per l’actitud d’uns irresponsables que són incapaços de llegir les dades que revelen que la mortalitat ha caigut en picat d’ençà de l’arribada de la vacuna o que s’hagi de compartir espai amb gent que es creu més els vídeos apòcrifs que circulen per les xarxes socials que l’opinió des experts. Perquè aquesta actitud és perillosa i afecta tota la comunitat. M’atreveixo a dir, fins i tot, que si es fes un referèndum a tot Espanya sobre si cal implementar o no la mesura que proposen les patronals guanyaria el sí per golejada perquè no hem arribat a aquest punt, amb confinaments molt durs que impedien estar amb pares, mares i padrins, amb restriccions que limitaven els moviments de forma continuada i amb un toc de queda que no s’havia vist mai en època moderna, per tirar-ho tot per la borda per quatre irresponsables. Per tant, pel que fa a mi, tant de bo es camini en aquesta direcció independentment de si ho proposa la patronal, un sindicat o un govern. És d’imperiosa necessitat.